L'Home dels Nassos als Països Catalans

El darrer dia de l'any dóna vida a un dels personatges més populars, però alhora més enigmàtics de Catalunya: l'Home dels Nassos. Alguns folkloristes creien que es tractava d'una tradició més aviat reduïda a uns indrets determinats i sense gaire arrelament social. Tanmateix, En Bienve Moya narra al seu llibre 'Calendes' que en un programa que es va fer, a l'any 1993, a Catalunya Ràdio, i des del qual es preguntava als oients si algú havia vist l'Home dels Nassos, les trucades provinents de tot el país, van col·lapsar la centraleta. Per en Moya, l'Home dels Nassos "era un personatge que cada pare, cada avi i àvia explicava al seu nét o néta amb traços d'una posada en escena diferent, familiar. Aquesta és la raó per la qual fins fa poc temps era un personatge sobre el qual no se'n trobaven gaires mencions en els treballs sobre cultura popular, i que ara sorprèn moltes persones que el creien només fill de la fantasia familiar".



Amb tot, l'Home dels Nassos és conegut arreu. He preguntat aquests dies a una dotzena d'arenyencs si sabien qui era i tots han coincidit que és un home que passa el 31 de desembre i que "té tants nassos com dies té l'any" o que "té tants nassos com dies queden per acabar l'any". La qual cosa referma els supòsits d'En Moya que no pas perquè ningú no l'hagi vist, o no se n'hagi creat una personificació adient, com en el cas del tió, hagi forçosament de ser un home poc conegut. L'Amades en parla prolixament al Costumari i és, bàsicament, per mitjà de les seves descripcions que avui podem aproximar-nos-hi amb prou elements de judici a fi de fer-ne una nova lectura i una nova interpretació. Després de recollir tantes dades com li fou possible, l'Amades concloïa: "L'Home dels Nassos sembla ésser la degeneració d'un personatge mític que tractava de simbolitzar l'any, subjecte que havia estat representat per un arbre, l'arbre dels nassos, espècie molt rara i que molt probablement degué ésser la mansió o posada de l'esperit de la vegetació, que era el qui hom venerava i ponderava. Pel Pirineu oriental francès explicaven a la mainada que l'Home dels Nassos vivia dins de la soca d'un arbre; que al punt de rompre l'alba del dia d'avui sortia del seu amagatall" i venia vestit de fulles de dotze arbres diferents cap a Catalunya. Això ha fet que per les terres nord-pirinenques també parlessin a la quitxalla de l'Arbre dels Nassos, el qual ostenta tants nassos com dies té l'any.



A la Val d'Aran

L'Ome deths Nases aranès, germà bessó del nostre Home dels Nassos, introduiex un element nou de comprensió: el personatge té tants nassos com dies de l'any han passat, però els perd tots la matinada de Cap d'Any. Després recupera un nas, i un segon al dia següent, i així successivament fins que queda proveït de tres-cents nassos al final del cicle anyal, segons anota l'Olivier de Marliave al Pequeño Diccionario de Mitología Vasca y Pirenaica. Per aquest autor i per En Moya, l'Home dels Nassos pot estar relacionat amb l'Ujanko basc, ésser mític que experimenta una disminució dels seus ulls fins arribar a tenir-ne només un el darrer dia de l'any.


A Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

La personificació de l’Home dels Nassos surt a Torroella de Montgrí vestit de pastor -amb barretina, samarra i espardenyes de vetes- i, després de fer un discurs d’inici de la celebració, es passeja en cercavila pels carrers, repartint caramels i acompanyat per un grup de grallers.



A Palma de Mallorca

A la Ciutat de Mallorca, el mateix dia de sant Sivestre es diu als infants que han d'anar a veure matar «s'homo d'es nassos», que està a la plaça de Cort: és l'aniversari de la conquista de Mallorca pel rei En Jaume I, i les tropes formades a un costat de la plaça disparen tres vegades descàrregues de fuselleria en honor al pal de la bandera del Conqueridor, i aleshores es diu als infants que aquelles descàrregues són per a matar l'home dels nassos; les criatures proven de veure aquell home tan estrany i no poden aconseguir-ho.


A l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp)

L'arribada a L’Hospitalet de l’Infant de l’Home dels Nassos, un personatge de la tradició catalana que representa un any i té tants nassos com dies té l’any. Aquest personatge disfressat amb una capa i amb un gran nas es passeja pels carrers de l’Hospitalet de l’Infant i pels comerços repartint caramels a tota la canalla. Els nens del poble surten al carrer a trobar-se amb aquest personatge i quan el troben els hi dóna caramels.


A Flix (La Ribera d'Ebre)

El dia 31, ja a les portes de l'any nou, al migdia, a la plaça de l'Església es fan les Campanades Infantils. A les 7 del vespre, arriba a la plaça Major l'Home dels Nassos (aquell qui té tants nassos com dies li queden a l'any).


A Reus (Baix Camp)

Un personatge prou comú de la diada és l'Home dels Nassos, un senyor que es diu que té tants nassos com dies té l'any. El joc de paraules és evident per als adults, però no tant per a la canalla, que pot cercar l'home dels nassos entre els molts candidats possibles. A Reus, però, és més fàcil de trobar, ja que fa la seva arribada acompanyat de música i saluda la població des del balcó de l'ajuntament.

Informació extreta d'un fragment de l'article La resurecció de l'Home dels Nassos, de Jordi Bilbeny (Barcelona, 2005) i de la pàgina web www.festes.org. Les fotografies també són extretes de www.festes.org

Comentaris