'BESTIARI FESTIU. Formes i funcions.', de Xavier Cordomí (i IV).

Reproduïm sota aquestes ratlles, el darrer lliurament de l'article de Xavier Cordomí 'BESTIARI FESTIU. Formes i funcions.', publicat en el número 27 (juliol-desembre 2012) de la revista de música i cultura popular 'Caramella'.

Bestiari, noves tipologies.

Enriquint la classificació tradicional, formal i funcional del bestiari festiu clàssic o històric -àligues, lleons, mulasses, bous, dracs, víbries, cuques feres i cavallets-, actualment podem trobar noves tipologies d'animals festius, determinades per la seva forma amb una funcionalitat tan diversa com la quantitat de figures construïdes.

Tot seguit us presentem una breu mostra de bèsties per la seva tipologia formal. La classificació només ordena les figures per la seva espècie, però la seva funció és singular en cada una d'elles. Per a narrar la seva funció a la festa i el paper volgudament popular que interpreten en la seva celebració particular, en la majoria dels casos caldria molt més espai del que disposem en aquest article:

Mitològics i llegendaris. 

Com l'Au Fènix del Poblenou de Barcelona, els Basiliscs de Reus o d'Olot, els Cans cerbers de Canovelles i de Sant Andreu de Palomar, el Cavall de foc de Llívia, la Dona d'aigua de Bellvei, els Grius de Barcelona, Cambrils, Artesa de Lleida o Sa Pobla, el Lleó alat de Gavà, la Quimera de Caldes de Montbui, l'Ós i el Bou roig dels Angles o l'Unicorn de Sant Llorenç d'Hortons.

Fantàstics. 

Com la Bèstia de Parets del Vallès, els Bocs de Centelles, de Tortosa o de Vandellòs, el Bou Templer de Riba-roja d'Ebre, el Bou de foc de Manacor i el Bou de Puigpunyent, el Burricorni de Canovelles, el Ca de foc de Viladecans, el Cabró de les Franqueses, el Cabrot del Vendrell, la Gàrgola de Manresa, el Magnafoc de Vilobí del Penedès, en Muntanàs del riu Besòs, en Nèbul·la de la Trinitat Vella de Barcelona, la Pàjara de Terrassa, en Rubricatus de Sant Boi de Llobregat, el Sexot de Sant Cugat Sesgarrigues o el Tolc del Clot de Barcelona.

Aus o de ploma. 

Com l'Arpella del Barri Gòtic de Barcelona, la Cigonya d'Arenys de Munt, els Coloms de Granollers i de Barberà del Vallès, els Corbs de Corbera d'Ebre, de Corbera de Llobregat, de Llinars o de Sant Joan, els Ducs de les Roquetes i de Torroella de Montgrí, l'Esparver i les gallinetes de Sant Quintí d'en Bas, el Gafarró de Premià de Mar, la Garsa de Sant Feliu de Llobregat, el Garçot d'Abrera, les Gralles de Granollers, els Mussols de Balsareny, de Camarles, de Gavà, de l'Espluga de Francolí, de Sant Quirze del Vallès, del barri de Sants de Barcelona, de Solsona o de Vilafranca del Penedès, les Òlibes de Camarles, de la Riera de Gaià o de Sant Quirze del Vallès, la Puput d'Alcarràs o els Voltors de la Bisbal d'Empordà i de Palma.

Casolans i de granja.

Com els Galls de Borredà, d'Esparraguera, de Parets del Vallès, de Sant Genís-Jorba, de Vilafranca del Penedès o de Molins de Rei, les Gallines de Pira, de Sant Guim de Freixenet o de Vilafranca del Penedès, els Gats d'Altafulla, de Calonge o d'Olot, el Guarà de l'Arboç, els Indiots de Nulles i de Palma, el Poll foll de Ripollet, el Pollo del Prat de Llobregat, el Pollastre, la Cabreta, el Ratolí, el Conill i el Porc d'Olot, el Porc negre de Palma, la Porca del barri de Sant Antoni de Barcelona, la Truja d'Argentona, la Rata de Bellvitge, els Ramats d'ovelles de Canovelles i de Bellvei o la Vaca de Vacarisses.

