Els trabucaires

"L'origen festiu dels trabucaires l'hem de buscar en el fet d'expressar l'alegria de la festa engegant trets a l'aire. Era comú a moltes poblacions que simultàniament al repic de campanes s'engeguessin trets talment com avui engeguem coets i focs artificials per manifestar que estem de festa. El mot galejar prové de "fer gala", és a dir, fer festa donant una noció del seu simbolisme.

A Centelles, on es conserva el mot galejador per anomenar els escopeters que cada 30 de desembre celebren la jornada central de la Festa del Pi, la Festa Major d'hivern de Santa Coloma, disparen esdevenint el punt més eixordador de la festa.

La presència de trabucaires galejant a Solsona està documentada des del segle XVII i es va mantenir viva a les caramelles fins a la Guerra Civil. Els trabucaires anunciaven l'arribada a les masies galejant una estona abans, com avui es pot veure a les caramelles d'Ardèvol o les de Súria. Després de la Guerra Civil es va recuperar la funció festiva dels trabucs i des dels anys vuitanta han proliferat altres grups de trabucaires. Mentre els trabucaires són comuns a les comarques del Solsonès, Bages i Berguedà, a les comarques del Gran Penedès i el Camp de Tarragona l'ús de trabucs a la festa és present en el Ball de Serrallonga."

Text extret del llibre de Jordina Blanch "Tocats de foc. Simbologies festives i víbries ancestrals", editat l'any 2003 per Edicions El Mèdol.  

Imatge extreta de https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6juVAEnfeOHNahynTXidf_7VXxcO-JNG0zwWcZuPKQY-j02hcWpM8dEBTwH0KIhlc57l4oNUwsgCnNRtaPaCUk7yU2CfTZCOwveiThiYNLGjYULK3co1HaJZIYXgoQlcN5KwaL6JEJlIP/s320/escanear0001.jpg