dijous, 29 d’octubre de 2009

Ignàsia Brach, la 'Nasa Tabaco', impulsora -entre d'altres coses- del joc del billar a Cervera


Reproduïm sota aquestes ratlles la biografia de la IGNÀSIA BRACH, LA "NASA TABACO" -nom que duu la geganta nova de la nostra ciutat, batejada l'any 1991-, escrita per Josep M. Razquin i Jené, i que apareix en el seu llibre 'Gent de la Segarra' (Proyectos Editoriales y Audiovisuales CBS, 1998, pàgs. 229-231).

Nasqué a Cervera, a les acaballes del segle XVIII, i aquí morí, ben entrat el segle XIX, sense que en constin les dades precises. Visqué plenament la vida universitària, emparentada com estava amb catedràtics i gent principal.

Desperta, treballadora i ben organitzada, com solen ser les dones d'aquesta terra, veié la forma de poder gaudir de l'ambient acadèmic sense estudis, sense preparació de cap mena, munida només amb una bona dosi de sentit pràctic. Guiada pel seu instint comercial, obrí una taverna que fou tot seguit el refugi predilecte dels estudiants, gràcies al fet que en ella bolcà el seu sentiment maternal repartit entre la jovenalla que havia hagut de deixar lluny la seva pròpia llar.

No cal dir que Cervera, en rebre l'allau de professors i d'estudiants que no podien refugiar-se en cap altre lloc de Catalunya per raó del decret reial que suprimí totes les universitats existents abans de la Guerra de Successió, no estava preparada ni de bon tros. Una població rural, de pagesos austers i estalviadors, de gent senzilla i de costums casolans i elementals no se'n sabia avenir de la vida informal i bellugadissa de l'element estudiantil arribat de llunyanes contrades. Per si això fos poc, l'articulat dels Estatuts universitaris (del 4 de juny del 1726, de Felip V, i del 2 d'octubre del 1749, de Ferran VI) semblava fet pensant més en el règim interior d'un monestir de clausura que no pas en un lloc de concentració de jovent inquiet. Vegeu una mostra:

  • Els universitaris hauran de fer ús de la major decència en el vestir, perquè la modèstia exterior sigui testimoni de la interior honestedat i virtut.
  • Prohibit circular amb màscara ni gira pels carrers.
  • Prohibits durant el curs els balls, saraus i músiques, de dia i de nit, ni pels carrers, ni en cap casa de la ciutat.
  • L'estudiant no pot ser padrí d'un bateig, i no podrà tampoc fer ús de carruatges, ni de cadira de braços, i haurà d'anar i venir a peu a la Universitat.
  • Prohibida tota mena de jocs (pilota, boles, etc.) pels carrers en dia lectiu; en dia de festa aquests jocs només podran ser practicats després de migdia i en lloc apartat de la ciutat.
  • Prohibits els àpats festius i les danses en cases particulars.
  • Prohibida tota mena de jocs d'atzar, així en públic com en privat; l'estudiant sorprès en acció de joc o d'acte deshonest serà severament castigat.
  • Prohibit de reunir-se a les portes de les esglésies, i passejar sorollosament pels claustres durant les hores lectives, com també formar grupets per carrers i places.
  • Prohibida la sortida nocturna; en cas de necessitat, s'ha de sortir amb un fanalet encès a la mà.

Amb tantes prohibicions i limitacions es comprèn que hi havia d'haver abundants transgressions i tràfiques. Ja des del primer temps, l'any 1730, funcionaven dues cases de joc de les quals, casualment, l'una era propietat d'un regidor de la ciutat i l'altra era propietat del mateix Ajuntament. Potser pensaven que així podrien fer front a una previsible intervenció del canceller; malgrat aquesta precaució, descobertes, foren clausurades per l'autoritat acadèmica. Dues dones de la vida, "la Pelona" i "la Mercè", preveient que hi havia negoci fàcil en l'exercici de la professió més antiga del món, enmig de la saragata estudiantil, s'instal·laren en sengles cases prop de la Universitat; descobert el seu tràfec, el canceller aconseguí que fossin expulsades de la ciutat per la jurisdicció civil.

