Calendari 2011 de tradicions i costums: SETEMBRE · Diada Nacional de Catalunya
El dia 8 de setembre, dia de les Marededéus Trobades.
El 8 de setembre es commemora el naixement, la Nativitat, de la Mare de Déu: és la "festa de les Marededéus Trobades"; anomenada també Mare de Déu de Setembre, com l'Assumpció és la d'Agost i l'Encarnació la de Març. Se celebra la festa de les imatges marianes trobades de forma miraculosa: com que n'hi ha tantes arreu del país, aquesta és una de les festes de la Mare de Déu més esteses i arrelades; es fan romeries i aplecs festius a totes les ermites i els santuaris marians on tals icones són venerades, amb populars ballades i gales.
Festa agrícola en honor de la Terra Mare abans d'iniciar el calendari del pagès amb la sembra. I també festa clau del calendari ramader; tornen a la terra baixa els grans ramats de les pastures en els prats comunals d'alta muntanya, on han estat tot l'estiu, i se solen fer aplecs de ramats, amb els gossos d'atura, al voltant de les ermites marianes. Moltes marededéus han estat trobades per pastors, per un bou o un moltó; bé que també algunes per llauradors, a punta de rella o d'aixada fents els solcs; o per un bosquerol, un carboner o un ermità; d'altres per un corb, una oreneta, un eixam d'abelles (l'Abellera), de formigues alades (Bellmunt)... Fins, la del Bon Succés, per un pobre moro -gairebé assimilat als bous, que n'han trobat gratant la gleva-, com es canta en els "goigs": "Un esclau de Moreria, Verge Maria, us trobà de tap d'un rec". Aquestes humils hierofanies són remarcades, tanmateix, per fenòmens sobrenaturals: resplendors celestials, cantúries angèliques, caiguda d'estrelles... que remarquen el caràcter sagrat del lloc.
Moltes festes majors se celebren arreu de Catalunya en aquesta diada o el diumenge següent.
Les marededéus més venerades:
- Font-Romeu (Cerdanya),
- Meritxell (Andorra),
- Montgarri (Val d'Aran),
- Gresolet, Falgars, els Oms, la Nou i Queralt (Berguedà),
- Mogrony i Núria (Ripollès),
- el Mont, la Salut, el Far i el Tura (Garrotxa),
- la Fau i el Roure (Empordà),
- Bellmunt, Rocaprevera, Puig l'Agulla, el Roure, la Gleva (Osona),
- l'Estany (Bages),
- Puiggraciós (Vallès Oriental),
- la Salut (Vallès Occidental),
- el Miracle i el Claustre (Solsonès),
- la Bovera i el Tallat (Urgell),
- l'Abellera, la Riera i la Misericòrdia (Baix Camp),
- el Montsant (Priorat),
- la Fontcalda (Terra Alta),
- la Cinta (Baix Ebre),
- el Vinyet (Garrigues),
- Bellvitge (Pla de Llobregat),
- el Pi (Barcelona),
- la Cisa, l'Alegria i la Misericòrdia (Maresme),
- el Vilar (la Selva)...
(Fins que, el 1881, no li fou dedicada festa pròpia, també la Mare de Déu de Montserrat celebrava la festa en tal diada, i encara, a més del 27 d'abril, la continua celebrant.)
Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó "Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana", editat l'any 1998 per l'Editorial Barcanova.
Comentaris