Setmana Santa

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua.

Amb les processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals, la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist, el que hom coneix com a Passió, Mort i Resurrecció.

És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu i ressuscita.

La ubicació al calendari canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. Per això, la majoria d'aquests actes es celebren sota la lluna plena de març-abril.

Sant Sopar.

La història estableix que el Dijous Sant és el dia en què Jesucrist va realitzar el darrer sopar amb els seus dotze apòstols. També conegut per Sant Sopar, aquest àpat fraternal de Jesucrist amb els seus deixebles és, juntament amb la Resurrecció, un dels fets més importants en la religió cristiana, doncs s'hi institueix la missa o Eucaristia.

Representació del Sant Sopar a Sant Esteve d'en Bas (la Garrotxa)
El Sant Sopar a Barberà del Vallès (el Vallès Occidental)

Processons i danses de la mort.

Tot i que Crist no mor fins Divendres Sant al vespre, moltes poblacions catalanes celebren, ja la nit de Dijous Sant, passions vivents i processons amb passos que escenifiquen els darrers moments de Crist. En algunes poblacions l'arribada de la mort de Crist es recrea mitjançant l'anomenada Dansa de la Mort, una dansa d'origen medieval que s'ha mantingut viva a Verges i que està essent recuperada en d'altres indrets. Es celebren sempre sota la llum de lluna plena.

Processó del Silenci a Badalona (el Barcelonès)
La Processó del Silenci a Tortosa (Baix Ebre)
Processó del Silenci a Martorelles (el Vallès Oriental)
La Processó i la Dansa de la Mort a Verges (Baix Empordà)
La Dansa Macabra a Girona (Gironès)
Processó del Silenci o del Crist de la Santa Creu a la Llonja (Mallorca)
Processó del Silenci a Reus (el Baix Camp)
Processó del Sant Crist del Talladell (Tàrrega, l'Urgell)
Dansa de la Mort a la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)
Dansa de la Mort a Manresa (el Bages)
Dansa de la Mort a Rupià (el Baix Empordà)
La Dansa de la Mort de Perpinyà (el Rosselló)

Processons de Divendres Sant.

Les processons de Divendres Sant també conegudes per Processons del Sant Enterrament recreen, ja sigui mitjançant escultures de fusta o bé mitjançant teatre popular, una part de la Passió o Via Crucis de Jesus: l'enterrament de Crist que segons la història sagrada del Cristianisme va tenir lloc la nit de Divendres Sant.

Processó del Divendres Sant a Montblanc (la Conca de Barberà)
Processó de la Sanch a Cotlliure (el Rosselló)
Processó del Sant Enterrament a Tortosa (Baix Ebre)
Divendres Sant a Mataró (el Maresme)
Processó de Divendres Sant a Valls (Alt Camp)
Processó de Divendres Sant a Santa Eulària des Riu (Eivissa)
Divendres Sant a Reus (el Baix Camp)
Processó del Sant Enterrament a Prats de Lluçanès (Osona)
Processó del Sant Enterrament a Lleida (el Segrià)
La Renglereta de Divendres Sant a Arenys de Mar (el Maresme)

Diumenge de Resurrecció.

Les celebracions del Diumenge de Resurrecció, també anomenat Diumenge de Pasqua, són un conjunt de manifestacions festives que recreen, rememoren i escenifiquen (ja sigui en forma de processons o a través d'altres pràctiques parateatrals) la resurrecció de Jesucrist i la seva posterior trobada o Encontre amb la Mare de Déu.

Processó de l'Encontre i trencada de càntir a Flix (Ribera d’Ebre)
Cant de l’Àngel a Olot (la Garrotxa)
Altres Processons de l'Encontre: Ulldecona, Rasquera, Riba-roja d'Ebre, La Granadella, Bossòst (la Val d’Aran)
Angelet de la corda a Alfarrasí (la Vall d'Albaida)
La Coronació del Senyor a Reus (el Baix Camp)
Processó de l'Encontre a Torrent (l'Horta Oest)

“Matar jueus”.

En diferents moments de la Setmana Santa, en funció de la població on es celebra, té lloc un costum antiquissim de sortir al carrer i fer el màxim soroll possible. En alguns indrets es fan servir matraques, maçoles i xerracs, mentre que en d'altres es fan sonar tambors o s'arrosseguen llaunes i pots buits. En tots els casos, l'objectiu que es persegueix és el mateix: allunyar els mals esperits. Des de l'òptica cristiana, el costum, que té noms diversos, també té objectius diversos: sortir a "matar jueus" (si la celebració té lloc el Dijous Sant), anunciar que Jesús ha estat mort (si la celebració té lloc Divendres Sant) o bé anunciar que Jesús ha ressucitat (si la celebració té lloc Dissabte de Glòria).

Nit dels Panderos a Ontinyent (la Vall d'Albaida)
Pasqua de Resurrecció a Bocairent (la Vall d'Albaida)
Divendres sant a Pradell de la Teixeta (el Priorat)
Rebombori de Dissabte de Glòria a Barcelona (el Barcelonès)
Toc de matraques de Cervera (la Segarra)
Trencada de l'hora a l'Alcora (l'Alcalatén)
Trencada de l'Hora de Benicarló (el Baix Maestrat)
Barrinades a Callús (el Bages)

Els “Armats”.

Els "Armats", també anomenats "Manaies", "Manages" o "Estaferms", són grups de persones vestides de soldats, normalment romans, que desfilen pels carrers de moltes poblacions durant la Setmana Santa encapçalant les processons i custodiant les imatges i passos.