El darrer viatge de l'escriptor i periodista Josep Maria Madern.

L'escriptor i periodista cerverí Josep Maria Madern i Sostres va morir aquest dimarts 17 d'abril a Barcelona, a l'edat de 86 anys.

Biografia.

Josep Maria Madern (Cervera, 1926) va cursar estudis de Lletres a Barcelona i, més tard, va treballar com a periodista a Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida. Per total incompatibilitat amb la societat espanyola dels anys cinquanta, es traslladà a París el 1957.

Hi ha viscut més de 25 anys i ha estat responsable dels programes informatius en castellà de l’ORTF i de Radio France Internationale (Radio París). El 1983 retorna a Catalunya. Ha escrit teatre en francés “La chemise de nylon”, i en castellà “El rey mudo”.

En català ha publicat una dotzena d’obres: teatre, novel.la, recull d’aforismes i, sobre tot,contes curts i narracions, entre les quals cal destacar “La gàbia” i “L’intrús” (Ed. 62), “La pell de l’home” i “El vent de la memòria” (Columna) , “Els assassins ingenus” (Plaza & Janés) i “Algun dia anirem a Bombai”, “La nit de la basarda” i “Sol a mitja nit” (Pagés editors).

Us deixem amb un dels darrers relats publicats en el seu bloc: http://josepmariamadern.blogspot.com.es/

El viatge.

Sentia una especial predilecció per la dona que agonitzava. I pensava en ella perquè coneixia tots els detalls de la seva existència. Havia mirat el seu dossier i l’havia sobtat una vida tan trista, tot i que ella sempre aparentava una felicitat que estava lluny de gaudir. S’hi havia fixat amb atenció i volia posar-hi el darrer remei. Per això...

Per això havia imaginar un viatge excepcional. Tan lluny del que aplicava a homes i dones des d’una eternitat. L’ùltim viatge, és clar. La dona s’ho mereixia. No tenia por de la fi més que prevista. Era decisió de qui te la feina d’emportar-se aquells a qui ja se’ls acaba la vida. Tenia al davant la imatge de la dona. Ni jove ni vella. Havia estat bella i encara guardava una parcel.la d’aquella bellesa que havia agradat a tothom. Era gentil fins els últims moments. Sempre, però, amb una sensació de tristesa que amagava a tothom. Era la seva tristesa. La que havia commogut a la Dama Negra.

Per això el viatge excepcional. La Dama Negra va posar el semblant més agradable i somrient. La va visitar. Li va parlar. I li va explicar que volia per ella una sorpresa. Que l’allunyaria de l’habitual viatge. Aquell que li preparava seria molt diferent del que s’acostumava. La dona amable va acceptar. I la dolça tristesa va ser bandejada per paraules de perspectiva no sabuda. I la Mort va anar a buscar-la.

Li va obrir la porta de l’auto blau, silenciós quan va començar a emportar-la. No sabia cap a on. Ni li interessava. Estava còmoda i va respondre amb agraïment a la pregunta del conductor. Si se sentia bé. Va recórrer carreres amples, avingudes amb arbres que xiulaven amb silenci no retingut per la brisa que els travessava. Van sortir de la ciutat per una autovia amb poc tràfec. Gairebé sols. La dona contemplava el paisatge.. Va obrir la finestreta i va gaudir del vent discret que li acaronava el rostre.

Així anava la dona que ja no era trista. No havia d’amagar-la. La Mort contenta d’aquesta minúscula felicitat. I, justament, en aquell moment un auto conduit per un home ebri. Que anava contra direcció. El xoc va ser inevitable i la destrucció total. La dona va morir sense adonar-se del moment en què va deixar la vida. Però la Dama Negra rabiosa va exclamar: “Maleïda mort. No era aquesta la què jo volia!”.

Josep Maria Madern Sostres (Cervera, 1926 - Barcelona, 2012).

Text i imatges extretes del bloc de Josep M. Madern i Sostres, http://josepmariamadern.blogspot.com.es/

Vídeo extret de http://www.memoro.org/es-ca/Infantesa-i-guerra-a-Cervera_2791.html