Apleguen en un llibre el patrimoni de cançons i balls del Bages

PEPA MAÑÉ (Manresa, el Bages). Cançons, tonades i balls populars és el llibre que, amb el complement de dos CD i un DVD, dóna, per primera vegada, una visió de la música popular i tradicional dels pobles de la comarca bagenca, seguint el cicle de la vida i el cicle de l'any. Aquesta publicació, que ja és a la venda tot i que no es presentarà fins divendres de la setmana vinent al saló de sessions de l'ajuntament de Manresa, ha comportat un treball de camp que es va iniciar fa 30 anys i en el qual es va entrevistar un total de 147 persones.

Aquesta tasca ha anat a càrrec principalment de la manresana Glòria Ballús, que el 1980 va iniciar els estudis d'etnomusicologia al Conservatori Superior de Música de Barcelona. L'equip de recerca etnomusicològica que es va formar era dirigit pel professor Josep Crivillé, i va ser ella qui, per motius de veïnatge, va tenir un interès especial en el Bages. En la recerca per la comarca, a més de Crivillé, també hi va treballar Ramon Vilar, d'Avinyó però resident a Barcelona. Crivillé i Vilar, ambdós vinculats professionalment a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana dependent del departament de Cultura, han tingut directament cura de l'edició del llibre, publicat per la Generalitat de Catalunya.

Vilar explica que des de la Fonoteca es van fer edicions del patrimoni musical català, "però molt a poc a poc. S'ha fet molta recerca, que és laboriosa, amb enregistraments orals que després s'han d'inventariar abans d'arribar a l'edició". Així, Ballús destaca que de tota la recerca feta "tenim molta informació i documentació que no s'ha pogut incloure en el llibre. L'edició ha comportat haver de fer una selecció". Per tant, de les 147 entrevistes fetes a diferents testimonis del Bages per fixar el patrimoni de cançons i tonades, en el llibre només es recullen les aportacions de 68 informants.

Pel que fa a les cançons, es disposen segons el ritual de la vida (des que una persona neix fins que es mor), dels rituals del cicle festiu de l'any, de treball, de comunicació (tocs de campanes, crits d'oficis ambulants o de serenos...), de lleure (corrandes, romanços, cançons humorístiques o obscenes...) i d'institucionals. Pel que fa a cançons civicopolítiques hi ha, per exemple, la reivindicativa La jornada de vuit hores, que es va enregistrar a Balsareny el 1974 cantada per Francesc Soler. Vilar considera que el patrimoni musical del Bages "és molt ric en cançons de lleure, de beure i satíriques, i també pel que fa a Nadal i a una temàtica molt pròpia, com són les caramelles".

Pel que fa als balls, el DVD recull els de caràcter ritual (com el ball del ciri de Moià i el ball de la coca de Rajadell), de cascavells, de bastons, de gitanes, de gegants, nans i bestiari i d'altres tipus i curiositats (com La marxa dels Armats de Manresa i el ball de la faixa de Balsareny).

Ball de la faixa de Balsareny, extret de http://www.panoramio.com/photo/8926398

Retall de premsa extret de http://www.regio7.cat/cultures/2012/03/16/apleguen-llibre-patrimoni-cancons-balls-del-bages/191623.html