Monuments de Cervera: L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

L'origen de la Cervera medieval està condicionat per la seva situació geogràfica al capdamunt d'un petit puig, perquè, en temps de guerra, aquests turons de la Segarra eren molt apropiats per controlar les vies de comunicació, s'enviaven senyals d'un a l'altre. Moltes de les poblacions de la comarca van néixer al redós de torres de vigilància construïdes en els seus extrems més elevats, quan el rei concedia el dret de població al paratge. Des de darrere de Santa Maria, a la plaça del Fossar, es pot contemplar l'entorn que ocupava l'antic castell al cim del Montseré (la zona de pins que queda a la dreta).

Amb la conquesta de Lleida l'any 1149, es va donar per acabada la lluita entre cristians i musulmans en aquestes terres. Llavors els camps van poder ser conreats amb profit i la vila de Cervera va atreure nous pobladors. Santa Maria és una mostra palpable de l'esplendor que adquirí la vila els segles XIII, XIV i XV i, posteriorment, el segle XVIII, quan a Cervera es va instal·lar l'única universitat de Catalunya.

Visita a la Parròquia de Santa Maria.

L'obra arquitectònica de Santa Maria queda amagada darrere l'Ajuntament i el campanar, de manera que només es pot apreciar lleugerament des dels llocs que en el passat havien estat utilitzats com a cementiri. En efecte, des del carrer de la Sebolleria podrem entreveure l'àbsis, absolutament desgastat per l'erosió, i des de la plaça del Fossar, el portal de Sant Martí amb les arquivoltes (els petits arcs que envolten la portalada) d'estil lleidatà (segle XIII) i les diferents estructures constructives (medievals i barroques).

Interior del temple.

A l'interior s'hi accedeix per una entrada d'estil neoclàssic que es bastí en el segle XVIII, entre dos enormes contraforts exteriors. Si ens situem en l'àmbit central del temple, podrem copsar l'harmonia de les seves proporcions i la seva diàfana elegància.

Vitralls i claus de volta.

A la capçalera distingirem les restes dels vitralls dissenyats per Colí de Maraia l'any 1413. Els havia concebut dividits en tres zones en les quals relatava la vida de Jesús des de l'Anunciació a la Verge fins a l'aparició del Senyor a Sant Tomàs. També és de l'època, la rosassa de damunt de la porta per on hem entrat.

Aixecant la mirada fins al lloc on es creuen els diferents arcs de les voltes, es pot afigurar que en la majoria de les claus, s'explica igualment la història de Jesús (l'Anunciació a la Verge, la presentació al Temple, el baptisme de Jesús, l'entrada a Jerusalem, etc.). Ara bé, la que hi ha damunt l'altar representa un cérvol, com a símbol de la ciutat, i la que es troba immediatament al seu darrere té esculpida una figura vegetal molt geomètrica (roses?), com una possible ofrena a la Verge que presidiria l'altar major.

Obra escultòrica.

Iniciem la nostra visita per la dreta de la capçalera, on l'eixamplament del creuer va permetre la construcció, el 1633, de la capella del Santíssim Misteri. Aquí és evident el contrast ornamental que hi ha entre la severitat de l'espai arquitectònic i tot el conjunt escultòric que insinua un moviment més propi de l'estil barroc, concebut i realitzat el segle XVIII per Jaume Padró (el mateix escultor del Paranimf de la Universitat de Cervera). L'oratori guarda en el seu reliquiari una estella de la Creu de Jesús.

Abans de desplaçar-nos per la girola (corredor que envolta l'altar), podrem contemplar, junt a la porta romànica de la sagristia, una Verge de pedra (segle XIII) que conserva encara restes de policromia i, rodejant l'altar major, en el reracor, els apòstols amb sant Pau i sant Bernabé, obra també de Jaume Padró.

A l'altra banda, al mur i allotjades entre els contraforts, se situen diverses capelles, els retaules de les quals van desaparèixer durant la Guerra Civil. S'hi aprecien els escuts heràldics i els sepulcres historiats, treballs esculpits en pedra pagats pels gremis, els burgesos o els representants de la petita noblesa.

Sepulcres historiats.

Hem de destacar tres sepulcres que es van inspirar en el mateix repertori escultòric: a la part baixa, el sarcòfag -amb l'escut familiar que permet identificar fàcilment els cognoms del difunt- descansa sobre dos lleons que protegeixen uns cadells (la fortalesa del senyor empara la feblesa del súbdit). La lauda (coberta) exhibeix la imatge del mort que té als seus peus un gos, exponent de la fidelitat al seu senyor i, entre detalls d'arquitectura gòtica, al seu damunt, un cor de frares canten les absoltes, fent d'intermediaris entre el finat i el cel. En l'últim espai d'aquest triangle, es representa el Judici Final en dos d'ells i el Calvari en l'obra de Jordi de Déu.

