dilluns, 27 de juny de 2016

Els antics tocs de les #campanes de #Cervera (VI): LES FESTES DE LA CIUTAT @Campaners





Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el sisè, dedicat als tocs de les festes de Cervera - els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya', dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré.

Festa Major del Santíssim Misteri.

Quasi en totes les festes es feia tres tocades: toc a festa a la vigília, toc a ofici el mateix dia de la festa i toc a funció per la tarda. Ara bé, en les festes extraordinàries, per exemple, la del Santíssim Misteri, hi havia més tocades. Eren: la vigília, a migdia, toc general de totes les campanes, i toc de Completes en sortir d'aquestes. El dia de la festa, toc a les sis del matí, hora en què era exposada la relíquia a l'altar major, tot convocant al solemne ofici i, en sortir d'ofici, toc per a assenyalar la festa de l'endemà; toc també a l'hora de la processó de la tarda.

El segon dia de la festa major, el set, es tocaven les campanes a l'hora de l'ofici, per la funció del trisagi de la tarda i, al vespre, toc de funerals (toc general de 3ª) assenyalant l'ofici de rèquiem que se celebrava el dia 8.

Aquest tercer dia naturalment, a l'hora de l'ofici de rèquiem, es tornava a tocar a funerals.

Festa del Corpus.

Per la Festa del Corpus, en canvi, ja era diferent el toc de festa de la vigília. Es començava a tocar a tres quarts de 12, fent batallades acompassades de Trinitat, fins al punt de les 12. Aleshores es tocava l'Oració i a continuació, sense fer repicons ni Bilandó, s'alçaven totes les campanes, tocant, alternant, durant mitja hora.

El mateix dia de Corpus, toc general per al solemne ofici, al migdia toc de festa per l'endemà (tocant Tibau i Nova) i a la tarda toc general per la processó, tocant alternant mentre aquesta durava.

L'endemà i durant tots els dies de la vuitada, toc de Tibau i Nova per l'ofici, a migdia i per la funció del vespre.

El dimecres, vigília de la vuitada, toc general a migdia indicant la festa de l'endemà.

El mateix dia de la vuitada de Corpus, al matí toc general per l'ofici i a la tarda per la processó. Ara bé, a migdia també es tocava a festa perquè l'endemà era la del Sagrat Cor de Jesús, diada en la qual es tocava per l'ofici del matí i per la funció de la tarda amb 3 tocades de totes les campanes.

Festa Major del Sant Crist.

També es tocaven totes les campanes a la vigília, en l'ofici dels 2 dies i pel trisagi del primer dia.

Al vespre del segon dia, del dilluns, també es tocava a funerals per a assenyalar -igual que en la festa major d'hivern, la del Santíssim Misteri- la missa de rèquiem de l'endemà, dimarts, a intenció de l'ànima dels devots del Sant Crist de Cervera.


El 16 de febrer i la Processó del "Puro".

Per a commemorar la data del 16 de febrer de l'any 1875, en què, durant la tercera guerra carlina, els carlins van ser rebutjats per les forces governamentals que defensaven Cervera, cada any pel 16 de febrer tenia lloc una manifestació cívica que anava des de l'Ajuntament fins al cementiri. Com que la gent anava en dues fileres, una per cada vorera, i com que per a subratllar el caràcter civil de l'acte molts assistents hi prenien part tot fumant un havà, popularment se'n va dir, d'aquesta manifestació, "la professó del puro". El nom d'alguns carrers -Combat i Victòria, ben expressius, i Burgos i Soria, que era el nom dels dos regiments del govern que estaven de guarnició a Cervera- van quedar com a records d'aquell 16 de febrer d'aviat farà cent anys. Però bé, anem a les campanes...

Es tocaven totes, a festa, la vigília, dia 15. El mateix dia 16, es feia toc general a les 5 del matí perquè, segons deien els programes, en aquesta hora havia començat el combat. Per la tarda, durant la "professó del puro", que sortia de l'Ajuntament a les 3 de la tarda per anar i tornar del cementiri, on es dipositava una corona de semprevives al monument recordatori, es tocaven totes les campanes en tocs alternats mentre durava la processó.

Aquesta festa s'acabà de celebrar l'any 1935. El 16 de febrer de 1936 es celebraven les famoses eleccions parlamentàries, i com que la tensió política era molt viva, es veu que ni la gent ni els organitzadors no estaven per brocs.

Santa Bàrbara.

Per la festa de la Patrona dels campaners, Santa Bàrbara, tocaven el Toc de Temps, a festa de vigília, i en el solemne ofici del matí i la funció del vespre. Jo encara havia vist que es feia una novena i per aquésta es tocava el Toc de Temps sense alçar les campanes, o sigui, tocant fins el toc d'encordats.

[Continuarà...]



1 comentari:

Anònim ha dit...

Quina imatge tant bonica. Felicitats Xavi.