Fàcil és de comprendre com en aquest ambient hostil els estudiants cerquessin algun oasi on l'aire no estigués tan enrarit i on fos possible de deixar lliures l'espontaneitat i la fantasia pròpies dels joves anys. Aquest oasi fou el cafè, la taverna de la "Nasa Tabaco". Situada al primer pis de la casa del carrer Major que fa cantonada amb el carreró del Salí, amb sortida i vista sobre el passeig del Portalet, era l'únic lloc en què, malgrat haver-hi un aire carregat sempre d'un fum que es podia tallar, hom podia respirar un alè de llibertat. La "Nasa", una marassa per a tothom, tenia els prestatges de l'establiment sempre ben abastits de tabac, de begudes (anissos, rosolis, aigua de la reina d'Hongria, etc.) amb què matar el cuc i de queviures amb què poder foragitar la sempiterna gana. A l'hivern, quan bufa la tramuntana o la morella, quan hom al matí es desperta i es troba amb la "glaçada negra", que ha caigut a la nit sobre les terres de la Segarra i tot té un aire esmorteït i fa un fred "que pela", a casa de la "Nasa" sempre hi havia un bon foc de llenya de roure, d'alzina o d'olivera amb el qual era possible d'oblidar el fred cruel de les aules inhòspites, dels recambrons de les cases mal condicionades que servien d'hostalatge, dels carrerons i les cantonades de la ciutat, alguns amb noms tan gràficament descriptius com el de "Cantonada de Matacapellans".

La "Nasa" féu portar per al seu "cafè", des de Barcelona, amb prou penes i dificultats, la primera taula de billar que hi hagué a Cervera. Aquest joc no estava prohibit en els minuciosos reglaments legalistes i aquest fet, unit a la novetat, féu que el nou joc tingués gran èxit.

Dona senzilla, bona de mena i sentimental impenitent, arribà a ser una veritable institució entre els estudiants: confident, valedora, vetlladora de llur salut i del benestar dels seus clients, encaxava deutes i pagaments retardats quan convenia, que era quasi sempre Mossèn Lluís Vilalta contava com un notari, ja vell i retirat en un poble de muntanya, en saber que era de Cervera, li preguntà tot seguit: "Què, encara hi ha el cafè de la Nasa?". I afegia tot seguit: "Quina dona; era la providència dels estudiants!".

Segurament, igual que aquest notari, foren molts els professionals, dispersats arreu de Catalunya després d'haver cursat estudis a Cervera, els que recordaren tota la vida amb agraïment, nostalgia i fins i tot -per què no?- amb una suau pinzellada d'amor a la figura gran i fresca de la "Nasa Tabaco". D'una cerverina humil, bona dona, neta i polida, matinera, endreçada, que sabé ser mare de tots i que per aquest motiu aconseguí que, per sobre d'altres vivències oblidades, el seu record romangués per sempre més en el cor de tots aquells que l'havien coneguda.

Bibliografia:

  • Razquin i Fabregat, Ferran (1950). "Ignacia Brach, 'La Nasa Tabaco'". Periòdic Segarra (31.1.1950).
  • Rubio y Borrás, Manuel (1914). Motines y algaradas de estudiantes en las universidades de Barcelona y Cervera. Barcelona.

Imatge: Ramon Prats, rpfraguel65@gmail.com

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"i serà severament castigat",quins castigs eren?algú ho sap?

Sergi Garriga ha dit...

Caram, 20 anys jugant a billar i sense saber-ne els origens ... els hi hauré d'explicar aixó al Forti i companyia !!!
Salut

Anònim ha dit...

Quin carreró és el del salí? El de cal Xuclà o el de cal Jan?

Ramon A. ha dit...

El carrer del sali es el que va del carrer major al portalet, Passa per darrera cal bescos. Crec que alli era on s'enmagatzenava la sal .sali.
No se si era també un call de jueus pero crec s'ha escrit alguna cosa d'això.

roger de fonollar ha dit...

El proper torneig de billar que es faci a Cervera,es podria dir"torneig de billar Nasa tabaco".
Molaria,no?