'D'Aquelarre, Isagoge i Festa Major de Cervera'



Reproduïm aquí l'excel·lent article titulat "D'AQUELARRE, ISAGOGE I FESTA MAJOR DE CERVERA" que ha publicat en les seves pàgines el bloc amic "LA CLUA, el bloc de la festa i la cultura del poble.", http://plouifasol.esblogs.net/

Cervera, des del Montserè, queda enclavada i penjada als vents de la Segarra estricta, una de les comarques del secà interior. Qualsevol diria que Cervera està a tocar de Tàrrega, de fet, la història sempre és molt més realista que els somnis o les llegendes, i aquí no ens estarem de trencar certs motlles ja establerts.

Abans que Tàrrega iniciés tot la moguda de la Fira de Teatre, Trifulgues i Xim Xim al Carrer pel setembre de 1981, Cervera ja feia Isagoge i Aquelarre des de 1977 i 1978, respectivament. Quins noms més estranys..., però l'estranyesa porta a l'encant natural de la redescoberta. Uns quants joves cerverins endegaren tota aquella moguda que, encara ara, és fructífera.

L'Isagoge es va plantejar com la setmana cultural prèvia a la Festa Major de Cervera, en ple mes de setembre, una mena d'alternativa amb diferents propostes populars, lúdiques, culturals..., un aiguabarreig seductor en ple secà i tot plegat organitzat per gent del lloc (molt important això). Precisament de l'Isagoge va néixer la Cuca de Cervera el 1978, un bitxo llargarut que torna a sortir actualment per les dates de la Festa Major. I enguany, els cerverins i cerverines ja portaran 34 edicions d'aquesta entranyable setmana de preludi.

I l'últim dissabte d'aquell mes d'agost de 1978, el dia 26, sorgí l'Aquelarre, una festa ben nova i càndida, la festa per la festa, laica, irreverent, satírica, popular, contestatària i més..., també eixida i promoguda (instigada fins i tot) pels joves cerverins des de l'Assemblea de Joves i des de la revista del Carreró de les Bruixes. El fet era trencar, com en molts d'altres llocs per aquella època postfranquista, amb la rutina festiva i cultural establerta. I tant si ho varen aconseguir, revolucionaren per sempre més aquell racó de la Segarra. Però també existia una part més mundana i necessària, recollir peles per les activitats que generava la mateixa Assemblea de Joves. En aquell primer any d'Aquelarre es pogué veure una revolada de bruixes pels carrers durant la tarda i, ja entrada la nit, tots plegats redescobriren el carreró de les Bruixes, símbol històric i filosòfic de tota aquella moguda. Allí s'hi va poder trobar des de actuacions de música viva al pub, teatre de titelles, rifes, tarot, quiromancia, metoposcopia, cinema, música ambiental i barra de bar on, pel que sembla, va tenir molt d'èxit el pa amb arengada.

Les imatges que es poden veure d'aquells primers anys d'Aquelarre són encantadores, amb unes cercaviles a llum de tarda i amb tot tipus i col·lecció de bruixes, bruixots, monstres, mutants i d'altres andròmines i carotes festives. Era el despertar de la festa, servint-se d'elements i materials casolans i humils amb un efecte xocant pels carrers, a toc de gralles i timbals i molt de guirigall de la quitxalla present que quedava bocabadada.

Però a partir de 1983 la festa va donar un tomb, la Confraria d'Animació i Gatzara "La Matraca" li va proporcionar tot el caràcter de teatre al carrer i d'expressió artística, barrejant-li l'element del foc, fins aleshores poc vist a Cervera. Sortiren dimonis de sac, titelles gegants, cuques, bruixes amb carotes i torxes, estendards, una mena de drac-guita (la Polla), calaveres i tot un seguit de processó esperpèntica que rendia culte festiu i rialler al gran Mascle Cabró. L'eix, doncs, de la festa ja estava muntat. El carreró de les Bruixes, niu de la festa, ja es quedava petit i la joventut del país ja començava a tenir dues fites importants en el calendari particular de festes on anar: Aquelarre de Cervera i la Fira de Tàrrega. Dues festes noves. Dues redescobertes.

