AQUELARRE, 35 ANYS (IV): una direcció 'professional' per a un Aquelarre de tres dies (1997-2006).

LA DIRECCIÓ 'PROFESSIONAL'.

En aquest moment es deia que l'Aquelarre es trobava en un moment en què hi mancaven idees clares, que era necessària una bona visió global de la festa, i que calia introduir-hi novetats. Potser per aquest motiu l'Ajuntament accepta, l'any 1997, una proposta de direcció, diguem-ne professional, per coordinar tots els aspectes. Aquest any es fa càrrec de la direcció artística Pep Oriol, antic membre de l'Assemblea de Joves i de la Matraca. En la seva primera direcció introdueix l'espai del castell de Cervera per realitzar l'espectacle, amb música en directe, i al mateix temps es crea un passatge del terror al carreró de les Bruixes.

L'any 1998, segon any de direcció de Pep Oriol, es consoliden aquests espais i es compon una Òpera Rock com a espectacle central del Castell. Montse Ortiz és nomenada gerent de la festa i responsable de l'organització de la primera Fira del Gran Boc, fira en la qual s'ofereixen tot un seguit de productes esotèrics i naturistes, tarotistes, conferències esotèriques, hipnosi, etc.

Va ser el primer cop que la festa es va ampliar a tres dies amb l'oferta de la Fira i de l'Aquelarret infantil, per tal que a la festa hi pogués participar un públic més nombrós i de totes les edats.

Després del gran increment d'assistents l'any anterior, l'any 1999 es potencia el divendres amb la Fira del Gran Boc, un concert a la Plaça Major i s'ofereix, per primera vegada, servei de càmping als assistents.

Aquest mateix any 1999, al recinte del Castell, Pep Oriol, en la seva darrera direcció, presenta un espectacle relacionat amb el pas del temps i els set pecats capitals, amb música de Xesco Grau i Quim Granell. Aquesta edició és reconeguda, pels mitjans de comunicació, com el millor Aquelarre de la història.

L'agost de l'any 2000 l'espectacle va ser dirigit per Evarist Farré, i l'argument fou l'Apocalipsi i la seva relació amb la fi del món, i es realitzà la tercera edició de la Fira del Gran Boc.

En el XXIV Aquelarre, l'any 2001, en Jordi C. Morales va prendre el relleu de la direcció artística de la festa, i la Montse Ortiz va continuar al capdavant de la Fira del Gran Boc.

CAL RACÓ.

L'any 2002, coincidint amb la celebració del 25è aniversari de l'Aquelarre, el director de la festa, en Xavier Martí Pifarré, amb el suport d'en Jordi Lloberes a la direcció artística, va voler mirar enrere per recuperar l'essència de la festa, tal com era als inicis. La Fira del Gran Boc va estar coordinada un any més per la Montse Ortiz , i la promoció per Sylvia Rubinat. L'Aquelarre va descobrir nous espais com "Cal Racó", a més de retre un merescut homenatge a la Confraria d'Animació "La Matraca".

L'any 2003, amb la satisfacció del rècord d'assistència aconseguit l'any anterior, els espais de "Cal Racó" i la plaça Santa Anna són ja part indiscutible de l'Aquelarre. El XXVI Aquelarre mira cap al futur sota la direcció artística d'en Xavier Martí , la direcció musical de Jordi Lloberes i Sergi Collado i la coordinació de la Fira del Gran Boc per part de la Montse Ortiz . De la promoció i la coordinació general se'n fa càrrec la Sylvia Rubinat.

En el 2004, es consolida l'Aquelarre de tres dies, i també la Fira del Gran Boc. S'han millorat les infraestructures i, en general, s'ha establert i seguit un protocol d'organització, el qual han de tenir en compte cada any els candidats que aspiren a la direcció artística a l'hora d'elaborar els seus projectes.

De camí cap a la trentena, som a la XXVIII edició, és l'any 2005 i aquestes són algunes de les persones que juntament amb la coordinació del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Cervera faran possible un nou Aquelarre; el Jordi Morales a la Direcció Artística , la Montse Ortiz al front de la Fira del Gran Boc i la Sylvia Rubinat a càrrec de la Promoció.

La història de l'Aquelarre va augmentant any rere any. La festa no s'atura i cada any va fent més gran el seu ressò entre les festes d'estiu del nostre país.

Així l'any 2006, amb la direcció de Ferran Orobitg, integrant de la companyia Fadunito, és l'any on s'aconsegueix recuperar la participació ciutadana a la Festa. Són organitzats els tallers de Festa per la Festa i molts cerverins que participen en ells seran els protagonistes de la Baixada de l'Aquelarre. A la vegada és l'any on l'espectacle pren un gir cap a les noves tendències i els audiovisuals comencen a tenir un pes dins el desenvolupament de la festa.

Text extret de la pàgina web de l'Aquelarre, www.aquelarre.cat

Imatge: Drac Badalot de L'Arboç del Penedès, Aquelarre 2003, autor foto Xavi Martí, extreta de http://calraccione.blogspot.com.es/2009/10/imatges-de-bestiari.html

Text original: Ramon M. Razquin.