Llibres: 'ELS IMPRECISOS LÍMITS DE LA SEGARRA', de Guiu Sanfeliu i Rochet



"Fa temps que hom observa, a través de tots els escrits que parlen de la Segarra, una manca d'unitat d'interpretació quan els escriptors, de totes les èpoques, intenten descriure els seus límits. Aquest ha estat el motiu que m'ha mogut no a fer un treball històric exhaustiu, investigant tots els detalls de la qüestió, la qual cosa supera les meves possibilitats, sinó una recopilació de dades i descripcions, algunes d'elles bastant imprecises, però que m'han ajudat a reconstruir els mapes descriptius d'aquesta comarca.

Podem observar, a través d'aquests mapes, que la Segarra no ha estat mai una unitat geogràfica compacta en el caire administratiu, exclòs el llunyà temps que fou municipi romà, ja que totes les altres divisions que s'han fet al país, d'aleshores ençà, tant religioses com civils, han clavat les seves fites en els indrets més inversemblants de la nostra comarca, fraccionant-la sense cap mena de miraments.

En el seu aspecte històric no hi ha cap mena de dubte que hi ha una unitat, ja que els pobles que formen la comarca de la Segarra palesaren la seva tradició segarrenca en l'enquesta feta, l'any 1931, per la "Ponència d'Estudis de la Divisió Territorial de Catalunya". A través de les seves respostes hem pogut ordenar els seus límits d'una forma gairebé precisa. L'esmentada enquesta, al meu entendre, és un reflexe fidelíssim dels límits tradicionals de la Segarra."

Índex:

Presentació.
Primera part.



  • El toponímic Segarra.
  • Permanència de la radical "Sagar" o "Segar".
  • La Segarra i els seus límits.
  • L'Alta i la Baixa Segarra.
  • Els Comalats.
  • El límit del riu Corb.
  • Sobrenoms de Vallfogona.
  • Precedents històrics de la Segarra.
  • La via Aurèlia.
  • Duplicitat d'aquesta via.
  • La Marca de la Segarra.
  • Document de l'any 945 referent a la població de la Segarra.
  • La divisió medieval en vegueries.
  • Els corregiments filipistes.
  • Els límits eclesiàstics.
  • Divisió provincial.
  • L'actual divisió territorial de Catalunya.
  • Comentaris a la divisió vigent.
  • Relació dels municipis inscrits a la nova comarca de la Segarra.

Segona part. Descripció dels mapes.



  • núm. 1. Comarca de la Segarra. [imatge adjunta]
  • núm. 2. Comarques tradicionals. Segons l'enquesta any 1931.
  • núm. 3. Comarques de la Generalitat. Any 1936.
  • núm. 4. Províncies. Partits judicials any 1833.
  • núm. 5. Corregiments. Any 1719.
  • núm. 6. Vegueries. Any 1708.
  • núm. 7. Vegueries. Any 1304.
  • núm. 8. Bisbats i arxiprestats.
  • núm. 9. Tribus ibèriques. Segle I dC.



Apèndix i bibliografia.



Fitxa bibliogràfica:

  • Editat per Publicacions del Grup d'Intercanvis de Recerques de les Terres Lleidatanes (en formació).
  • Any de publicació: 1977.
  • L'edició impresa de 'Els imprecisos Límits de la Segarra' fa anys que es va exhaurir. Guiu Sanfeliu, d'acord amb la filosofia del Grup de Recerques de les Terres de Ponent consistent en divulgar tots els treballs que han editat, va crear la pàgina web http://www.verdudigital.net/guiusanfeliurochet/, on podeu trobar publicat aquest llibre en la seva totalitat.

Font: http://www.verdudigital.net/guiusanfeliurochet/

Comentaris

segarrenc ha dit…
Com han canviat les coses. Al final igual desapareixem
Anònim ha dit…
amb aquest pessimisme segur!
Segarrenc ha dit…
Anòmin, ja t'has llehit el llibre? el que volia dir es que el territori Segarra ha anat canviant amb el temps i cada cop és més petit.
Tot i això tens raó hem de ser optimistes.
Calamunda ha dit…
Si ens fem petits es perquè nosaltres mateixos volem!
A mi que em faci entendre algú que com pot ser que una comarca cerealista com la nostra no hi hagi ni una puta coperativa, on es pugui vendre l'oli, les ametlles i el propi gra!

Començem pel cereal passem pel segarra-garrigues, que l'únic que tenim es el nom i acabem pels nostres pobles que cada dia els tenim mes deixats i abandonats.

Jo veig aquí a la Val d'Aran que tots els pobles tenen ajuntament propi, brigades, alguna botiga, algun resturant, etc.. si que amb la neu i el turisme que atrau aixó es molt mes fàcil, però jo he vist fotos d'Arties de fa 20 anys i no t'ho creus lo enrunat que estava i ara es el poble mes arreglat de la Vall. I lo bonic, que volen seguir sent un poble i se senten de muntanya i s'estimen els seus prats i els ramats, els passen per dins el poble i la gent està contenta de seguir sent un poble i que els joves continuin amb la ramaderia.

Aquí ens deixem manar pels de barcelona, renunciem a les nostres costums, no ens agraden les granges, en queixem que llencem els diners amb arreglar castells, des de el consell sembla que ara començen a mirar per les massies que volen marxar al Solsones i algú encara diu que el consell nomès mira a Guissona, etc...

Encara m'apuntaré al Projecte Cervera.....
Calamunda ha dit…
Ah!! El que volia dir amb lo de la Val d'Aran és que el jovent encara es pot quedar als seus pobles a viure i no tenen de marxar a fora.
Anònim ha dit…
Per evitar tot aixo que es comenta que la Segarra continui caient en decadencia nomes depent del poble perque si l'ajuntament no fa les coses com deu mana es el poble qui a de dir nois aixo no ho feu be i possar el crit al cel per que em arribat al punt de que uns veins an demanat a l'ajuntamen que es canvi la bombeta d'una farola i la resposta de l'ajuntament es que no hi ha diners ( Que no es destina una partida de diners pel manteniment de la ciutat? ) digueume pesimista pero tal hi com van les coses no es per ser obtitmista.
El dimoni Cucarell ha dit…
En resum... (i pel que diu el llibre)
Històricament, la Segarra no ha tingut mai un reconeixement administratiu ni polític fins el 1932, quan va ser reconeguda com a comarca (més o menys amb els límits que té avui en dia).

El territori reconegut el 1932 com "la Segarra" respecta els limits provincials de 1833 (basats principalment en les conques dels rius)i esquartera en tres parts la comarca que tradicionalment s'associava a aquest topònim. També perd territoris de l'àrea d'influència del mercat de Tàrrega, els quals s'integren dins de l'Urgell. Per contra annexa una subcomarca que inicialment no creu formar part de la Segarra (Guissona, Torrefeta i Florejacs, els Plans de Sió, Tarroja, Sant Guim de la Plana, Massoteres, Biosca i Sanaüja).

La comarca que tradicionalment és coneguda com "la Segarra" té l'origen en la zona d'influència de l'antic municipi romà "Sigarra" (els Prats de Rei), la denominació del qual perdura en el temps.

En fi, tot és ben complex!

Per veure l'inversemblamt mapa polític de Catalunya a resultes de l'enquesta de 1931:

http://cartotecadigital.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/catalunya&CISOPTR=1256&DMSCALE=6.25&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMX=0&DMY=0&DMMODE=viewer&DMTEXT=%201931&REC=19&DMTHUMB=1&DMROTATE=0