Les caramelles d'Ardèvol de Pinós

Amb el dringar dels cascavells, l'encís de les danses i cançons i el galeig estrident dels trabucs, el jovent d'Ardèvol de Pinós (Solsonès) celebra cada tres anys les seves caramelles, "les de pagès", plenes de regust, de vellúria i tradició. Aquest tipus de caramelles són gairebé una relíquia a Catalunya i per això els d'Ardèvol les conserven dins la més gran puresa tradicional. Per a ells és un orgull comptar amb aquesta festa, la qual organitzen durant mesos per tal que no falti cap detall. La complexitat i l'elevat cost econòmic que per a aquest reduït nucli de població comporten les caramelles fa que només es puguin dur a terme un cop cada tres anys. Els habitants d'Ardèvol són conscients que si les fessin cada any deixarien de ser les típiques "caramelles de pagès" a convertir-se en una festa més.

Cerimonial de les caramelles.

A les caramelles d'Ardèvol de Pinós els trabucaires tenen un paper molt important perquè són els que van al capdavant anunciant a totes les masies que, rera d'ells, vénen els músics (que toquen el bombo i els platerets), la parella portadora de la bandera (correspon portar-la a l'hereu més gran del grup), la parella que porta la panera (correspon portar-la al fadrí més gran del grup) i, per últim, els caramellaires.

Arribats a la casa, els caramellaires són rebuts per l'amo; els convidats es queden a la porta i la mestressa i les noies que hi puguin haver, al balcó, finestra o eixida. Seguidament, el banderer s'avança al grup i demana a la mestressa: "-Cantarem?". Aquesta pregunta pot ser contestada de tres maneres:

Si la resposta ha estat "Sí, canteu", es dóna per sabut que tot es fa a peu de la casa. Es canten les caramelles després de les quals es fa el ball de Cascavells d'Ardèvol que és el ball tradicional i inalterable, amb música pròpia del poble, d'estil religiós i sever; tot seguit, s'hi afegeix un segon ball anomenat "d'obsequi". Acabada l'actuació, el porta-paner i la seva parella es dirigeixen a la mestressa, ell per a rebre "la gràcia" o "paga" i ella per a obsequiar-la amb un ram de clavells. Mentrestant, el banderer i la seva parella s'apropen a l'amo per a saludar-lo i oferir-li un "record" de mans de la noia. En agraïment a la visita que han fet els caramellaires a la casa, la mestressa fa lliurament també d'un "record", una cinta en la qual s'hi ha brodat o escrit el nom de la casa i que, ella mateixa, col·loca a la bandera. Finalment es canta el "Comiat":

Adéu-siau, família molt aimada.

Si a Déu plau, un altre any tornarem.

Que tingueu tots una bona anyada

és el que tots us desitgem.

i es marxa al pas de la música, del bombo i dels platerets.

Si la resposta ha estat "Pugeu i canteu" o simplement "pugeu" significa que la casa no solament accepta la cantada sinó que convida els caramellaires a pujar a la casa a reposar i a prendre la "beguda". Abans d'anar cap a dalt, el banderer lliura l'estendard a la mestressa pel balcó i aquesta la ferma a la barana o l'entra a dins. Tots plegats pugen a la casa on hi ha una taula curulla d'exquisits menjars i de bones begudes i licors que podran prendre tots els convidats una vegada s'hagin cantat les caramelles a la sala. Agraïts per aquest present, els caramellaires brinden a la casa dues ballades (solen ésser un vals i un pas-doble); la primera la ballen el banderer amb la pubilla, la jove o la fadrina, mentre la noia que forma parella amb el banderer treu a ballar l'amo de la casa. La segona és per a tothom. En acabar aquests balls es dancen els "ballets", es fa lliurament del ram de clavells a la mestressa i el recordatori a l'amo. Finalment es canta el "Comiat" i, en formació i música, es marxa de la casa.

Si la resposta ha estat "No canteu" és que la casa porta dol i la comitiva respecta el dolor de la família. En aquest cas s'inclina la bandera i els caramellaires, els nois amb el cap descobert, resen el Parenostre. Es lliura el "recordatori" i el ram, aquest però, amb llaçada negra a diferència de les altres cases que és de color i, en formació però sense música, se'n van.

Text: CASTRO, Joan (1994): "Els Trabucaires. Recull de cultura popular". Editorial Ribera & Rius. Alcoletge.

Imatge extreta de http://www.ruta-castells-segarra.com/Imatges%20Castells/Torre%20d%27Ardevol.JPG