26 de setembre de 1701: tot el patrimoni festiu de Cervera surt al carrer per rebre Felip V


Sota aquestes ratlles teniu el text 'Recepció de Felip V', de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el seu llibre 'Cent episodis de la història de Cervera' (Diputació de Lleida, 1992), on parla de la rebuda dispensada pels cerverins al rei Felip V en la seva visita a la nostra ciutat el dia 26 de setembre de 1701.

Com podreu comprovar, aquell dia el patrimoni festiu de la ciutat hi tingué un paper destacat.

"El primer dia de novembre de 1700, sense que deixés un fill que el pogués heretar com a monarca, moria Carles II. Amb ell, doncs, s'extingia la dinastia hispànica dels Habsburg. En el seu últim testament, disposava la successió a favor de Felip d'Anjou, el futur Felip V.

Aquest nou monarca, trobant-se de camí cap a Barcelona, on s'havien de celebrar corts catalanes, passà per Cervera el 26 de setembre de 1701. Era habitual que la vila, com a població reial, tingués l'honor d'acollir els reis que anaven de pas. Així s'havia fet -ja ho hem vist- en ocasions anteriors. Amb tot, en aquella avinentesa, la rebuda tributada al monarca el degué complaure força, ja que, abans de partir, volgué ennoblir el paer en cap Ramon de Navés.

Uns mesos abans del trànsit de Felip V per la vila, el Consell municipal, que ja sabia que aquest esdeveniment tindria lloc abans de l'acabament de l'any, prengué les mesures oportunes per procurar-se els diners necessaris per poder realitzar els actes adients. Així, considerant que les despeses que s'originarien per la vinguda del rei serien molt elevades, acordaren, d'una banda, incrementar els impostos i, de l'altra, concertar un emprèstit de 2.000 lliures.

En saber les autoritats cerverines que el monarca arribaria a Lleida el dia 24, hi trameteren dos síndics amb un memorial per lliurar al rei, en el qual es demanava que, aquest, tal com havien fet els seus antecessors, en arribar a Cervera, jurés els privilegis de la vila. Si bé, de moment, se'ls contestà que juraria a Barcelona i això valdria per a tot Catalunya, el cas és que els cerverins, una vegada més, aconseguiren els seus propòsits.

Arribat que fou el dia 26, les autoritats de Cervera, en ser aproximadament les dues de la tarda, es dirigiren cap a la Curullada en aquest ordre: al davant hi anaven uns grups de balls d'espases, de gitanes i de bastons; després, els macers; a continuació, els paers, i, darrere, els consellers. Unes quatre-centes persones de la vila volgueren acompanyar la comitiva oficial.

Una vegada hagueren arribat als plans que es troben més enllà de la Curullada, es posaren a l'ombra, però, tot seguit, aparegué la carrossa del rei envoltada del seu seguici. Els paers saludaren el monarca, els grups de dansa es posaren a ballar, la gent cridà i, tot d'una, el rei donà ordre als cotxers de partir. La carrossa reial sortí disparada a tanta velocitat que les autoritats hagueren de fer anar els cavalls a galop, mentre balladors i poble corrien amb totes les seves forces. El resultat -diu el cronista- fou que una distància que normalment es feia en una hora i mitja es recorregué en menys de tres quarts d'hora.

En arribar a la vila, s'afegiren al seguici quatre cobles de ministrils i tota la gentada que l'esperava. Ballant i cridant, traspassaren el portal de Santa Anna, bellament engalanat, i es dirigiren cap a la casa on el monarca tenia la posada. Després de descansar una estona, el rei sortí a una galeria i s'entretingué disparant als coloms. De nou que se n'aixecà, en matà vuit; l'altre s'escapà ferit. Els conills encara li anaren millor, ja que en caçà tants com trets tirà i, en una ocasió, en matà dos d'un sol tir.

No cal dir que tots els carrers de la vila es trobaven il·luminats i plens de gent. Es disparà un castell de focs artificials i, més tard, els paers manaren que es portés al monarca un present format, entre altres coses, per perdius, capons, gallines, pollastres, moltons, vedelles i diverses confitures.

L'endemà, a les vuit del matí, paers i consellers visitaren el monarca, ocasió en què els fou comunicada la notícia que el rei havia fet noble el paer en cap Ramon de Navés. Al cap d'una mica, sortí el rei, cosa que fou aprofitada per les autoritats cerverines per donar-li les gràcies i, de passada, per demanar-li que jurés els privilegis de Cervera.

Després d'una estona, es dirigiren tots a l'església de Santa Maria, mentre les campanes repicaven, els músics tocaven i els balladors -també l'àliga, el gegant i el drac- dansaven. Al monarca, a més de les autoritats municipals i la gent, l'acompanyaven un grup d'alabarders, un altre de guàrdies amb carrabines i molts nobles del seu seguici.