El primer que trobem és el de Berenguer de Castelltort, el més modern dels tres. A continuació, el de Ramon Serra el Major s'atribueix a l'escultor Jordi de Déu, que treballà a Cervera entre 1379 i 1382. El de Ramon Serra el vell, és el més antic dels tres.

Sant Llorenç i la Madona del Coll de les Savines.

L'àmbit dedicat a Sant Llorenç conté l'únic retaule que es va salvar de la revolta bèl·lica de 1936-39. Les seves petites columnes barroques distribueixen els espais amb relats de la vida del sant.

L'altar major el presideix la Verge bruna del Coll de les Savines, imatge del segle XIII, que és patrona de la ciutat.

La pica baptismal.

Passada la porta d'entrada, en una de les capelles hi ha col·locada la pica baptismal, atribuïda al mestre Jacques i construïda el 1568. El bassol està sostingut per tres atlants. Al damunt, entre decoracions netament renaixentistes, quatre cares deuen representar els quatre rius, considerats en aquell moment, els més importants del planeta: Ganges, Nil, Danubi i Riu de la Plata. A la part superior, els quatre evangelistes mostren, simbòlicament, que la paraula divina transforma l'aigua comuna en font de purificació. Al seu darrere hi ha esculpida la imatge de Santa Tecla.

El campanar.

Just encaixat entre Santa Maria i l'Ajuntament s'alça el campanar que s'edifica durant els segles XIV i XV, en el mateix estil que el de la Seu de Lleida i el de Balaguer.

Cadascuna de les seves sis campanes té un nom amb un so determinat. La més antiga és la Seny Major, col·locada just en la mateixa línia del rellotge, que dóna un mi natural. És especialment majestuós el so que tenen quan, en els grans esdeveniments, són voltejades totes a un temps.

La pujada per l'escala de cargol que ens duu al capdamunt, ens permet veure serpentejar el carrer Major i, més enllà, aconseguir una vista única sobre el paisatge de la Segarra.

Cronologia de l'església de Santa Maria de Cervera.

• 1026: Primer document referent a Cervera.
• segle XI: Construcció de la primera església al turó del coll de les Savines.
• segle XIV: S'havia construït la capçalera i la major part de les naus de Santa Maria. Inici de la construcció del campanar. Es cisellen els tres sepulcres historiats.
• segle XVI: Es modela la pila baptismal. Es construeix la cripta sota l'altar Major.
• segle XVIII: Es construeix el retaule del Santíssim Misteri i el santoral del reracor de l'altar major. Reedificació de l'església del Santíssim.
• 1821: Es donen per acabades les obres de la porta principal de Santa Maria (se substitueix l'antic tancament, en estat ruinós des de l'últim quart del segle XVIII) i la reconstrucció de l'últim tram de volta i l'enllosat del sòl.
• 1922: Construcció del conjunt de l'altar major dedicat a la Verge del Coll de les Savines.
• 1936-1938: La revolta bèl·lica destrueix la major part de l'obra escultòrica i pictòrica de la Parròquia.
• 2000: Inici de les obres de restauració del temple.

Santa Maria Parochial Church.

The construction of this temple (of cathedral-like dimensions) was begun in the 13th century and continued during the 14th and 15th centuries. Parts of the porch and main entrance were reconstructed in the 19th century. Interesting elements include the large windows of the presbytery, created by Colí de Maraya in the 14th century, as well as the Romanesque sculpture of the Virgin and Child, the Serra and Castelltort tombs, and the Verge Bruna del Coll de les Savines (the Brown Virgin), overlooking the main altar. Note also the baroque sculptures of the Santíssim Misteri chapel and retrochoir, by Jaume Padró.

The bell tower (14th-15th centuries) has an octagonal floor plan and holds six bells, which are still hand-tolled today.

L'eglise paroissiale de Santa Maria.

Temple aux dimensions de cathédrale, cette construction a commencé à la fin du XIIIème s. et a continué durant les XIVème et XVème s.. Une partie de la voûte et de la porte principale a été reconstruite au XIXème s. Les fenêtres du presbytère sont à souligner, travaillées par Colí de Maraya au XIVème s.; les tombeaux de Serra et Castelltort; et la Vierge brune du Coll de les Savines, qui préside le maître autel. On peut aussi remarquer les sculptures baroques de la chapelle du Santíssim Misteri et du reracor, ceuvre de Jaume Padró.

Le clocher (XIVème-XVème s.) est de base octogonale et il contient six cloches que l'on sonne encore à la main.

Text de M. Teresa Salat i Noguera, extret de la guia turística "Cervera. Santa Maria.", editada l'any 2002 per la regidoria de Turisme de la Paeria de Cervera.

Gràfic extret de la pàgina web de la Paeria de Cervera.

Imatge extreta de http://desdelasegarra.blogspot.com/2008/09/santa-maria.html