La llàntia votiva de la comarca de Cervera, Guissona i Torà al monestir de Montserrat
Es pot afirmar que la vida cerverina ha estat presidida, des de sempre, pel que Montserrat és i representa.
La presència cerverina a Montserrat ha estat permanent. És, Cervera, una de les poblacions catalanes que sobresurten en la seva devoció a la Moreneta.
A partir del segle xiv, en totes les necessitats i calamitats de la Vila, envia, en peregrinatge a peu a la Santa Muntanya, grups de peregrins, per a que en nom de tots, demanin a la Verge feliç remei a les seves necessitats. Aquests peregrins eren acomiadats solemnement a la sortida del temple de Santa Maria, a la Plaça Major, amb repic general de campanes i acompanyats fins al veí poblet de Vergós per sacerdots revestits i molt poble; prosseguint des els comissionats, on es trobaven representants de la clerecia, de la Paeria i del poble, fins a Montserrat.
Aquesta vella tradició fou reinstaurada l'any 1948, amb motiu de les festes de l'Entronització de Santa Maria de Montserrat en el nou setial que la fe i l'amor dels catalans li bastiren. Es portà a peu la «llàntia» al Santuari com a símbol de permanent pregaria. Des de Ilavors, tots els anys, un bon grup de cerverins peregrina a peu a Montserrat per estar present a la Vetlla de Santa Maria, i oferir junt al símbol de per la llàntia, espigues de blat i vi, en pregaria de benedicció sobre La Segarra.
Cervera fou una de les primeres poblacions catalanes en erigir la Confraria de la Verge de Montserrat, essent l'altar de la Verge Bruna un dels més destacats de la gòtica Col·legiata de Santa Maria.
La seva devoció, el seu amor i el seu entusiasme vers la Patrona dels catalans, segueix viu. Les festes de la Moreneta tenen especial relleu entre nosaltres. La presencia cerverina a Montserrat segueix a traves del temps.
Imatges: Sala Florensa, 8 de desembre de 2009
Comentaris