A vista de sagaleta!

Crònica dels fets de la jornada sobre el foc festiu a Reus, vist per na Núria Turull.

La pirotècnia festiva a Catalunya

Dissabte 18 de setembre. A Cervera està a punt de començar la Isagoge, la setmana cultural que ens porta a la Festa Major. Un petita expedició carranquera decidim saltar-nos els primers actes culturals i a les vuit del matí (puntuals, avui sí!) enfilem la carretera i arribem fins a Reus. Pel camí, pluja, núvols i fins i tot boira, tenim la tardor a la cantonada. Ens costa una mica trobar l’arxiu comarcal del Baix Camp, ens entreguen el material i encara tenim temps de fer un cafè amb llet. Allà ja hi trobem vells coneguts, gent de Vilafranca, Reus i la Riera de Gaià. En Salvador Palomar dóna el tret de sortida a les jornades, ell ens parla de la pirotècnia festiva al Baix Camp i al Priorat, concretament les tronades, els balls de diables, els canons i les armes de foc i finalment les bèsties de foc, tot ben acompanyat d’imatges i bones explicacions. El segueix Xavi Aranda, de Vilafranca del Penedès i entre altres coses seguidor confés del nostre bloc (per cert, segueix oberta la nostra invitació a la Festa Major!). El seu discurs tracta l’ús festiu de la pirotècnia a la Festa Major de la seva ciutat. També parla de la tronada (vaig aprendre que al Penedès i al Camp de Tarragona són molt típiques!), és el toc d’inici de la Festa Major i la més antiga la tenen datada del 1786. A més també ens parla del castell de focs i de la pirotècnia que acompanya l’entrada de Sant Fèlix, del seu drac (datat de l’any 1600) i finalment del Ball de Diables. A partir d’aquesta intervenció, com heu observat, vaig començar a anotar les dates que m’agradaven, no és que tingui bona memòria.

Arriba el torn de l’Arboç, i el seu representant el Josep Maria Jané (crec que li diuen Joe) ens fa una llarga i bona descripció de la Carretillada. Ens compara la Carretillada que hi ha descrita en un text del 1894 amb la que fan actualment i com a gent tradicional la respecten de dalt a baix. És el seu signe d’identitat, és la “revenja dels diables”, l’”infern a la terra”. Tenim al davant un home que porta 32 Carretillades a l’esquena (aquí va venir una frase bona de la jornada, que juntament amb dos companys seus asseguts davant nostre sumaven 115 Carretillades), hi ha qui compta amb anys doncs a l’Arboç compten Carretillades. Del Penedès ens anem al Vallès Oriental i en Paco Cruz, de Granollers, ens parla dels castells de focs a la seva festa major, els canvis de data que ha patit al llarg de la història i la seva evolució. Aquí va venir una bona anècdota també: l’any 1894, coincidint amb la inauguració del nou cementeri de la ciutat, l’ajuntament va anunciar que el primer veí que es morís després de la Festa Major, el consistori municipal li pagaria una tomba de luxe i les despeses de l’enterrament. Doncs bé, dues famílies es van barallar i tot! En Paco va explicar una cosa que després el Carles Sala, el nostre ponent, també la va dir: a Granollers als inicis també es fan “fixar” amb el model penedesenc per començar a cremar carretilles, en sé d’uns que també!

El cinquè en intervenir ja va ser el Carles Sala, sense nervis tot i que la informàtica el va trair durant uns minuts. Va fer una bona explicació sobre les primeres ordinacions del Corpus a Cervera i les dates més significatives que s’han trobat documentades com ara compres de coets i el ball d’espases. Em va fer gràcia sentir en aquella sala de l’arxiu de Reus la frase que tant he sentit de primerament vayen Lucifer e los diables, en aprés vayen los trompadors (…). Després va explicar l’evolució de l’Aquelarre des dels inicis fins als nostres dies i finalment va parlar de la Colla. El Carles va acabar la seva intervenció amb un versot, no podia ser d’una altra manera... i deia així:

Sóc diable de Cervera

terra seca i port de mar

visca la festa i la pirotècnia

i la cultura popular”

Després d’un col·loqui entre tots els assistents i una breu pausa, li va tocar el torn a Josep Vicent Frechina, que parlà sobre la pirotècnia al País Valencià. Si fins ara tot el que havia escoltat m’havia resultat molt interessant (i moltes coses noves per mi) el company valencià ens va fer una bona explicació, per mi desconeguda fins aleshores, de l’evolució i sobretot dels usos de la pirotècnia. Aquí, com a filòloga em vaig quedar amb l’apunt lingüístic que va fer: es va “queixar” que està cansat de sentir i veure escrit mascletás o bé baixás, són valencians i no andalusos i hem d’escriure mascletaes i baixaes, cal posar aquesta e als plurals! Ens va fer unes bones descripcions dels homenatges als sants, de les entraes i pujaes i sobretot de la Nit de l’Albà d’Elx, allà on la nit es torna dia. A continuació va parlar dels usos lúdics de la pirotècnia com en els Enfarinats d’Ibi, la Cordà i la Sortija. Al País Valencià el risc és l’element central de la festa ni que a nosaltres ens sembli estrany. Va comentar l’evolució d’aquestes festes en els últims anys, les prohibicions que han sofert, els canvis...

Va tancar la jornada la Teresa Clotet del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana parlant de l’estat de la qüestió sobre l’ús de la pirotècnia per part dels grups de foc. Va explicar el procediment de la formació dels grups de foc, el qual no us l’explicaré perquè en aquest mateix bloc ja teniu penjada tota la informació que us cal!

Una jornada com la del dissabte no pot acabar d’altra manera que amb un bon dinar, i així ho vam fer, vam fer parada a Belltall a menjar una mica de carn a la brasa i vam arribar a temps per veure els actes de la tarda de l’Isagoge.

Una bona jornada, ens vam donar a conèixer una mica més, vam aportar el nostre granet de sorra, i vam poder comprovar que arreu hi ha gent que ens coneix, sap el que fem i com ho fem i els agrada i a més, que el nostre bloc rep més visites de les que ens pensem!

Fotografies del Xavi Miret.