Ha mort Joan Boix, pioner i figura del folk català.

Escrita per -


Ha mort als 64 anys Joan Boix, una de les figures cabdals del folk català. Va ser un dels fundadors del Grup de Folk i de Falsterbo 3, i també va adaptar al català el repertori de Bob Dylan i de bona part del folk nord-americà.

Joan Boix i Masramon va ser un dels membres fundadors del Grup de Folk. Va créixer a Barcelona en el si d'una família nombrosa, culta i catalanista. Amb el seu germà gran Xesco (primer Xesc) i els seus altres germans i pares cantaven molt. 

Ell i en Xesco van estudiar amb una beca als Estats Units i quan van tornar van dur cançons de folk i espirituals negres que van traduir al català. Un dels primers discos de l'editora Als 4 Vents, de l’any 1967, és l'EP del duet Joan Boix & Ramon Casajoana interpretant dues adaptacions de Bob Dylan ("Escolta-ho en el vent" i "El dia que el vaixell vindrà"), una altra de Peter, Paul & Mary ("Puff, el drac màgic") i una composició del mateix Boix ("Saga de l’infant de Falsterbo") que donaria nom a Falsterbo 3, el primer conjunt estable i amb projecció popular del Grup de Folk, format per Joan Boix, Eduard Estivill i Amadeu Bernadet. El nom de Falsterbo el van agafar d'un poble del sud de Suècia d'on provenia una noia amb qui festejava en Joan.
Joan Boix també va adaptar moltes altres cançons nord-americanes: "Noia negra", de Leadbelly, que va enregistrar Miquel Cors; "La cançó de les capses", de Malvina Reynolds, que també popularitzaria en castellà Víctor Jara; "Kumbayà", que va enregistrar el seu germà Xesc i que serviria per donar nom a tot un imaginari de xiruques i focs de camp, i l'emblemàtica "Tots junts vencerem", popularitzada per Pete Seeger i vinculada al moviment pels drets civils als Estats Units.

Noves portes per al folk.
Després d’un servei militar molt dur a l’Àfrica va tornar i va enregistrar un dels millors discos de la carrera de Falsterbo 3, l’àlbum Folk (1971), on van participar Jordi Clua al contrabaix, Oriol Carreras a la guitarra, J.M. Vilaseca Tapi a la bateria i Gerard Bouvier a la flauta travessera, entre altres, amb unes versions al català molt bones a càrrec del lletrista Joan Soler Amigó. Aquí hi trobarem "L’estranya joguina", de Tom Paxton; "Quan el sol es pon", de Peter Paul & Mary, i noves versions de "Puff, el drac màgic" i temes de l'inici del Grup de Folk amb arranjaments que ja tenen el so de la música progressiva. La veu d’en Joan amb la del seu amic i company d’aventura americana, Eduard Estivill, combinaven molt bé, i Montserrat Domènech, que s'havia incorporat al grup a final del 1968, era una bona solista i es va coblar bé al trio. El disc va tenir un gran èxit de vendes.
L’àlbum Sons (1972) té Enric Herrera de Màquina! com a arranjador i un caire completament diferent. En Joan, l’Eduard i la Montse són autors de tots els temes i les veus s’acosten més a Crosby Stills & Nash que a The Weavers o Peter Paul & Mary. Joan Boix és l’autor de set de les nou cançons de l’àlbum i moltes les canta en solitari.
L’últim disc de Falsterbo 3 amb Joan Boix, Ja no tinc altra sortida, apareix l’any 1976 i és una tornada a les versions americanes, en aquest cas amb l’afegit de John Denver al costat de Tom Paxton, Peter, Paul & Mary ("Settle down", cantada en anglès), Bob Dylan i Crosby, Stills & Nash. Al disc hi participen de manera destacada Jordi Batiste al baix, Ia Clua a la guitarra i també altres dos membres dels desapareguts Dos+Un: Manel Joseph i Jaume Balanyà.
Problemes de salut van allunyar Joan Boix de la música, i per això no va reaparèixer mai en les tornades del Grup de Folk ni de Falsterbo. Com el seu germà Xesco, patia esquizofrènia. Allunyat de la pràctica de la música, va tenir els millors records i un alleujament de la seva cruel malaltia en els records de Falsterbo 3 i del Grup de Folk.

Foto: Joan Boix entre Amadeu Bernadet i Eduard Estivill amb Falsterbo 3 al Parc de la Ciutadella el 1968.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada