Els antics tocs de les #campanes de #Cervera (IV): LES FUNCIONS RELIGIOSES @Campaners




Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el quart, dedicat als tocs de les funcions religioses - els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya', dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré.

Toc de Congregació.

Es tocava aquest toc en les funcions dels diumenges que se celebraven a la Capella dels Dolors de la Parròquia i durant el Septenari dels Dolors.


Aquest toc tenia i té el nom de Congregació perquè antigament estava constituïda l'Associació de Congregants de la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta associació tenia les seves funcions i els seus actes. Entre els últims, hi havia cada any la processó de Setmana Santa, al vespre del Diumenge de Rams, anomenada la Processó dels Dolors.

Al cap d'una pila d'anys, aquesta processó va deixar de fer-se el Diumenge de Rams per a celebrar-se, també al vespre, el dia del Dijous Sant. I encara un any per l'altre, puix un any sortia aquesta processó dels Dolors, i l'altre, la de la Bona Mort, que ho feia de l'església de Sant Agustí.

Molt temps enllà, una activitat de l'esmentada Associació de Congregants de la Mare de Déu dels Dolors, era la d'assistir uniformada amb vesta a l'acompanyament d'un sentenciat a mort al patíbul -en aquells temps, l'execució dels condemnats a mort era realitzada en un lloc de la mateixa ciutat-. Una estona abans de ser complida la sentència i mentre durava l'acompanyament del reu, s'anava tocant el Toc de Congregació -el Bilandó tocat lentament-, perquè de sí era molt solemne i fúnebre.

Toc d'Exposició.

Aquest toc es feia quan, durant la funció de les 40 hores, s'exposava el Santíssim; durant la processó del Diumenge de Rams i en la cerimònia de la benedicció de les quatre parts del terme. Per espai de quatre dies, se sortia en processó de la Parròquia i cada dia es beneïa una part de les afores de la ciutat. L'acte de "maleir la cuca", com es deia vulgarment.


Toc de l'Oració.

Es voltejava l'Onzena, mentre es feien tres batallades acompassades de Nova.

Es tocava al matí, migdia i vespre.

Toc a Sermó.

Quan hi havia predicació en funcions extraordinàries -per exemple, Septenari dels Dolors, Predicació Quaresmal, Octavari del Sagrat Cor de Jesús, Novenari d'Ànimes, Missió, etc.-, després d'haver tocat a dita funció es continuava tocant un quart d'hora més, fent batallades acompassades de Nova i un repicó final també de Nova.

Aquest quart d'hora més de tocar, era la senyal que hi havia sermó.

[Continuarà...]


Imatge: Sala Florensa, 19 d'agost de 2009

Comentaris