Llibres: 'EL RAPTO DE DOÑA ALMODIS', de Joan Cortada i Sala

Albert Ghanime, en el seu llibre "Joan Cortada: Catalunya i els catalans al segle XIX", ens parla d'aquesta obra literària basada en el personatge d'Almodis -també nom actual de la geganta vella de Cervera-:

"Cortada anava regularment a les sessions de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de la qual era membre des de la seva recuperació (15 de setembre de 1835). El 17 de maig de 1836 va llegir davant dels acadèmics presents "El rapto de Almodis por el caballero Poncio de Cervera", novel·la publicada sota el títol d'"El rapto de Doña Almodis, hija del conde de Barcelona D. Berenguer III". Basant-se en la història real del rapte de la germana de Ramon Berenguer IV del Palau de Barcelona pel cavaller Ponci de Cervera, va construir una història d'amor amb final tràgic, que no s'assemblava gens al final de la història real. L'amor socialment impossible entre Almodis i el cavaller Ponci de Cervera és el tema central de l'obra.

Aquest episodi de la història de Catalunya no és rellevant ni interessant per a una història patriòtica que selecciona els episodis conflictius entre les corones d'Aragó i de Castella. La utilització del tema del rapte posa de manifest la voluntat de Cortada d'escriure una novel·la d'amor, ambientada en el passat medieval. És a dir, l'aproximació al passat històric català, en aquest cas, es fa a través de la novel·la històrica d'amor, obeint a una moda literària. Fins i tot podem anar més enllà. Es pot interpretar "El rapto de Doña Almodis" com un intent d'allunyar-se dels problemes plantejats per la guerra carlina. En aquest sentit, seria un exemple de literatura d'evasió:

"(...) haz que un solo destello de tu divina memoria penetre hasta mi entendimiento para que sordo al desapacible fragor de civiles contiendas, recuerde la empresa de un paladín amoroso."

"El rapto de Doña Almodis" va rebre crítiques molt dures a l'època. "El Vapor" la considerà inflada i embafadora, però ell va continuar escrivint, preocupat solament pel seu públic."

L'escriptor Joan Cortada i Sala (1805 - 1868) estudià filosofia al seminari conciliar de Tarragona i dret a les Universitats de Cervera i de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, ja gran, el 1867. Fou professor d'història a la Universitat de Barcelona i a l'institut de segon ensenyament, del qual exercí el càrrec de director des del 1860. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1835), bibliotecari i primer conservador del museu, membre de l'Academia de la Historia, de Madrid, i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1839). Escriví sis novel·les romàntiques, en castellà, sovint sobre temes catalans, i alguns reculls de narracions moralitzants. Col·laborà al "Diario de Barcelona" i a "El Telégrafo"; hi escriví articles costumistes, amb elements de crítica social, o de política estrangera. La seva obra més interessant és Cataluña y los catalanes (1860), conjunt d'articles publicats originàriament a "El Telégrafo" el 1859 en defensa de l'actuació històrica dels catalans, on el regionalisme és presentat, per primera vegada, com un valor polític.

Podeu llegir "El rapto de Doña Almodis" tot clicant aquí.

Biografia extreta de http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0020099&BATE=Joan%20Cortada%20i%20Sala

Informació facilitada pel Ramon Armengol i Cera, rarmeng1@gmail.com