Els 'punts de dansa' dels balls de diables tradicionals



Per conèixer una mica més el significat del terme diabler 'punt de dansa', reproduïm aquí l'explicació que en fa l'arbocenc Ramon Vallverdú a les pàgines 36 i 37 del seu llibre "Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona", editat l'any 2006 per l'Ajuntament de l'Arboç, l'Esbart Català de Dansaires, i l'associació Carrutxa.

Si l'apartat musical ha estat poc tractat en les publicacions de balls de diables, el tractament de la dansa és, fins ara, pràcticament inexistent. El diable, al llarg de les cercaviles de foc, i un cop se li ha encès la carretilla, fa unes evolucions amb un punt de dansa característic de la seva colla que la diferència de les altres. Tot i que hi ha coincidències entre balls de diables, cada un dóna a la dansa un aire concret que fa que es pugui identificar la colla a la qual pertany un diable per la seva manera de ballar.

Hi ha colles que fan servir més d'un punt de dansa, i és diferent el que fan servir a la cercavila del que fan servir a les enceses conjuntes o al ball parlat. Fins i tot hi ha colles que diferencien el punt de dansa que fan uns personatges o altres. Hi ha algun dels balls de diables analitzats, sobretot els que han patit una renovació important de components fa poc temps, que tenen dificultats per definir el seu punt de dansa. De vegades es dóna prioritat a altres aspectes i no s'incideix prou en la manera de ballar, i alguns components de la colla fan un punt de dansa de collita pròpia que difereix substancialment del punt que identifica el seu ball de diables.

Els punts utilitzats en cada una de les colles es poden identificar dins dels punts més usuals en dansa catalana, i són:

  • Pas lliure: Punt de dansa consistent a caminar sense anar al compàs de la música. S'anomena també simplement caminar.

  • Galop: Punt de dansa que es fa en un compàs binari, consistent a fer amb un peu una corxera amb punt i una semicorxera mentre el genoll de l'altra cama s'eleva, més o menys segons la colla. Es va alternant una cama i l'altra. El trobem anomenat també salt, punt de contrapàs o pas de bolangera.

  • Espolsada: També es conegut com el salt de Vilanova, ja que és aquesta colla la que el va començar a utilitzar. És un punt de dansa que dura dues negres. A la primera es fa un salt sobre la cama de suport, amb la cama lliure es fa una flexió del genoll i el peu es porta enrere. A la segona negra es fa molla sobre la cama de suport i es llança el peu lliure cap endavant fent una extensió del genoll. Es va alternant una cama i l'altra. Cada colla, i dins de cada colla cada personatge, el fa més o menys exagerat depenent de la seva voluntat.

Imatge: Xavi Martí -arxiu Carranquers-, festa de la Colla 2007

Comentaris

Anònim ha dit…
La foto que ilustra la noticia es el punt d'espolsada.
Anònim ha dit…
Cosa mal feta a la colla.
Nosaltres Carranquegem, genoll doblegat i cama amunt.
Anònim ha dit…
El dia que s'aprovi el document d'estil i es defineixi entre tots quina és exactament la nostra manera de ballar, llavors serà el moment de dir el que està bé i el que no. De moment, fem el que podem! i tots ho fem força bé, la veritat!!!
Anònim ha dit…
En el moment que es va fer la foto de la noticia,el terme carranquejar(suposo que ho escrit bé)no exisistia a la colla o al menys jo no ho sabia....
Anònim ha dit…
El 1er Documet d'estil que es va fer a la colla es de l'any 1998 si no recordo malament.

No se si la paraula aquesta de nova invenció hi era, el que si que se, es que ja em de doblegar el genoll des de temps passats.
Anònim ha dit…
que jo recordi,em penso que el mot "carranquejar" va néixer en el transcurs de l'assaig general de l'any passat (o almenys allà ho vaig sentir per primer cop!)
Anònim ha dit…
OBJECCIÓ 1
Es va parar a pensar, el "pare" del mot "carranquejar" que aquest mot ve a dir explícitament: "Caminar movent amb dificultat les cames, gairebé no alçant els peus de terra."
Aquesta és la paraula amb que es vol que es conegui el punt de dansa dels Carranquers?
Anònim ha dit…
OBJECCIÓ 2
Si fos cas es considera que "carranquejar" és un bon mot per definir el punt de dansa dels diables de Cervera,
no creieu que la paraula "carranquers" perdria el sentit actual (membre de la colla de diables de Cervera), per venir a definir "tot aquell diable que carranqueja"?
Anònim ha dit…
M'he mirat el "document de Manera de fer i de ser...", que deu ser de per allà el 2003 o 2004, i allà hi diu això: "el pas del diable serà rítmic flexionant el genoll quan es realitzi una passa". Massa concret no és, però lo de la flexió sí que surt.
Anònim ha dit…
Tu cucarell sempre buscant 5 peus al gat!

Almenys n'hi ha uns quants que mirem de tirar la colla endavant i sempre donant la cara! Ho farem Millor o Pitjor però sempre donem la cara, per sort cada vegada sou menys!

Jordi Lloberes.
Anònim ha dit…
Doncs a mi -que voleu que us digui- m'agrada la paraula "carranquejar"!
Hi ha moltes paraules que tenen diferents significats, per què no aquesta?
Tot són gustos...
Anònim ha dit…
jo crec que no cal que ho aprovi l'Institut d'Estudis Catalans. Carranquejar, doncs pq ens diem carranquers i és un verb que defineix la manera de ballar. Ostia, que perepunyetes que arribem a ser no?? personalment, penso que ens hauríem de preocupar d'altres "asuntos" com la poca assistència a alguns correfocs o altres actes de la colla i no pas de com definim la nostra manera de ballar!
Anònim ha dit…
..."cada vegada sou menys!"... ui Calamunda em sembla que no s'està lliurant pas cap batalla de desacreditacions. Jo no hi veig pas cap bàndol ni mala intenció als comentaris. Em sembla que veiem fantasmes on no hi son. Que hi hagi pau :-)
Anònim ha dit…
Estoret que ens coneixem de fa temps... i no fa tant que ens em vist.

Jo si que hi veig males intencions, jo ja se perquè ho dic i tu també.
Anònim ha dit…
Veig que la cosa està calenta!Estic d'acrod amb l'estoret mandrós, crec que es veuen fantasmes on no hi són i males intencions a opinions!i si hi ha alguna cosa que la resta de la colla ens estem perdent, potser que es digui obertament, no?
Anònim ha dit…
IN TERRA PAX ABIBUS BONAE VOLUNTATIS!

Els meus comentaris mai han representat cap bàndol ni han estat fets amb cap mala intenció. Sento haver ferit sensibilitats, fet pel qual en presento les disculpes.

De fet, només volia reflectir la meva opinió en un assumpte purament lingüístic: com poder diferenciar el parlar dels diables de Cervera del parlar dels barrufets.
"I no ens carranquegem tant entre nosaltres, que la colla l'hem de carranquejar entre tots,i més en un any en què es carranqueja el 15è aniversari!"
Anònim ha dit…
Amén!
Doncs va, tinguem la festa en pau, que 15 anys d'una colla de diables no es compleixen cada dia i deixeu-vos de bàndols i d'històries absurdes, que no costa tant pensar que tots som i fem la Colla!