La Carassa de l'orgue de Calaf



Tots els testimonis vius amb qui hem parlat coincideixen a assenyalar que de sota l'antic orgue (1670) de l'església de Calaf hi penjava un enorme barbut (1,20 m), barbut, amb cabells llargs i cara blanca, i esgarrifós cap de moro. A aquest cap de moro també se'l coneixia (arreu del país) amb altres noms: "el penjat", "el cap de turc", "el cap d'en Goliat" i "la Carassa", i donà lloc a una frase feta com: "Ets més lleig que el cap de sota l'orgue de la seu."

Els cronistes (i en això segueixo Lluís Permanyer) asseguren que el seu origen es remunta al segle XIII, com a reacció cristiana davant l'ocupació àrab de Barcelona: el rei moro que conquerí la ciutat volia transformar-ne la catedral en un harem; sembla, però, que el nombre de portes el dissuadí del seu intent, i es limità a convertir-la en mesquita. Quan els cristians recuperaren Barcelona, enderrocaren el que hi havia fet de la mesquita, tallaren el cap al rei moro i el penjaren sota l'orgue (així ho explica, també, Joan Amades).

La representació d'un cap, normalment de moro, amb turbant i barba, i de grans proporcions, col·locat a la part inferior dels orgues antics d'algunes esglésies (la qual cosa demostra la importància de l'església i l'orgue calafins), tingué, doncs, en els seus inicis, una clara intenció de mofa i escarni dels cristians cap a un recent, derrotat Islam (no cal dir que tot això ara seria políticament incorrecte). Amb el pas del temps, aquesta Carassa es convertí en una petita atracció: amb uns fils que es movien des de l'orgue i que permetien de fer-li obrir els ulls i la boca, durant la nit de Nadal, Sant Esteve, Sants Innocents i el 31 de desembre, en les anomenades "llibertats de desembre" o "llibertats d'orgue", en entonar les matines, la Carassa emetia uns roncs terribles, movia els ulls i llançava per la boca caramels, confits, castanyes torrades i altres llaminadures que la mainada, esvalotada, es precipitava a recollir. La brega que s'organitzava era tan ferotge que, finalment, el costum es va suprimir arreu.

El 18 de juliol de 1936, amb el desballestament de l'antic orgue, la Carassa de l'església de Calaf recuperà el seu caràcter d'espantall o d'escarni, però no sabem ben bé contra qui anava dirigit. El germà solter de Cal Cussiol (documentat al Raval de Sant Jaume), que era camioner, prengué la carassa, l'enganxà al morro del seu camió, i, amb aquest ornament, es passejà força dies pel poble.

Cal afegir, per acabar, que tenim, molt a prop nostre, dues Carasses salvades de la crema que es conserven al Museu de la Seu de Manresa [d'una d'elles és la imatge que il·lustra aquesta notícia] i que el senyor Jaume Pons, curador de les visites al Museu, ens ensenyà amablement els testimonis vius i ens permeté de retratar.

Imatge extreta de la pàgina web de la Seu de Manresa, http://www.seudemanresa.cat

Text extret del llibre de Josep M. Solà "Històries de Calaf. Visions, tradicions i personatges", editat l'abril de 2008 per Edicions de L'Albí, pàgs. 124 i 125.

Comentaris

pere botero ha dit…
hi ha alguna referència històrica de la presència de carasses als orgues de Cervera?
Escolanet músic ha dit…
Per a quant un orgue per a Santa Maria? Venga amics de la Música feu aquesta proposta al poble.