Materials i parts d'una campana

De què està feta una campana?

El material amb què es fan ha de ser de bronze: un que porti el 80% de coure i el 20% d'estany. L'única part de la campana que no és de bronze és el batall, que és de ferro forjat i que ha de tenir la forma de pera. La finalitat era que se sentissin com més lluny millor. Molta gent pensa que el so surt de la boca de la campana, com en l'extrem d'una trompeta, però això no és així. Són les partícules de la paret de la campana que es mouen cap endins i cap enfora els que produeixen les ones sonores. El primer mode de vibració sona molt fluix. La freqüència del segon mode que sona més fort es considera com a to fonamental de la campana.

Per fer una bona campana, sònicament parlant, és precís que el gruix de la seva secció vertical no sigui uniforme, sinó que tingui més bronze en unes zones que en altres. Així es pot considerar la campana com un conjunt d'anells de bronze de diferent gruix i diàmetre cadascun d'ells, i els sons de cadascun d'aquests anells són els que amb la vibració que fan després de ser percudits causin la ressonància per donar com a resultat un so especial i agradable.

Tradicionalment les campanes occidentals estan entonades en una tercera menor encara que moltes vegades també tenen una tercera major, o sigui, una octava més aguda. Tocar les campanes amb rotació (ventant-les ) produeix un so que és diferent del so d'una campana fixa o immòbil. Quan la campana es mou per la part baixa del cercle de rotació, la vora es mou ràpidament, d'un costat cap a l'altre, produïnt tons diferents.

Les parts d'una campana.

Les parts d'una campana estan molt ben explicades a la foto.

A les campanes amb batall, la percussió és obtinguda generalment tibant una CORDA, l'esforç de la qual es transmés mitjançant una politja a un bastiment amomenat JOU - TRUJA és l'eix per on la campana queda subjecta a les parets del campanar, també és la part on se subjecta la palanca que unida a la corda farà moure la campana prenent un moviment oscil.latori el comunica per mitjà d'uns TIRANTS a la CORONA ( conjunt de nanses per on la campana és subjectada ); a l'interior hi ha una ARGOLLA subjectadora del batall el qual colpeja la secció més ampla, denominada PANXA.

La peça que assegura la campana i li fa de contraspès al ventar-la és anomenada CAPÇAL O TRAMUJA, que és la part superior de la campana compost generalment per l'acoblament de diferents peces de fusta, sovint de roure. El pes del capçal ha d' estar en proporció al pes de la campana, en les campanes accionades manualment acostuma a ser entre un 60 % i un 70% del pes del metall. El capçal i la campana resten fixats al jou mitjançant uns tirants formant així un sol cos.

Esquema d'una campana extret de http://www.xtec.es/maresme/Campanars/campa.htm

Imatge de la foneria de campanes Taylors extreta de https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFZ1YS_ZQUOyyI7U_UXbXH-XEINWEWhGOTvrQv8rMM3pD2lv_NiMNLDRvhLebgEowX-yp-thzS8mzE36DyAOnt1hlG2XZcEbQbKzYdc4_msOPGs8nmkBDzs-XuBsAkingHAx8XXi-aTG5O/s1600/014-bells_1500458c.jpg

Text extret de http://www.lopedris.com/personal/eladihuguet/?id=189