En arribar a l'església, el rei adorà la Vera Creu i oí la missa. Acabada la celebració, li fou portat el reliquiari del Sant Misteri, el qual també fou adorat pel monarca. Poc després, s'atansà el duc de Medina Sidònia a Felip V i li digué algunes paraules a l'orella, les quals la resta dels presents no entengueren. Hi hagué uns moments d'expectació, però aviat se suposà el que li havia dit, ja que immediatament li portaren el missal de l'altar i el posaren obert davant d'ell. A continuació, el rei féu els dos juraments de rigor: el d'observar les immunitats eclesiàstiques, i el de respectar els privilegis, usos, pràctiques i consuetuds de la vila. Els cerverins se sentiren satisfets. Felip V, finalment, també havia jurat.

Acabat aquest acte, el monarca tornà a la casa on tenia l'allotjament i es posà a dinar davant la presència de molta gent. Després de menjar, el seguici inicià la marxa cap a Igualada. I a fe que aquesta partida -diu el cronista- fou tan accelerada com l'arribada. Prop de Vergós, el rei manà parar la carrossa, s'acomiadà dels paers i continuà el seu camí. Les autoritats cerverines, polsoses però contentes, tornaren a la vila."

Bibliografia: DURAN i SANPERE, Agustí (1963), 'Felip V i la ciutat de Cervera', Barcelona, Rafael Dalmau.

Imatge: retrat de Felip V de la sala dels reis de la Paeria de Cervera; Sala Florensa, 27 de setembre de 2009

Comentaris

Anònim ha dit…
que prengui bona nota el regidor de torn:
"el rei féu els dos juraments de rigor: el d'observar les immunitats eclesiàstiques, i el de respectar els privilegis, usos, pràctiques i consuetuds de la vila. Els cerverins se sentiren satisfets. Felip V, finalment, també havia jurat."
estopí ha dit…
i també hi hagué castell de focs!!!
Xavi Aranda ha dit…
Ara no ho tinc al cap, però que havent llegit això potser estem davant del text on surt el primer castell de foc referenciat.
d'artagnan ha dit…
el ball d'espases torna a sortir...
El Jordi Bertran, al seu llibre "Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes", a la pàgina 39, hi diu:

"El 1683 es va fer un castell de focs a la plaça del Mercadal de Reus que va durar mitja hora i en la realització del qual hi va haver un accident greu que afectà l'ajudant del mestre pirotècnic. Aquesta és la primera referència d'una exhibició tan llarga al Principat."

Divuit anys abans de la data cerverina.
Salvador Palomar ha dit…
Transcric d'una història de la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus (manuscrit del 1803 que es conserva a l'Arxiu Municipal):
«La noche pues del 26 de Setiembre del año 1683 para cortejar los de Reus á su inmortal Bienhechora (…) entre otras festivas demostraciones de su religiosa satisfaccion diéron al Puéblo la diversion de un castillo de fuego, que, desde el centro de la plaza mayor de la Villa iba entreteniendo los ojos y el júbilo de innumerable gentío. Á estas horas un mancebo que servia al maestro artífice del castillo, de los muchos cohetes de que iba cargado echó uno á aquella parte del concurso donde aquellas gentes estaban mas densas y apretadas. El motivo sería, como es regular en gente de semejante humor, el ocasionar alguna risa y mayor diversion con el desparramo y algazara que suelen dimanar de estos accidentes (…) pero por una triste y oculta reaccion repercutió hacia el miserable mancebo y pegándole fuego en los demas cohetes de que estaba cargado, hizo en él tan funesto estrago que se resolvió acudir a él con el extremo remedio de la Santa Uncion (…) Este incauto mozo habia dado palabra á una muger deshonesta de divertirse torpmente con ella, en acabándose la funcion del fuego artificial. Volvió en si el miserable delinqüente; y reconociendo quan justamente habia sido castigado y confesando quan indignos pensamientos habia abrigado en su corrompido espíritu, clamó de corazon al animado Cielo de las misericordias (…) que en breve se encontro sano y expedito».
Notícia, doncs, d'un «miracle» relacionat amb la pirotècnia... :-)
Xavi Aranda ha dit…
ara que estic a casa davant els documents, rectifico i veig que el de Reus és el primer castell de foc referenciat.

Afegeixo com a curiositat, un altre accident que va haver-hi el 28 d'agost del 1850 a Barcelona. La font d'informació és el Diario de Barcelona:

"Se nos ha asegurado, no salimos garante de esta noticia, que habiendo salido de esta capital en un carro, debidamente preparados, los juegos para el castillo de fuegos artificiales que debia dispararse en la fiesta mayor de Manresa, se han incendiado por el camino quedando gravemente herido el conductor"
joan ha dit…
lo millor de l'article: lo dels coloms i dels conills! més o menys com ara jugar una estona a la Play Station o a la Wii...
cervereta de vergós ha dit…
Ei!que surt documentat una vegada més,els gegants,l'aliga i el drac!
jan ha dit…
el gegant, un únic gegant! al loro!