Calendari 2011 de tradicions i costums: NOVEMBRE · La Castanyada

El dia 1 de novembre, Tots Sants.

La festa de Tots Sants, com la major part de celebracions, té un marcat component de tradició precristiana. Recull els antics costums de record pels familiars avantpassats, i és una altra festa dedicada al guiatge dels difunts al món superior.

En el calendari cèltic, la nit del primer de novembre era la nit de Samuhin. Començava la tardor i l'any agrícola, el temps de sembra i podriment de les llavors enterrades. Temps de mort de la natura i de presentar ofrenes als difunts, que venien del fred i la foscor a confortar-se a la llar. Era una nit poblada d'esperits i bruixes: els pobles de tradició anglesa celebren la nit de Halloween, vespre de tot el que és sagrat. L'Església va cristianitzar aquestes creences ancestrals instituint les celebracions de Tots Sants i dels Fidels Difunts.

Es creia que el vespre de Tots Sants, des del toc d'ànimes, els difunts revenien i es comunicaven amb els seus parents i descendents. Les antigues creences posaven en contacte els dos mons durant aquest dia: els vius visiten el lloc de repòs dels morts, els cementiris, i aquests visiten les cases on hi ha les famílies reunides. Així, calia captenir-se amb respecte envers elles, a fi de no rebre'n escarment: es resava el rosari a les ànimes del purgatori, s'encenien llànties davant dels seus retrats, se'ls posava plat a taula i se'ls deixava la llar encesa tota la nit.

Per la vetlla de les ànimes es contaven rondalles funeràries, de morts apareguts, d'ànimes en pena, d'ànimes agraïdes. En d'altres cultures, però, és a la mitjanit de Nadal que les ànimes dels difunts familiars baixen per la xemeneia.

Del costumari tradicional del dia dels morts deriva l'actual festa de la castanyada. N'hi ha constància des de finals del segle XVIII i prové dels antics àpats funeraris en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans d'ofrena als difunts, els panellets. Actualment, s'ha convertit en una mena de revetlla de Tots Sants sense cap referència ritual ni de memorial envers els morts.

Per altra part, el dia 2 de novembre, dia de difunts, durant tota la nit tocaven les campanes, i complementava el guiatge de les ànimes l'altar que es veia cobert materialment de llums, fins al punt que es va crear l'expressió Sembla un altar d'ànimes, per il·lustrar aquesta abundància de llums.

Extret de la pàgina web del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Text extret del llibre de Jordina Blanch "Tocats de foc. Simbologies festives i víbries ancestrals", editat l'any 2003 per Edicions El Mèdol.