1972-2012 · 40è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra: una mica d'història (I. Els anys 70.)
Per què un centre excursionista a Cervera?
Hivern de 1972. Una Cervera de 5.800 habitants sense tradició excursionista ni tan sols associativa assisteix en plena agonia del dictador al naixement del Centre Excursionista de la Segarra. El muntanyisme català no ha fet encara el gran salt a l'Himàlaia i no trobem cap raó externa que pogués influir amb força en la formació de l'entitat. Més aviat cal buscar les motivacions en la dinàmica social de la Cervera de començaments dels 70. Molts joves es troben amb el "problema de les estones lliures" com ells mateixos l'anomenaven. Vosaltres mateixes jutjareu aquest fragment extret d'un muntatge audiovisual promogut des del Centre en els seus inicis:
"Nosaltres
estem posats aquí dins,
no l'hem escollit aquest poble,
ens hi han posat...
La nostra Cervera té un passat carregat d'història,
de tradició religiosa i cultural...
De tant en tant sembla un poble molt viu i actiu
però només de forma esporàdica.
En realitat hi passem molt temps avorrits.
Els homes ja grans d'aquí ens han muntat
unes diversions que no valen la pena...
Una vegada uns quants vam intentar buscar
unes diversions al nostre gust:
cartes, cafès, futbol
i continuàvem avorrits, entre altres coses
perquè no èrem lliures.
Llavors vam buscar una porta
per alliberar-nos d'aquest món opressor
i nosaltres la vam trobar en la muntanya."
Ens trobem, per tant, amb un grup de tretze ments inquietes que es constitueixen com a promotors del que després serà la primera junta del Centre que finalment és formada per onze membres: Lluís Sanfeliu, Angelina Estany, Teresa Ramon, Josep Mosoll, Pasqual Rossich, Josep Corbera, Mercè Seguès, Dolors Tossal, Felip Lluelles, Josep Gasol i Dolors Rivera.
A banda de les motivacions esmentades n'hi hauria d'altres d'un contingut més pragmàtic i legalista, com van ser la necessitat de tenir un material comú i propi, disposar d'uns estatuts per organitzar activitats i poder fer reunions (recordeu, la dictadura) i la possibilitat d'obtenir la tarja de federat (per 15 duros l'any). En aquest sentit, el mateix any el Centre s'afilia a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i s'estableix la primera seu al Casal Parroquial. Ràpidament s'arriba al centenar de socis que, quinze amunt, quinze avall, es va mantenint en els anys següents.
Per altra banda es fan multitud de sortides al Pirineu (Aneto, Puigmal, Posets...) i sorgeix un nucli d'escaladors que ràpidament assoleixen un alt nivell. Després de constants sortides a Montserrat, al Montsec i al Pedraforca fan el salt als Alps, on el 1976 escalen l'aresta Hörnli del Matterhorn o Cervino (4.478 m), potser el major èxit del qual podria presumir el Centre en aquests 25 anys.
La Teresa Ramon ens ha facilitat algunes fotografies (a dalt i a baix) de diverses activitats d'aquells primers anys:
Text de Txema Costa i Poch, extret del dossier de la revista 'Segarra Actualitat' titulat 'Excursionisme: 25 anys enrere', publicat l'any 1997, i dedicat al 25è aniversari del Centre Excursionista de la Segarra.
Fotografies facilitades per la Teresa Ramon, amb la col·laboració de la Roser Pericon i Ramon.
Comentaris