Els antics tocs de les #campanes de #Cervera (i VII): TOCS D'AVÍS DE PERILL @Campaners

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el setè, i últim, dedicat als tocs d'avís de perill- els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya', dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré.

Toc de Temps.

Es comença fent senyal, tocant 3 batallades acompassades de Nova. Després es dobla amb batallades de Nova i So Major, fent 3 tocades, com s'indica en la primera part del solfeig.

Després de fer l'última tocada de Nova i So Major, ja es toquen les 4 campanes, segons s'assenyala en la segona part de la il·lustració.

I a l'última tocada, sense parar, s'hi afegeix el toc d'encordats. -Vegi's el primer pentagrama, tercer dibuix-.

Després d'haver fet uns dos tocs d'encordats, i segons la marxa del temporal, s'alça el Tibau fins a posar-lo a seure. Ara bé, en alçar el Tibau, es deixa de tocar la tecla de la campana Nova i es fa com s'indica en el segon pentagrama -quart dibuix-, que acompanya aquesta explicació.

Si el temporal puja de to, s'alça el So Major fins a posar-lo a seure, i aleshores sols es toquen l'Onzena, Carranca i Trinitat, fent-se com es representa en el cinquè dels dibuixos.

Si el temporal segueix greu i amenaçador, llavors es demana auxili a la Providència tocant a exposar Nostramo, fent senyal amb set batallades acompassades de Trinitat. Ara bé, mentre dura l'Exposició mai no es deixa de tocar les campanes, voltejant sempre el So Major i Tibau. Quan havia passat el perill i el temporal anava de baixa, es parava de tocar, tornant a fer les 7 batallades de Trinitat en senyal de reservar Nostramo i tot seguit es tornava a fer un vol de campanes, tal com s'indica en el dibuix número sis.

Després s'esperava que el temporal hagués passat del tot, deixant anar a terra les campanes, cosa que significava el punt final.

Ens adonem ara que hem començat la descripció de l'última part del nostre treball -el Toc de Temps- en present i l'hem acabat en passat. Hem començat com si ens hi trobéssim i l'hem acabat com recordant-lo. I és que això ja és història, i precisament perquè és història -la de les alegries de la ciutat i la de les seves penes- hem volgut escriure-la senzillament, sense retòriques, com dirien els veïns de la plaça, amb la mateixa naturalitat amb què elles, cada hora, de dia i de nit, escampen pel cel de la ciutat els seus batecs de bronze.

Toc de Foc.

Quan hi havia algun incendi, es tocava fent repicons llargs de So Major i Nova.


Toc de Somatent.

També es tocava fent repicons llargs de So Major, Nova i Tibau, quan hi havia algun robatori o s'havia de fer alguna batuda a càrrec dels somatenistes.

Imatge: Sala Florensa, 19 d'agost de 2009