Les mènsules dels balcons de l'edifici de la Paeria de Cervera

De la façana de l'Ajuntament el que ens crida d'immediat l'atenció són les cinc mènsules que sostenen cadascun dels tres balcons. Si les mirem amb deteniment, i seguim sempre el guiatge del senyor Duran i Sanpere, veurem que hi ha una unitat conceptual. En efecte, totes miren cara a la plaça, que era no tan sols la més important de Cervera, sinó la plaça del Mercat i és cara a ressaltar aquesta funció de l'espai que tancava la façana que es van configurar aquestes escultures.

Cada balcó té el seu propi tema. Començant pel primer de la nostra dreta els assumptes són el mercat, els sentits corporals i la presó.

El balcó de la dreta: EL MERCAT.

El mercat ve representat, de dreta a esquerra, per un personatge de simbologia desconeguda, que podria reproduir qualsevol de les actituds que es poden donar en un mercat, com fóra mirar les mercaderies controlant el que pogués ser la millor compra, o regatejar el preu, amb tot sense cap distintiu que ho doni a entendre. El segon ensenya la llengua; si estigués en el balcó central diríem que és el sentit del gust, però en aquest altre conjunt sembla més la capacitat d'oratòria que ha de tenir un venedor efectiu per poder convèncer el possible comprador. El tercer es fica la mà al cap indicant els problemes que representa ser un bon comerciant, el quart ensenya les dents, mostra de la possibilitat que hi ha sempre de perdre-les quan es tracta de fer negocis i el cinquè és un camàlic negre que transporta les mercaderies més pesants.

El balcó central: ELS SENTITS CORPORALS.

Les del balcó central representen els cinc sentits corporals ja que és amb l'ajut de tots ells que es pot fer un bon mercadeig. Així, el personatge que s'aguanta les ulleres és la vista, reforçada per aquest estri per captar el més mínim detall del pacte comercial; el que es toca l'orella, l'oïda, per no perdre cap notícia que li pugui representar uns guanys; el central per lògica, hauria d'encarnar el gust, la competència a l'hora de decidir-se per un projecte o un altre. El que és curiós és que en aquest cas no hi ha cap actitud que ho indiqui. El quart, amb l'índex al nas, l'olfacte, que en un sentit figurat és la intuïció per veure on hi ha guanys; i el cinquè, amb les mans sobre la barba, el tacte, que ressenya al mateix temps no sols la capacitat de controlar la qualitat del producte, sinó també la de fer un bon negoci, estirant-se la barba, és a dir, pensant-s'ho bé.

El balcó de l'esquerra: LA PRESÓ.

Les mènsules de l'última balconada, encara que foren construïdes un segle després, formen part integrada d'aquesta unitat simbòlica de tota la façana. Atès que l'ampliació de l'edifici va ser feta per allotjar les instal·lacions de la presó, les mènsules representen tot un seguit de personatges que hi estan relacionats. Hom s'imagina que durant el mercat s'ha produït un robatori, la primera mènsula representa la víctima, que té la bossa buida a la mà dreta mentre crida el que li ha passat, el segon és el carceller, per això porta les claus de la presó en la seva esquerra, el tercer és el lladre que ha estat emmanillat, el quart és un segon delinqüent que és transportat a la presó amb els braços lligats al darrera i, finalment, el cinquè, amb els dits a la boca, és qui ha xiulat donant l'alarma.

Estilísticament aquestes figures són pesades, massisses, fa la sensació que s'ha buscat no tan sols la seva representativitat simbòlica, sinó que realment estan posades aquí per complir la missió de sostenir les balconades, i que això no ho pot fer qualsevol. Veiem també que s'ha intentat fugir de la uniformitat i que, per tant, cada personatge ha estat caracteritzat de manera diferent tant pel que fa a la seva fesomia, com a la llargària dels seus cabells, o als seus barrets, sobretot el que representa l'olfacte que va tocat amb una musca que li cau sobre el costat dret. Les últimes van ser dissenyades per l'escultor manresà Jaume Padró, contractat a tal efecte pel consistori cerverí amb el compromís de fer-les adients a les ja existents i de no repetir-ne cap, però les va executar el mestre d'obres Marc Gaudier. L'obra va ser acabada el 1786, tal com es veu en la llinda de la nova porta. 106 anys abans, havia estat l'escultor Francesc Puig qui havia realitzat els altres dos conjunts, i per tant qui havia dictaminat el gènere i l'estètica de les escultures.

Text: M. Teresa Salat i Noguera, a 'Guia Històrica de Cervera. Dels orígens als nostres dies' (1993), editada pel Centre Municipal de Cultura de Cervera.

Imatges: Sala Florensa, realitzades el 21 de juliol de 2009