En Treball i Na Cultura, els gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
L’any 1985 es proposà i aprovà la construcció d’uns gegants per a l’entitat; guanyà el projecte de la colla de Centelles; els Gegants EL TREBALL i LA CULTURA, dissenyats per Griselda Karsunke, foren construïts per Manel Casserres i Boix de Solsona.
Van ser estrenats l’1 de maig de 1988 a Montserrat. Aquests gegants, amb els seus noms i configuració, volen representar Catalunya.
La idea de representar Catalunya en les figures d’una parella de gegants va interessar molt des d’un bon principi.
Repassant la història i el caràcter d’aquesta terra la conclusió va ser que si existeix encara i té una personalitat singular, no és perquè sí: l’esforç i la tenacitat de tots aquells que ens han precedit. Tenim la nostra cultura pròpia i el treball, que no ha espantat mai cap català, ha estat sempre el mitjà d’aixecar un país. Bé podrien ésser CULTURA i TREBALL, els noms d’uns gegants, per què no?
La Cultura fóra una dona rossa, amb els ulls clars, blaus per exemple, de faccions fines i tranquil.les que fessin pensar en els nostres avantpassats. Les joies farien esment dels nostres artesans joiers, molts dels quals podem considerar-los com a gran artistes i, amb una englantina d’or a la mà, la geganta ens recordaria els jocs florals tan representatius en el camp de les nostres lletres.
El Treball es representaria amb la figura d’un home bru, amb els cabells rinxolats i la barba espesa, ulls foscos i faccions marcades. A la mà dreta, el gegant, portaria un llibre de comptes, tant importants en qualsevol feina que es faci. A la mateixa mà duria un segell amb les quatre barres, escut de la nostra gran família.
Els dibuixos dels vestits:
Na Cultura
Amb una sardana fem esment de la Cultura Popular. La muntanya de Montserrat enllaçada amb el monestir de Sant Miquel de Cuixà per unes línies amb lletres de diferents alfabets, tots ells pertanyents a les cultures que han ajudat a configurar la nostra, recorda l’estudi, els escriptors i els moments de la nostra història que han marcat èpoques singulars. Així tenim l’art pre-romànic i romànic a St. Miquel de Cuixà, monestir situat a la Catalunya Nord i d’on va ser abat n’Oliba, abat també de Ripoll, gran centre d’estudi i estudiosos en la seva época.
La partitura “El Cant dels Ocells” ens recordarà la música i els músics catalans reconeguts per tot el món.
L’art gòtic, tant representat i prolífic en la nostra cultura, el representarem mintjançant una finestra que, pel fet d’estar situada per on mira el portador del gegant en fa la seva funció real.
Uns ocells que s’alcen cap al cel bé poden dir que l’esperit i el saber no ténen límits.
Les muntayes del Canigó vistes des de St. Miquel de Cuixà ens fan pensar en poemes i poetes i en el lligam entre els catalans d’una i altra banda del Pirineu.
Amb unes torres del temple de la Sagrada Família de Barcelona fem presents els nostres arquitectes en general, i una época molt especial de la nostra cultura, el Modernisme, sorgit de la redacció contra la civilització provocada per la revolució industrial.
El món dels inventors és assenyalat amb la figura de l’Ictini II, pioner dels submarins, i des de sota el mar, anem pujant fins al cel on amb els planetes i els estels trobarem els nostres astrònoms. Pel camí recordarem els científics, matemàtics, físics i químic i alhora metges.
Un bloc de marbre a mig treballar, extret d’una de les nostres canteres. representa els escultors, i unes peces de ceràmica fetes amb les terres de diferents punts de la nostra geografia, acompanyen als artistes que, amb les seves mans, transformen el fang.
Per últim la pintura catalana de tots els temps la veiem representada amb una paleta i uns pinzells.
En Treball
En el vestit del gegant hi veiem els camps de conreu, els boscos d’arbres per fer paper i mobles en representació de la nostra riquesa forestal, també hi podem observar un tren carregat amb productes extrets de les mines, i uns clavells, recordant-nos el cultiu de les flors. Les cases de menjar i beure les representen uns estris que al mateix temps fan esment dels artesans del vidre i de la terrissa.
El comerç és indicat per unes balances, també hi trobem la representació de la forja, de tant llarga nissaga a casa nostra.
Un arbre fruiter ens diu que en cultivem de tota mena i un gall representa el bestiar en general, jugant amb el moviment de les línies de la seva cua junt amb una llançadora trobem la indústria textil.
Una guardiola representa els bancs i les caixes d’estalvi, i el regle junt amb el cartabó el ram dels constructors.
Hi ha unes fàbriques que bé poden ser de la indústria del calçat o de moltes d’altres i els fums de les seves ximeneies ens porten, mentre fem esment de la marina mercant i dels turismes amb la figura d’un vaixell transatlàntic, fins a trobar-nos amb la pesca. També hi són representats els camps de blat per mitjà d’unes espigues i una falç, i amb uns raïms, recordem el seu cultiu i la indústria dels vins i caves del merescut renom.
Una branca d’olivera indica que produïm força oli. El Sol i la Lluna acompanyen el treball dels uns i el descans ben merescut dels que han arribat a la fi de la jornada.
Informació extreta de la pàgina web de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Imatge extreta de http://www.ensdecomunicacio.cat/portal/premsa/multimedia/Congres_CatedraldeBarcelona/
Comentaris