Altres eines de la punta de coixí: el coixí i les agulles.

Les eines indispensables en la pràctica puntaire són, en primer lloc, el coixí. Presenta diferents possibilitats formals: allargat i cilíndric o bé rodó, formes que s'adeqüen a la naturalesa i a la tècnica de la punta que s'hi teixirà. Des d'antic i fins ara el coixí allargat i cilíndric és el més utilitzat entre les puntaires catalanes i de la península Ibèrica. Sobre el coixí es munten els patrons i els boixets carregats amb el fil idoni per a la realització de la punta.

Els basters eren els encarregats de fer els coixins. Aquest utensili essencial es confecciona amb un tros de roba forta (la llustrina verda en seria la clàssica) d'uns 64 X 80 cm que es cus amb dues costures, una al llarg i una altra de través a l'extrem inferior. A vegades se'n reforcen els extrems amb una cinta de cuir o tela de reforc. La part del darrere, a l'hora de treballar, sempre queda recolzada; per això és freqüent que es capci. El coixi s'omple amb palla de sègol, palla de blat, serradures, crin ... El més corrent és embotir-lo amb palla de sègol convenientment tractada.

Tant els patrons com la mateixa punta enrotllada al plegador, a mesura que fan enriolar la punta (fer pujar la patronada segons el lexic puntaire), es mantenen sobre el coixí apuntats amb abundants agulles de cap rodó. La funció que ara fan les agulles de cap anteriorment la feien uns boixets força punxeguts o algun altre tipus d'objecte punxant: espines de peix, punxes d'arbre ... Els nials són agulles de llautó molt llargues utilitzades per subjectar el patró al coixí que actualment s'han substituït per agulles d'acer inoxidable per evitar que es rovellin i puguin tacar o dificultar l'execució de la labor. Aquestes agulles rebien una denominació diferent segons la seva forma i qualitat. Hi havien agulles de la Mare de Déu, de cap de mort, de cap de frare, les peregrines, les bruixes, les de tatxa, les de picar i les carbassetes. Tenien funcions més ornamentals que pràctiques. Avui totes les agulles clavades al coixí tenen tenen un aspecte homogeni llevat d'escassíssimes excepcions que obeeixen a gustos personals més que a requisits tècnics.

Font: Article "Les puntaires com a model de producció i reproducció d'alguns objectes i formes socials en l'àmbit domèstic", d'Imma Pla i Rovira, a la Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 4, any 1994, pàgs. 157 i 158.

Imatge: http://www.comunitatvalenciana.com/images/agenda/bolillos3.jpg