Josep Salvany i Lleopart: l’heroi català de la verola amb una vida de pel·lícula.



El passat divendres 30 de setembre, en el marc de la jornada de constitució del consell d'administració de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, i amb la presència del conseller de Salut i del paer en cap de Cervera, es va descobrir una placa que dóna el nom de Josep Salvany i Lleopart a l’edifici del Departament de Salut del carrer Roc Boronat, seguint la proposta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, que va celebrar recentment l’Any Salvany, en reconeixement a aquest metge català, generalment poc conegut, però que va ser un dels pioners de la vacunació, posant la seva vida al servei de la prevenció i de la protecció de la salut, molt especialment a l’Amèrica Llatina de principis del segle XIX.

El setmanari d'actualitat 'Presència' li dedicava l'any 2010 el següent article, del que més avall us oferim un resum:



Josep Salvany i Lleopart (1774 - 1810) va ser un metge català que entre els anys 1803 i 1810 va exercir una campanya filantròpica admirable a Llatinoamèrica. Objectiu: la lluita contra la verola. Aquesta es una fita sanitària de gran relleu donat que per molts es considerada com la primera campanya de salut pública de la història. Salvany es un d’aquells herois de casa nostra que ha estat immerescudament oblidat i que val la pena recordar amb iniciatives com la del Col.legi de Metges, inaugurant l’any Salvany i com els articles divulgatius i no per això menys interessats i necessaris com el que ha publicat 'Presència' en el número 183 de febrer-març del 2010.

Com ens comenta l’autor de l’article, la vacuna contra la verola creada per Edward Jenner va entrar per Puigcerdà el desembre de 1800 gràcies al Dr. Francesc Piguillem. Estem en època del regnat de Carles IV (1788-1808), amb la il.lustració i el reformisme que atien els governs borbònics. La Corona va voler expandir la vacuna pels seus territoris d’ultramar ja que el virus matava periòdicament la població americana, importada per un esclau conegut com Panfilo Narváez, enviat per detenir Hernan Cortés.

L’expedició va ser confiada al metge cirurgià alacantí Francesc Xavier Balmis Berenguer (1753-1819), el qual va triar Josep Salvany (o Salvani, com firmava) com a subdirector. Així es va organitzar la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, nom oficial de la intervenció. Una empresa que es va qualificar d’extraordinària, perquè es pretenia, no tant sols prevenir la infecció, sinó també a ensenyar a preparar i conservar la vacuna.

Un dels fets més destacables va ser la conservació de la vacuna. Per evitar que es fes malbé al llarg del viatge es van reclutar 22 nens d’un orfanat gallec entre 3 i 9 anys. Conservació humana, en efecte: s’inoculava la vacuna en els braços de la primera parella de nens. Amb una llanceta se’ls hi feia una ferida i se’ls refregava el vidre que incorporava la vacuna. Aquesta provocava una reacció lleu que al cap de d’uns deu dies, en el lloc de la ferida s’havia format una crosta. Llavors, amb una llanceta es trencava la crosta i es punxava els braços de la següent parella de nens, i així successivament.

Balmis va decidir dividir l’expedició i encomanar a Salvany estendre la vacuna per la capitania de Veneçuela, Nova Granada (Panamà, Colòmbia i part d’Equador) i pel virregnat del Perú (en aquell moment format per Bolívia, Perú i Xile). Balmis es va reservar els territoris més desenvolupats, com Cuba, Guatemala i Mèxic, per arribar mes tard a Filipines, Macau i Cantón. Balmis no va valorar molt a Salvany i els va arribar a infravalorar en el seu informe final.

La missió de Salvany va ser una epopeia. La nit del 13 de maig del 1804, al cap de cinc dies d’haver iniciat el viatge, el bergantí San Luis, on anava amb el seus tres ajudants (Manuel Julián Grajales, Rafael Lozano Gómez i Basilio Bolaños) i quatre nens, va encallar a les boques del riu Magdalena. Van haver de desembarcar a corre-cuita i deixar abandonat bona part del material. Van patir fam, set i picadures d’insectes. Uns nadius els van cuidar fins que el vaixell corsari Nancy els va rescatar.

La salut de Salvany va empitjorar, patint alhora o successivament, atacs de malària, diftèria i tuberculosi. En un viatge per un dels camins impossibles es va fracturar el canell dret. Mai més tornaria a recuperar la mobilitat total. Robatoris, incomprensió popular i de les autoritats son algunes de les moltes peripècies que es va veure obligat a suportar Salvany. Però també alguna alegria, com l’obtenció del títol de batxiller, llicenciat i doctor en medicina per la Universitat de San Marcos, la millor d’Amèrica del Sud en aquell moment, com a agraïment als seus mèrits i una tesi sobre el galvanisme i sobre la vacuna.

Ja al final de la seva vida, Salvany es mereixia viure una mica més tranquil. Arribava l’abril de 1809 a Bolivia. Totes les peticions que va fer a la Corona per tenir un càrrec una mica decent per poder acabar els seus dies van ser ignorades. El juliol de 1810 moria a Cochabamba a l’edat de 36 anys.

L’objectiu preventiu no es va aconseguir degut a les guerres independentistes i la falta de creació de xarxes sòlides sanitàries i l’especulació d’alguns traficants de vacunes locals. Però l’obra de Salvany quedarà per sempre.

p.d. Pel que he llegit, del Josep Salvany no se'n conserva cap fotografia, sols la seva signatura, que teniu més amunt. Un heroi anònim, com tants altres...

Imatge extreta de http://blogcomb.cat/2010/10/27/dr-salvany-i-lleopart-loblidat-de-la-reial-expedicio-filantropica-de-la-vacuna/

Article extret de L’heroi de la verola : el Col.legi de Metges de Barcelona dedica aquest any a recordar la figura del poc conegut cirurgià Josep Salvany Lleopart (1774-1810) / Lluis Martinez.- Presència num 188 (26 Feb- 4 Març 2010).- p. 26-29

Text extret de http://achv.wordpress.com/2010/03/31/josep-salvany-l%E2%80%99heroi-de-la-verola-amb-una-vida-de-pel-licula/

Comentaris

el rellotger ha dit…
La primera vegada que en sento a parlar. Aquest home es mereix que el seu nom figuri en un carrer o plaça de Cervera! Honor i glòria.
Anònim ha dit…
El que trobo patètic són les declaracions del Royes recolzant el conseller Boi Ruiz, dient que no ens hem de queixar tant i que ens hi hem de posar bé. Per descomptat un nou estil de fer política. Patètic.
Jordi ha dit…
Penso que no has llegit bé les declaracions. El sentit era una mica diferent.