1972-2012 · 40è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra: una mica d'història (i II. Des dels inicis dels anys 80 a mitjans dels anys 90.)

Segon episodi -i darrer- d'aquest repàs dels primers vint-i-cinc anys de vida del Centre Excursionista de la Segarra -entitat que aquest any arriba al seu 40è aniversari-. Anys de creixement i d'important activitat...

L'aturada i la represa.

A començaments dels 80, però, el volum d'activitats comença a caure. Alguns dels socis més actius marxen a estudiar fora de Cervera i d'altres van abandonant de mica en mica per diferents motius la pràctica excursionista. El Centre, però, no es dóna de baixa en cap moment amb la qual cosa els que continuen en actiu poden continuar estant emparats per la Federació a través de la seva tarja i continuar disposant del material que es va anar adquirint (tendes, cordes, piolets, grampons...).

A partir de 1984 el Centre ja només existeix als arxius de la Federació. Això no treu, però, que d'altres grups de cerverins continuïn descobrint el Pirineu ja sigui a nivell particular o a través d'entitats pròximes a l'excursionisme com l'Agrupament Escolta i Guia "Coll de les Savines".

Inauguració de la represa del Centre Excursionista de la Segarra, a la casa del Mas Duran (1990).

S'inicia a l'hivern de 1990 en una Cervera de 6.400 habitants amb una tradició excursionista esqueixada però viva i una societat civil local en plena ebullició (creació del Consell de la Joventut de Cervera, del Centre Municipal de Cultura, entitat que col·laborà de forma especial) en contrast amb la paràlisi política de l'ajuntament de sempre, un moviment de refundació del Centre amb la intenció de reprendre l'activitat. Tots els promotors provenen d'altres entitats locals, algunes ben diverses entre si, però els uneixen dues coses, l'afecció a la muntanya i l'arrelament a Cervera. S'estableixen contactes amb els antics membres del Centre i s'acorda la represa de les activitats sota el nom original de l'entitat. Es renoven els estatuts i es designa una junta formada per Miquel Puig, Enric Miquel, Ramon Castelló, Txema Costa, Ramon Aldomà i Joan Niubó.

Foto de grup de la 1a Caminada Popular de Cervera (1991).

Xerrada de l'alpinista Enric Lucas a la sala d'actes de l'Institut Antoni Torroja (1991).

Aquella mateixa primavera ja comencen les activitats (audiovisual Cho Oyu 89, pic de Ratera...). Al maig del 91 s'organitza la 1a Caminada Popular amb gran èxit de participació ciutadana. El Centre s'obre a Cervera, es promouen caminades per la comarca, es baixa a les coves del Montsec i es va al Pirineu. Fruit de tot això surt una colla activa de pirineistes que al 93 coronarà el Mont Blanc (4.807 m., ja intentat pel Centre el 77). De fet la sortida estival als Alps queda instaurada oficiosament i es repeteix fins al 96 amb l'excepció del 95, any en què el Centre tira endavant l'ambiciós projecte de l'expedició 'Cervera al Kilimanjaro' (5.895 m.), cota màxima fins ara assolida per l'entitat i en què fou molt destacable la implicació i col·laboració d'una forma o altra de molts cerverins i cerverines. En el camp de la formació s'organitzen tres cursos d'alta muntanya hivernal.

Ascensió al cim del Montblanc (1993).

Ascensió al cim del Kilimanjaro (1995).

Quant a l'escalada en roca es forja de mica en mica un grup d'escaladors de l'antiga i la nova escola que es van fent les parets del Montsec però també del Pirineu i de Montserrat amb constant progressió. A Vilanova de Meià obren fins i tot un nou itinerari equipat des de baix, la via CES.

Molt bona acollida reben per part dels socis les activitats senderistes. S'alternen les sortides per la Segarra (caminades pels límits de la comarca, ruta del Sió...) amb els senders de gran recorregut (GR 7-1, GR 3, Matagalls-Cervera...) i acaba consolidant-se un important grup de xafacamins que està recorrent tot el país a peu. En aquests anys s'ha de destacar també la creació de dos senders de petit recorregut (PR-140 i PR-141) pels voltants de Cervera.

Ascensió al cim del Breithorn (1996).

Novedoses en aquesta etapa del Centre són les activitats de descens de barrancs amb bona acollida per l'espectacularitat que comporten.

En el camp social el Centre organitza periòdicament trobades de socis, passades de diapositives sense perdre la idea de la recuperació del patrimoni local i comarcal (creus de terme, font de Fiol...).

El creixement de l'entitat (280 socis) ha comportat en els últims anys l'edició d'un calendari d'activitats amb més d'una sortida per setmana, aspecte que ha comportat l'ampliació de la junta fins a dotze membres.

Fotografies facilitades pel Centre Excursionista de la Segarra.

Text de Txema Costa i Poch, extret del dossier de la revista 'Segarra Actualitat' titulat 'Excursionisme: 25 anys enrere', publicat l'any 1997, i dedicat al 25è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra.