Un Sant Fèlix d’excel·lències i decepcions

Vilafranca triomfa a la seva plaça amb tres grans castells de gamma extra, però falla en els màxims objectius.

La Vella estrena el multitudinari 9 de 8 i els Minyons de Terrassa fan el 2 de 9.

31/08/11 02:00 - Vilafranca del Penedès - Joan Beumala.

Qualsevol colla hauria celebrat amb una eufòria incontrolable l'actuació que els Castellers de Vilafranca van fer ahir, però els verds volien més. La diada de Sant Fèlix, la gran cita castellera de la temporada 2011 que es va viure ahir a la plaça de la Vila de la capital de l'Alt Penedès, un autèntic temple dels castells, completament abarrotat amb més de 10.000 aficionats, va deixar un saldo espectacular, amb cinc construccions de la màxima dificultat assolides, però també va repartir desil·lusions. Van ser gairebé quatre hores d'una jornada especialment dura.

Els Castellers de Vilafranca van firmar de manera sobrada la millor actuació, amb un espectacular 4 de 9 amb l'agulla per bandera. Va ser el primer castell dels verds i des d'ahir és la construcció més valuosa de les que s'han vist enguany. Un castell talismà per a la colla que va tenir una execució fantàstica. El que va passar després entra dintre de la lògica dels castells.

Els verds es van estavellar contra els seus dos grans objectius: la torre de 9 sense manilles i el 3 de 10, dos monstres, els més valorats de tota la selecta gamma, que no els van donar cap opció. L'atac sobre la torre desmanillada (una serp verinosa que solament ells han pogut carregar, en una ocasió, el 2005) va cedir a la primera fuetada. Vilafranca va reaccionar al contratemps amb grandesa, tot descarregant la torre de 9 de format ordinari –és a dir, amb manilles– que va controlar en tot moment i que li va donar aire per afrontar la tercera ronda, en què la colla va anar a fer el colossal 3 de 10. Va ser, però, una escomesa sense gaire esma, frustrada de primer moment.

Els verds van tornar a donar mostres del seu potencial tot reconduint la diada amb el 3 de 9 i amb un extraordinari pilar de 8 que va endolcir –i molt– el final. Que quedi clar, però: els Castellers de Vilafranca potser van pecar d'un excés d'ambició, potser van equivocar la tàctica fins i tot, però van sortir de plaça amb la millor actuació que s'ha pogut aplaudir en aquest curs. I costarà molt d'igualar-la.

2 de 9 dels Minyons.

Els Minyons de Terrassa es presentaven a la gran cita amb dos castells de gamma extra: un el van completar i l'altre els va caure. La veritat és que va ser una llàstima la llenya del pilar de 8 amb què volien rubricar una actuació fins aleshores sense màcula, amb un 3 de 9 que pinta molt –però que molt– bé, amb un 4 de 9 lluitat a base de casta castellera i, entremig, amb un 2 de 9 –el segon de l'any– de molta qualitat, en una seqüència en què les manilles i el folre es van parapetar perquè el tronc definís amb categoria. Si la colla hagués acabat amb el pilar de 8, hauria superat la seva millor actuació de l'any, la que va fer per la festa major de la seva ciutat, però aquest pilar d'ahir va presentar un desajust entre les manilles i el quart –el primer casteller a pit descobert– que el va fer indefensable.

Tàctica de la Vella.

Conscient que enfrontar-se al 5 de 9 hauria estat una disputa perduda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va dissenyar una estratègia d'objectius assumibles, que li va sortir bé. Tot passava per descarregar el 3 de 9 i el 4 de 9 d'una tacada, una situació que la colla va saber solucionar amb concentració i sense incidències remarcables. Per a la tercera ronda, els rosats van optar per una construcció exclusivitat de la casa, el 9 de 8. Estem parlant d'un castell multitudinari, considerat també de gamma extra, coronat per tres enxanetes. La “càrrega dels 57” (el nombre de castellers que integren el tronc) va tenir èxit i al rotllo de la Vella es va celebrar amb moltes mostres d'alegria. Tot i que el pilar de 7 del comiat solament el va poder carregar, la Vella va sortir de plaça moralment armada per a propers compromisos (Santa Tecla a Tarragona, 18 de setembre).

Malauradament, la creu de la diada li va tocar a la Colla Joves Xiquets de Valls, una formació que arribava a Vilafranca amb molts dubtes, sense haver pogut descarregar cap castell de 9 pisos en tota la temporada i que va tornar cap a la capital de l'Alt Camp amb la mateixa assignatura encara pendent. La Joves va oferir dosis de valentia, però al costat de carències que preocupen. Va carregar el 3 de 9 i el 4 de 9, que va acompanyar del 2 de 8.

Sant Fèlix 2011 ja és història, però la temporada castellera encara no ha arribat al seu final i té reservades emocions de les més fortes. La festa continua.

Text extret de http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/448176.html