XXIX Aplec patriòtic del Pi de les Tres Branques


Diumenge 20 de juliol de 2008

A les 11 del matí, davant del Pi Vell:

- Paraules de benvinguda: Il·lustre. Sr. Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, Sr. alcalde de Berga i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà.

Commemoració del 800 Aniversari del naixement
del rei Jaume I el Conqueridor

- Al bes de l’alba:

  • Lectura escenificada del poema de Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques.
  • Cercavila de rebuda al rei-infant Jaume I, al seu tutor Guillem de Montrodon i al seguici, amb el grup de grallers La Pessigolla, de Barcelona, els Gegants d’Espinavell i d’altres de la contrada.
  • Ofrena floral al Pi Vell a l’estela dedicada al poeta Jacint Verdaguer.
  • Lectura del poema amb acompanyament musical.
  • Repartiment d’obsequis als participants a l’escenificació.

Jaume I, el rei que ens uneix a tots, 800 anys.
Què ens cal fer ara per als Països Catalans?

Missatges de representants culturals d’arreu dels Països Catalans:

. Montpeller: per delegació, Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitano- Català.
. Principat de Catalunya: Jordi Bilbeny, filòleg i investigador.
. València: Josep-David Garrido i Valls, historiador.
. Catalunya del Nord: Daniela Grau, professora i activista cultural.
. Mallorca: Rosa Calafat, professora.
. Franja de Ponent: Francesc Ricart, membre de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Casal
Jaume I de Fraga.
. Andorra: Climent Miró, vicepresident del Casal de Cultura Catalana d’Andorra.

- Sardanes per la Cobla Pirineu. Himne 'Els Segadors'.

- Al Pi Jove: 1 del migdia. Casal Panxo. Activitats populars. Parlaments.

- Dinar: botifarrada popular. Organitzada pel jovent del Casal Panxo de Berga. Servei de begudes.


Durant tota la diada:

- Exposició de làmines sobre la vida de Jaume I. A càrrec del llibreter de vell Nemesi Solà.

- Parades de llibres i material patriòtic per grups de jovent vinguts de totes bandes: discos,
samarretes, adhesius, clauers, llibres, revistes....

- Parada de llibres d’ocasió: d’història, literatura, segells catalans... Llibreter de Sant Pere Pescador. Associació Tradicions i costums.

- Cultivem la Cultura Popular. Indret de participació per a petits i grans

  • Concurs de refranys i frases fetes, amb premis per a totes les respostes. Tothom és convidat a participar-hi. Associació Indrets del Record, de Barcelona.
  • Llibret de record de l’aplec d’enguany.

- Taller d’infants.

- Joc tradicional de bitlles. A càrrec d’Òmnium Cultural de Vic.

Autocar des de Barcelona, pertanyent a: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, IPECC, Perenne Fossar de les Moreres, Indrets del Record.

Sortida a les 7.15, Metro Drassanes / Avgda. Santa Mònica. Import del viatge 20 €. Telf. 93 317 84 68. Ingrés import viatge a: La Caixa 2100 -3063 -99 -2101096564. El dinar va a compte de cadascú.

Organització: Ajuntament de Castellar del Riu, Ajuntament de Berga, Casal Panxo, Geganters d’Espinalbet.

Col·laboració: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, Indrets del Record, Tradicions i Costums.

Comentaris

Anònim ha dit…
El Pi de les Tres Branques és un pi roig, Pinus silvestris, que, des del 20 d’octubre de 1987 té la consideració d'arbre monumental de Catalunya. Situat al Pla de Campllong, a 1.290 metres d’alçada sobre el nivell del mar, cada any és l’escenari d’una trobada de tots els colors del catalanisme cívic, cultural i polític.

Diversos documents i catecismes del segle XVIII i XIX ja fan referència a l’existència del Pi i el comparen amb la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant), per bé que no serà fins el 1888, quan mossèn Jacint Verdaguer escrigui el poema Lo pi de les tres branques, que la seva existència es popularitzarà arreu dels territoris de parla catalana amb qui compara les tres branques: Catalunya, València i Mallorca. Segons l’erudit Ramon Felipó, "el Pi de les Tres Branques, era conegut i potser venerat per petites minories locals abans de la poesia de mossèn Jacint Verdaguer, però si no hagués estat pels seus versos, mai no haguera assolit el renom que actualment gaudeix".

A l’entorn del Pi, des de principis del segle XX, s'hi comencen a celebrar trobades de joves patriotes separatistes, majoritàriament de la Unió Catalanista. A partir d'aleshores, cada any s'hi celebrarà un aplec, esdevenint un símbol de lluita per les llibertats nacionals.

(...)

El Pi, però, va morir cap a l’any 1913, per causes no del tot precises: una ferida de destral, la construcció d’una carretera molt propera, l’interès per extreure’n resina, la voluntat de destruir-lo en tant que símbol de la nació... Malgrat aquest contratemps, els apleguistes van continuar preservant l’arbre mort i celebrant-hi la festa.

(...)

A uns 200 metres d'on es troba el Pi, n’hi ha un altre que també té tres branques, conegut popularment com el Pi Jove. El ‘Calaix de sastre’ del baró de Maldà demostra que aquest segon pi ja existia l’any 1810. Actualment fa uns 20 metres d'alçada i, en tant que encara és viu, hi ha qui l’identifica com la renascuda lluita de les noves generacions per la unitat dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

__________________________________________
http://www.festes.org/articles.php?id=673
Anònim ha dit…
L'aplec abans era molt més reivindicatiu que ara. També és bastant més tranquil. Hi havia molts anys que la cosa acabava en ball de bastonts!
Jordi Bancells ha dit…
Home, que no hi vagi tanta gent no vol dir que sigui menys reivindicatiu... Si haguessis sentit els parlaments, no podries dir-ho.

Vam ser unes 400 persones, de col·lectius ben diversos i gent que hi anava per lliure. De les activitats que consten en aquest article, no es va poder fer el taller infantil ni el de frases fetes, i no hi van poder ser ni la Rosa Calafat, ni en Climent Miró, ni en Josep-David Garrido, de qui em vaig encarregar de llegir-ne el missatge. En canvi, al matí s'hi va afegir l'actuació d'en Cesk Freixas, i a la tarda, la del trio Avel·lines, un bon descobriment. S'hi van poder veure cares conegudes, com les dels actors Joel Joan i Anna Sahun, i l'Èric Bertran. També hi van fer molt de goig els Llops i Daines de l'Agrupament Escolta Jaume Caresmar i M. Antònia Salvà, d'Igualada, que semblaven la recuperació del moviment Palestra d'en Batista i Roca.

Enguany hi ha hagut una prou bona coordinació, encapçalada pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Castellar del Riu, i l'any que ve de ben segur encara es faran més activitats i se li donarà més ressò, perquè torni a ser un agradable punt de trobada per a tots els qui lluitem per uns Països Catalans sobirans.