Enguany, però, veiem com la Festa Major de Cervera no es vol quedar enrera d'aquest fil festiu que s'inicia a finals d'agost i s'acaba a finals de setembre. L'Agrupació Seny Major i el Grup de Treball de Festa Major han iniciat la tasca per un nou model de Festa Major de Cervera, on el seguici festiu hi té un pes important: els Gegants, el Ball de Diables, el Drac, els Capgrossos, la Tarasca, el Cèrvol, grallers, trabucaires, la Cuca..., tots hi tenen el seu moment i espai, les seves cercaviles i els seus seguicis i actuacions. Cervera ho comença a tenir tot altra vegada, sabent recuperar elements de fa trenta anys i de molt més antics també, com les Timbales i la senyera de la ciutat que es recuperen enguany. El campanar, gràcies als seus campaners, es converteix en el vèrtex patrimonial del so festiu, donant els avisos i tocs pertinents per cada cosa, així, tot el territori segarrenc podrà saber que a Cervera hi passa alguna cosa important.

Els Carranquers han realitzat una tasca cabdal en no perdre tot allò que s'hagués pogut perdre en el rodolar dels anys, tal com ha passat malauradament en d'altres llocs. Gràcies a ells ara podem tornar a veure la imatgeria de l'antiga Matraca (titelles, cuques, la Polla...), la Cuca i entremesos que s'inspiren en antigues figures històriques com el Drac i la Tarasca.

Els de Vilanova tenim certa debilitat pel Carnaval, per tothom és sabut, ja se sap, cadascú tira per on pot, per això ens encanta que l'Aquelarre disposi de dimecres de Cendra, anterior a l'últim dissabte d'agost i que enguany ha començat amb teatre de titelles per recordar aquells inicis de la festa al Carreró; també té el dijous Gras amb correfoc de dones i com a prèvia als dies estrictes de la festa: el divendres i dissabte; i acabant amb el diumenge de Rams, el dia després de la gran nit sabàtica, l'últim diumenge d'agost amb ressaca nostàlgica i endormiscada, però amb aquell contrapunt d'obertura d'un nou cicle vital i festiu.

Salut i per molts anys cerverins i cerverines!!

Informació facilitada per la Sílvia Ferrando Bladé, heribertsilvia@hotmail.com

Text extret de http://plouifasol.esblogs.net/Primer-blog-b1/D-AQUELARRE-ISAGOGE-I-FESTA-MAJOR-DE-CERVERA-b1-p38.htm

Fotografia de la Polla de Cervera al Bestiuari'07 feta per l'Arnau i extreta de http://picasaweb.google.com/lh/photo/EapxO0242USenUhBKdEiYA

Comentaris

cervereta de vergós ha dit…
Efectivament,es un excel.lent escrit!
Recuperar i consolidar ha dit…
Et fa sentir orgullós de viure una Cervera viva i combativa!
carranquera ha dit…
està bé que parlin d'un i a més en parlin bé
carranquera segona ha dit…
m'ha agradat molt aquest escrit! una se sent orgullosa de ser cerverina!
Anònim ha dit…
Simplement FANTÀSTIC!

I com a cerverins i cerverines ja sabem què ens toca: creure'ns el què tenim i tirar endavant!
Anònim ha dit…
Bon article, si senyors.
Felicitats a totes les entitats que han fet posssible aquesta recuperació i que no surten en aquest article.
carrancler ha dit…
Gairebé de llagrimeta, si senyor. Un se sent orgullós de pertanyer a entitats i que hi ha gent reconeix que la feina que fem no es nomes de "correfocs i borratxera" com pensen alguns...