Equins o de peu rodó.

Com l'Ase de Vilassar de Mar, els Burros de Sant Esteve d'en Bas i de Sant Feliu de Codines, el Camell de Molins de Rei, el Cavall armat del Papiol, el Cavall Bitru de Parets del Vallès, el Cavall de foc de Llívia, el Cavall del comte Arnau de Gombrèn, el Cavall del Marquès de los Vélez de Cambrils, el Cavall Quim d'Esplugues de Llobregat, el Cavallot de Pedralbes de Barcelona, el Guarà de l'Arboç, les Mules de Salàs de Pallars i dels Angles, el Ruc de la Granada del Penedès o el Trumbot de Viladecavalls.

Boscans.

Com el Boc d'Esporles (Mallorca), les Cabres de Blancafort, d'Ascó i de Reus, els Cérvols de Cervelló i de Cervera, l'Esquirol de l'Esquirol - Santa Maria de Corcó, la Fura de Vilafranca del Penedès, el Gat mesquer de Cerdanyola del Vallès, el Llop de Batea, la Lloba de Calella de la Costa, la Llúdriga de Salt, la Marta de Martorelles, els Óssos dels Angles, de Llívia, de Sant Llorenç de Cerdans i de Valls, els Ratpenats d'Alaró (Mallorca) i d'Alpens, i els Senglars de l'Espluga de Francolí, el Bruc, Olost, Cambrils i Cardedeu.

Marins i aquàtics.

Com l'Anguila de Gavà, la Carpa fera de Martorell, la Carpa Juanita (i el Porró) de Vilanova i la Geltrú, els Cavallets de mar de l'Hospitalet de l'Infant i de Roses, el Dofí del Casc Antic de Barcelona, el Moll de Vallmoll, els Peixos de Bellmunt, de Campos (Mallorca) i de Sitges o el Pop de l'Escala.

Insectes, aràcnids, cucs, etc.

Com el Brumerot de Reus, el Cargol de Vinebre, les Cuques i els cucs de Puigpelat, Perafort, Morell, les Piles, Castellbisbal o Salomó, el Diabló de la Selva del Camp, l'Estavat de Sant Llorenç de Morunys, l'Escorpí del Perelló, la Fil·loxera i les Fil·loxeretes de Sant Sadurní d'Anoia, les Libèl·lules d'Olesa de Montserrat, la Llagosta de la Llagosta del Vallès, lo Llangosto de la Portellada, el Llumenot de Perafort, la Mosca de l'Hospitalet de Llobregat, el Mosquit de Mont-roig del Camp, la Papallona de Sant Pere de Terrassa o les Puces del Vendrell.

Rèptils i amfibis.

Com els Calabutins i la Granota de les Preses, el Cullerot de Bellveí del Penedès (formant conjunt amb la Dona d'aigua), la Granota de Granollers, el Lluert de Castellvell del Camp, la Serp estricadora d'Olesa de Montserrat, la Serpent de Guardiola de Font-rubí o la Serpent de Manlleu.

Exòtics.

Com el Camell de Barberà del Vallès, l'Estruç de l'Aleixar, l'Elefant d'Igualada, el Lleó de Molins de Rei, el Lloro del Poblenou de Barcelona, la Cuca japonesa de Terrassa o els Dracs i els Lleons xinesos de Barcelona.

Juràssics o prehistòrics.

Com el Dinosaure d'Isona i Conca Dellà, el Mamut de Sant Vicenç dels Horts o el Sagresaure de Barcelona.

Imatge de Nèbul·la de Trinitat Vella, autora Dolors Sans, extreta de http://bestiari.cat/que_fem_foto.asp?RnD=&ID=574