Els tolls del Torrent (i II)
"Puntualitzades aquestes particularitats, anem a relacionar els tolls que abans hi havia al Torrent (crec que de toll, toll, ara ja no en queda cap), amb la seva denominació popular i la seva situació geogràfica.
Toll del Saltant, dit també Toll del Banya, situat sota mateix del poble de Vergós. Encara hi queda una mica de bassa, potser és de l'únic que en queda senyal.
Toll de Fillol, al peu del molí de Fillol, dessota mateix de la canal de ferro. Amb prou feines s'hi veu un petit clot.
El Toll del Drapaire, ubicat poc més avall del camí de Comadalda, o sigui entre el camí de Comadalda i el camí vell de Rubinat. Era un toll allargassat i no gaire ample, avui és d'una espessetat de canya xiula; de toll, res de res, ni raça.
El Toll Blau, aproximadament a uns 30 metres més avall del camí vell de Rubinat. Com l'anterior, un bosc de canya xiula i prou.
El Toll dels Bous. Era entre la Palanca de la Sort del Massot i el camí del Mas Ramon o camí de Sant Ermengol. D'aquest tampoc no en queda rastre.
El Toll del Galliner. Es trobava tocant a la drecera que passava per la Sort de la Mànega i arribava fins a l'Oratori de la Mare de Déu (avui també ha desaparegut aquesta drecera). D'aquest toll tampoc no en queda cap senyal.
El Toll de Santa Magdalena, sota mateix del pont de la carretera de Vallfogona. Avui ni rastre, canya xiula i prou.
El Toll Rodó, uns 40 metres més avall de l'últim esmentat, dessota mateix de l'anomenada masia del Camps, avui masia del Pomés. Aquest potser era el de més fondària. Amb tot, avui només s'hi veu canya xiula.
I l'últim, el Toll del Molinet, uns metres més avall de la Casa del Molinet. Un toll prou gran i del que només ha quedat un reguerot.
Com a paràgraf final cal dir que avui tots aquests tolls, en els quals fins i tot hi havia peixos i s'hi podia anar a pescar, han desaparegut del Torrent. S'ha produït un canvi, diguem-ne, per partida doble i anant a mal borràs: per una banda han desaparegut les rubinades, amb elles s'han perdut els tolls i sense aquests s'han mort els peixos, quedant els claps que eren tolls convertits en boscos de canya xiula amb un petit reguerot al mig; per l'altra banda, en abocar-hi totes les aigües residuals, tant de Cervera com de granges de torrent amunt, el Torrent, millor dit, l'aigua del Torrent ha canviat de color. Abans era d'un color transparent, pur, net i natural de l'aigua; ara té un color fosc, ennegrit i axocolatat i a més a més és pudenta. Però en la vida no hi ha mai temps passat que no torni. Així poden tornar altres seguides i potser prou aviat, en què plogui amb més abundància, tornin a fer acte de presència les rubinades, tornin a haver-hi alguns tolls (això ja seria massa, quasi no m'atreveixo a dir-ho, perquè sembla un impossible però, qui sap...?) podria haver-hi també peixos. Tant de bo!..."
Imatge: Toll de Fillol, Sala Florensa, 7 de març de 2010
Comentaris
Quins?