Argent Déu: El Senyor de les Gralles.

Argent Diamant Estel. Aquest és el veritable nom de l’Argent Déu Joval, el constructor de les reconegudes gralles ‘Argent’, fabricades a la nostra ciutat durant la primera meitat de la dècada dels vuitanta. Fill de pares progressistes, va néixer l’any 1934 a Borges Blanques. El seu germà, ja desaparegut, es deia Sol Progrés Llibertat.

L’Argent havia treballat a les Tres Uves, i quan va tancar l’empresa, ja treballant pel seu compte al seu taller del barri de Sant Francesc, fins i tot havia arribat a dedicar-se a la construcció de xassissos de cotxes de competició.

Fa uns mesos vam visitar l’Argent Déu a casa seva. Ens va acollir molt amablement i hi vam tenir una bona conversa sobre les gralles i sobre el seu passat. Una conversa molt distreta, i ben repleta d’anècdotes.

La seva afició per construir gralles va començar l’any 1980. Els grallers de Cervera assajaven dins la Universitat i jo els dissabtes, quan passava per allà, em preguntava què devia ser allò que sentia. El Josep Maria Eroles, un amic seu de tota la vida, li va prometre que li ensenyaria una cosa nova i el va portar a la Universitat, a veure com assajaven aquells grallers que ell sentia quan hi passava per davant. Recordo que entre ells hi havia el Joan Miquel Camacho. Quan vaig ser allà, el Josep Maria em va preguntar si seria capaç de construir una gralla com aquelles que tocaven.

I així va començar.

A partir d’allà, el Ramon Riu va fer una plantilla de cartró de l'interior d’una gralla, però necessitàvem un torn i les eines. Quan vaig tenir preparades les eines, el Ramon Riu va anar a buscar a la fusteria de cal Pedrós una fusta fura i ben seca de faig estofat; pel que fa al torn vam demanar permís a l’Escola Laboral (Universitat) perquè ens en deixessin un. Malgrat els torns d'allà eren molt curts de bancada, vam posar la clavilla, vam fer els forats amb les broques, vam polir la gralla... i ens pensàvem que ja estava. Llavors el Ramon Riu va treure de la butxaca un tudell, el col·loca a la gralla, i fa sonar dues notes. Tot seguit, amb posat seriós, aixeca el cap, i mirant a la volta de la classe, es fica la canya als llavis, i es va posar a tocar els Segadors. Em vaig emocionar... Era la primera gralla que es feia a Cervera. Era un dissabte.

L’Argent ens continua explicant aquells inicis: l’endemà diumenge la vam portar al Casal per ensenyar-la i fer-la sonar, i vam decidir que n’havíem de fer més. Per la setmana següent en volíem fer cinc més. Però és clar, aquell dia només n’havíem fet una, i amb tota una tarda! Però no vam poder, no hi havia manera que la broca sortís pel mig...

Eren els anys 80, moment de plena crisi de les Tres Uves. Estava sense feina. Em vaig gastar 40 mil pessetes  en un torn. La meva  dona es va posar les mans al cap i es va enfadar, però li vaig dir que no passava res, que confiés en mi un cop més... Em vaig posar a fer gralles! En un dia en feia dues. 

En aquest moment es converteix en constructor de gralles. L’Argent té anotades en una llibreta, i numerades, totes les gralles que ha venut -unes 500-. Totes les gralles ‘Argent’ duen un número en la part interior del tub. Les  venia a 3.000 pessetes. L’any 1986 va construir l’última gralla. Ens explica més detalls d’aquesta etapa: les venia a diverses botigues de Barcelona: a la Casa Parramon (al carrer del Carme), a Musical Emporium (a la rambla Canaletes), a l’Audenis (al carrer València), a l’Estruch (al carrer Ample). Totes aquestes botigues em compraven les gralles i ells, les venien.

Fins i tot va arribar a conéixer al mestre Jaume Arnella! A les festes de la Candela de Valls, on també en vaig vendre, vaig conèixer el Jaume Arnella. També me’n va comprar una, que li vaig donar a Tàrrega, a la Fira del Teatre, un vespre que plovia, mentre estaven tocant sota les voltes del carrer del Carme, davant de cal Delfín.

I a Cervera? A Cervera no hi havia cap lloc on venien gralles. Alguna vegada n’havíem deixat a Cal Dondara però no es venien. 

Construïa i venia gralles però el més curiós és que l’Argent no sabia música. Jo de música no m’hi entenc gens. El meu germà sí que tocava el violí i la meva mare em deia que jo havia de tocar el piano, però jo no volia. Un estiu, durant el curs de música, van venir al taller una colla d'alumnes per veure com feia les gralles. La majoria d'ells, gent gran que per cert no parlaven ni català ni espanyol, es van sorprendre que no sapigués res de música. 

L’Argent tenia el taller al barri de Sant Francesc. I fins i tot li van arribar a fer una entrevista a TVE! Un dia va venir el Jordi Fortuny per si tenia algun inconvenient perquè vinguessin els de Televisió Espanyola a fer-me un reportatge. Recordo que van venir al taller amb uns cotxes de luxe i van començar a treure càmeres. Em van fer algunes preguntes i m’anaven gravant com feia les gralles. Aquest vídeo el té el Quim Granell. 

Ens confessa que és un seguidor del Bloc, a més, la relació amb la Colla ve de més lluny ja que l’Argent va idear el mecanisme de la Polla de Cervera. L'Antonio Martí em mostrà uns dibuixos del cap de la Polla de Cervera. Malgrat que estava molt bé, vaig proposar-li de crear quelcom novedós, com que el cap es mogués amunt i avall, a més d'obrir i tancar la boca. Em vaig oferir per construir el mecanisme, senzill, que no pesés i que es mogués amb facilitat... L’Argent també va participar en la construcció de l’estructura de les titelles i les primeres maces de diables les va fer ell. 

La conversa s’acaba i continuem impactats pel seu nom: Argent Diamant Estel i el del seu germà, Sol Progrés Llibertat. Ens van inscriure amb aquests noms. Quan em van quintar per anar a fer la mili, em van dir que el meu nom no era cristià i em van fer canviar el nom. Em van posar Jorge. Els de les Borges Blanques ho havien de comunicar a la policia de Lleida, però no ho van fer. Gairebé tothom em deia Argent, però els companys de les Tres Uves em deien Jorge.

Així és l’Argent Déu. Mestre constructor de gralles, apassionat de descobrir coses noves navegant per Internet i amant de la cultura popular. Un home amb moltes anècdotes i històries per explicar, mai se li acaben. Ens diu un secret: es veu en cor de fer més gralles, i fins i tot de construir maquetes navals.