diumenge, 16 de maig de 2010

Racons de Cervera: EL CARRER MAJOR



Per la seva situació damunt d'un turó, la vila es va estendre en sentit longitudinal. Per tant, el carrer Major serpenteja seguint la forma del terreny. Tot un seguit d'edificis singulars ens parlen del seu passat esplendor.

núm. 15 - Antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem (segle XII). Era una casa delmera de l'orde dels hospitalers. Destaca la creu de Malta que hi ha al damunt de la porta. L'exterior forma part d'una façana remodelada per Jaume Padró el segle XVIII, que allotjava també la casa de la fundació Martínez, establerta per educar les noies. Als baixos d'aquest edifici hi ha instal·lat el Museu del Blat i la Pagesia.

núm. 17 - Ornamentació clàssica en el portal. Aquest estil de façana, caracteritzat per les obertures d'arc rebaixat, la major part de les vegades amb la clau (pedra central de l'arc) remarcada i, molt sovint, per les petites finestres sota teulada, el podem trobar a la casa Sabater (núm. 53), cal Trompetí (núm. 62), la casa Dalmases (núm. 89), la casa Fasson (núm. 167), i també en els números 69 i 71. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor econòmic que va viure la ciutat amb el seu establiment.



núm. 53 - Casa Sabater o del marquès de Campmany. Actualment, Residència de la Sagrada Família. En l'estructura externa té l'aparença de casa senyorial. A l'angle nordoccidental de l'edifici (al capdavall del carreró del Portalet), es troba l'escut familiar amb la data de 1680. En dues de les sales es conserven unes interessants pintures murals de tema històric (segle XIX). Provisionalment, és l'alberg dels pelegrins del Camí de Sant Jaume.

En aquesta casa s'acabava inicialment el nucli de Cervera. Hi havia una porta que el tancava. El seu creixement, però, va deixar aquest tancament a l'interior de la ciutat i passà a denominar-se portal mitjà.



núm. 61 - Cal Razquin. Antiga residència dels senyors de Pedrolo.

núm. 64 - Conjunt arquitectònic de la Companyia. Actualment, acull la Residència Geriàtrica Mare Janer, l'Auditori municipal, la capella de la Mare de Déu de l'Incendi. En aquest espai hi havia hagut l'església de Sant Bernat on els anys 1358-59, es reuniren les Corts Catalanes que, presidides per Pere el Cerimoniós, han estat considerades una fita en la creació de la Generalitat de Catalunya. El 1452 es firmaren els capítols matrimonials entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, els Reis Catòlics. Durant l'època universitària fou el Col·legi de Sant Carles, regentat pels jesuïtes. Entre altres, tingué com a hoste el filòsof Jaume Balmes, l'habitació del qual encara es conserva.

Just al seu costat hi ha una font raconera del segle XIX.

núm. 75 - Ca l'Herrera. Conserva un remarcable dintell renaixentista.

núm. 79 - Era la casa delmera de la Generalitat. L'escut amb la creu està inserit en la llinda d'un dels balcons.

núm. 89 - Casa Massot-Dalmases (segles XVII-XIX). Conserva en l'interior la pintura del saló principal i de la cambra i recambra del seu costat, així com algunes restes en altres habitacions. A principis del segle XX va allotjar la instal·lació de gas acetilè que donava llum a la ciutat.

núm. 92 - Casa Joan (segle XVI). Encara que molt borrosa, pot apreciar-se la data de 1556 sobre una de les finestres. Les obertures de les golfes són típiques de les cases senyorials catalanes del segle XVI.

núm. 103 - Convent de Sant Agustí (segles XIV-XV). Actualment regentat per les monges del Sagrat Cor. Conserva la primitiva fisonomia medieval tot i la restauració posterior. Les pintures interiors són de Pablo Béjar.

núm. 105 - Antiga Barberia Ninot. A les seves portes se'ns mostra l'estil modernista de principis de segle.

Al seu costat una font raconera del segle XIX.

núm. 115 - Casa Duran i Sanpere. Casa pairal de l'historiador Agustí Duran i Sanpere, amb la façana decorada amb esgrafiats. Conserva en el primer pis el mateix mobiliari i robada de principis de segle. Hi ha allotjat el Centre Municipal de Cultura i, actualment, és la seu principal del Museu Comarcal de Cervera.

Main Street.

Because of its location on a hill, Cervera grew lengthways all around the Carrer Major, twisting in the shape of the land beneath it. A succession of unique buildings evoke its majestic past.

Le carrer Major.

Grâce à sa situation sur une colline, Cervera s'est agrandie longitudinalement autour du carrer major, qui serpentait selon la forme du terrain. Une succession d'édifices singuliers nous parle de sa splendeur passée.

Text extret del llibret 'Cervera. Ruta turística.', editat l'any 2002 per la Paeria de Cervera.

Imatge de Jaume Meneses, a http://farm4.static.flickr.com/3078/2556052982_0c66dff057_o.jpg

Imatges de cal Razquin i de la casa Sabater, extretes de http://www.cerverapaeria.cat/galeria/ciutat-de-cervera

2 comentaris:

enamorat del carrer Major ha dit...

sols li manca el comerç, la resta ho té tot

jaume primer ha dit...

lo del comerç és tremendo, fins fa poc hi havia el forn de la plaça, la Central moda... va morint poc a poc