dimecres, 27 de març de 2013

Dones catalanes i el folklore.



Dones catalanes i el folklore és el tema que va tractar la Xerrada del dijous del passat 21 de febrer de La Casa dels Entremesos, proposta engegada el mes d’octubre passat per la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella que proposa mensualment un tema relacionat amb la cultura popular. Entre Santa Eulàlia i el dia de la dona, la presència de les dones en diferents àmbits de la cultura popular ha estat el tema protagonista del mes de febrer.

A la Xerrada hi van participar Josefina Roma, antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona, Dolors Llopart, antropòloga i fins fa poc Cap de programes del Museu Etnològic de Barcelona, Roser Ros, especialista en narrativa oral i presidenta de l’associació Tantàgora, i Montserrat Garrich, que actuà de moderadora, vicepresidenta de la Coordinadora i vocal d’Arxiu i Biblioteca de l’Esbart Català de Dansaires. Cada una d’elles ha presentat un aspecte de la presència de les dones a la cultura popular.

Josefina Roma.  La dona que estudia el folklore. 

Roma va fer referència a l’aportació de les dones a l’estudi del folklore a Catalunya. Dones a l’ombra dels homes. Dones que, malgrat que treballessin bé, no tenien un paper important.

Roma féu un reconeixement a la tasca feta per un gran nombre de dones, alumnes de Rossend Serra i Pagès. Serra va saber esperonar les seves alumnes en la realització de treballs de camp que donaren múltiples reculls de costums, cançons, llegendes i altres tradicions.

Aquestes dones, de bon nivell cultural, van abocar-se a la feina amb entusiasme, temps disponible, empenta, il·lusió, tenacitat i mètode científic. De la primera generació cal destacar Sara Llorens que, malgrat la seva malaltia física i diverses dificultats, aconseguí finalitzar el seu estudi centrat en la comarca del Maresme, de vàlua reconeguda fins als nostres dies.

De la segona generació excel·leix la figura de Palmira Jaquetti que dedicà tota la vida al recull de manifestacions folklòriques. Participà en tretze campanyes o missions per a l’Obra del Cançoner Popular. Jaquetti viatjà per tota Catalunya, recollint més de mil cinc-centes cançons, en especial pels Pirineus, amb pocs mitjans, dificultats de comunicacions, etcètera, però amb una feina exhaustiva i científica.

Dolors Llopart. La dona transmissora
.

Llopart posà en evidència el paper de la dona com a transmissora cultural que deixa petja en els objectes que produeix en la seva activitat quotidiana i també com a especialistes en diversos àmbits. Les brodadores, les modistes, les cuineres, les planxadores, les mestres, i tantes altres especialistes professionals que han deixat nombrosos objectes i documents que formen part del patrimoni cultural de Catalunya: de les puntes als receptaris de cuina. Tots els objectes ens mostren l’aportació de la dona, segons el context cultural de cada moment, en el patrimoni immaterial

Roser Ros. La dona protagonista de les narracions orals.

Ros va fer referència a la nena, la noia i la dona a les narracions orals en el patrimoni immaterial. Reines que no poden tenir fills, bugaderes màgiques, noies que no volen aprendre a filar. Exemplificant-ho amb un conte per tots conegut, comentà com la narrativa oral, abans dels contes reescrits per diversos autors - com els germans Grimm, entre d’altres- es refereixen als aspectes clau femenins que més tard es transformen i es fan anecdòtics en les històries que fora de context i de referents han arribat a nosaltres. Així, la narració original de la Caputxeta ens presenta la nena en el pas cap a dona ajudada per bugaderes que repten el llop i aconsegueixen que s’ofegui.

Montserrat Garrich. El paper de la dona a les associacions actuals de cultura popular.

Garrich, amb una mirada al present, comentà la gran intervenció i aportació de les dones al dia a dia de l’activitat dels col·lectius de cultura popular. Constatant dos fets: que amb poca freqüència els càrrecs de rellevància, de direcció, són ocupats per dones, i que davant d’una parella amb responsabilitat, home i dona, la societat acostuma a donar veu només al primer, en detriment de la segona. Malgrat això la dona és bona organitzadora i planificadora. No ocupar càrrecs de direcció es pot deure en part a la manca de necessitat o d’ambició de moltes dones que no hi estan interessades.

Els assistents a la Xerrada del dijous: Dones catalanes i el folklore amb les seves intervencions també van fer aportacions al tema: la diferència en la incorporació de la dona a les manifestacions populars en actiu segons sigui l’àmbit urbà (més ràpid i natural) o el rural (més lent i problemàtic), la necessitat de fer públics els estudis sobre el paper de les dones en la documentació del patrimoni material i immaterial, o el paper de substitució protagonitzat per la dona ocupant els llocs que l’home deixa voluntàriament.

Finalment es posà de manifest que per entendre el patrimoni i la recerca a Catalunya és necessari valorar el paper i la intervenció de les dones. Sense això la realitat sempre es mostrarà incompleta i esbiaixada.