Els genuïns esmalts del senyal heràldic de Cervera

L'actual escut de Cervera no és correcte.

Per fer-nos una idea del perquè d'aquesta afirmació, reproduïm sota aquestes ratlles l'article de l'historiador Josep M. Llobet i Portella "Els esmalts del senyal heràldic de Cervera", publicat a 'Miscel·lània Cerverina', núm. 11, any 1997, pàgs. 13-44.

Com podreu comprovar amb la lectura d'aquest text, ens trobem davant d'un veritable disbarat heràldic, que demana amb urgència ser reparat.

Introducció.

En sessió celebrada el dia 22 d'abril de 1988, el Ple de l'Ajuntament de Cervera, vistos els informes emesos per la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia, aprovava el nou escut de la ciutat, el qual tindria les característiques següents: quarterat en sautor, al primer i quart quarters d'argent (blanc), un cérvol de gules (vermell), i al segon i tercer quarters d'or (groc), quatre pals de gules (vermell); per timbre, una corona de comte (Vegi's La Paeria. Bullleti d'informació municipal, núm. 4, juliol de 1988).

D'un informe de la societat esmentada, datat el dia 2 de febrer de 1988 i signat pel seu president Armand de Fluvià, es desprèn que, per a la composició del primer i quart quarters, s'havia tingut en compte l'escut d'armes "dels Cervera" (Vegi's revista Segarra, núm. 1026, 1 de març de 1988). Una consulta al Diccionari Heràldic d'Armand de Fluvià ens aclareix que "els Cervera" eren barons i que, efectivament, tenien com a escut un cérvol de gules sobre camper d'argent (Vegi's Armand de Fluvià i Escorsa. Diccionari Heràldic, Lleida, Virgili i Pagès. 1987, pàg. 46). Amb tot, sembla raonable pensar que el que realment interessava, a l'hora d'establir l'escut de la població de Cervera, no eren pas les armes dels Cervera, sinó el senyal de la vila -després ciutat- d'aquest nom.

Quan l'alcalde, arran d'un article (Vegi's Armand de Fluvià, "Un disbarat heràldic: l'escut de Cervera", Avui, 13 de setembre de 1987, pàg. 13.), va decidir canviar l'escut de la ciutat, no van ser consultats els anomenats "historiadors locals" -bona part d'ells professors universitaris-, els quals haguessin pogut aportar informació adient sobre quin havia estat el senyal de la població al llarg dels segles.

Potser aquesta manca d'informació va fer que es cregués que el senyal de la vila i l'escut d'armes dels Cervera tenien els mateixos esmalts, cosa que, com veurem, és totalment errònia.

Atès que ja teníem alguns indicis d'aquesta equivocació, vam decidir que, a partir d'aquell moment, aniríem recollint tota la informació que pogués aportar alguna llum sobre el tema. El resultat ha estat la localització de 45 textos, els quals oferim transcrits, que van des de l'any 1337 al 1921. Aquests textos ens mostren el senyal heràldic de Cervera sobre roba -penons i banderes, vestits, cobertes d'atzembles i pal·lis-, pedra, metall i fusta. Gairebé tots ells pertanyen a documents que es guarden al Fons Municipal (FM) o al Fons Dalmases (FD) de l'Arxiu Històric Comarcal de Cervera (AHCC).

(...)

Conclusions.

Acabem de comentar un conjunt de textos (n'hem localitzat quaranta-cinc, que van des de l'any 1337 fins al 1921, però segurament se'n trobaria molts més) que ens parlen del senyal de Cervera cosit sobre roba, esculpit sobre pedra, gravat sobre metall o pintat sobre fusta i, en tots ells, sense excepció, el cérvol es mostra groc o daurat. A més, molts dels mateixos textos ens informen que aquesta figura es trobava o sobre fons vermell o sobre l'escut de Catalunya.

Podem deduir, doncs, que el senyal heràldic de Cervera, si el separem de l'escut de Catalunya, ha estat, tradicionalment, un cérvol daurat sobre camper vermell.

Per tant, en el supòsit que es volgués mantenir la forma de l'escut actual, aquest hauria de tenir les característiques següents: quarterat en sautor, al primer i quart quarters de gules (vermell), un cérvol d'or (groc), i al segon i tercer quarters d'or (groc), quatre pals de gules (vermell); per timbre, una corona de comte.

Només ens resta desitjar que la rectificació de l'error es porti a terme aviat i els cerverins puguem tomar a tenir els genuïns esmalts al senyal heràldic de la nostra ciutat.

Si vols llegir l'article en la seva totalitat clica aquí.