Les Festes de Sant Joan de Ciutadella, a Menorca
L’espectacularitat de les exhibicions de cavalls i cavallers i l’estricte protocol que segueixen els seus protagonistes, han convertit la celebració de Sant Joan a Ciutadella en un punt de referència de les festes del solstici d’estiu.
La celebració comença el Dia des Be, el diumenge abans del 24 de juny. Seguint els protocols, s'ha preparat un be viu, rentat i pentinat cada dia de la setmana anterior i vetllat tota la nit perquè no s'embruti. Quan comença a clarejar, l'adornen amb una corona de flors al front, li pinten les banyes amb purpurina i li dibuixen unes creus sobre l'esquena. Aquest be serà carregat tot el dia a les espatlles de S'Homo des Be, un home descalç, mig nu, amb creus vermelles pintades al cos i un anyell als braços que representa la imatge de Sant Joan Baptista.
Tot just sona la primera campanada del rellotge a la Catedral, comença una processó que passa a fer el convit a les personalitats importants, casa per casa. La comitiva està formada pels caixers, representants de cada un dels estaments de l’antiga organització social de l’illa, es 'Fabioler' , el flabiolaire músic que, amb el tambor i el flabiol, dóna les ordres en el transcurs de la festa i una comitiva de cavallers precedida per S’Homo des Be, que descarrega l'animal a casa visita. Aquesta cercavila és una capta, doncs cada casa fa una donació econòmica per sufragar les despeses de la festa.
La capta acaba a casa del Caixer Casat, que ofereix als companys un refresc. La capta dura tot el dia i mentrestant, a la contramurada es fa una batalla festiva en què la gent juga a tirar-se avellanes buides, que són traginades a sacs.
La vigília de Sant Joan, a mitja tarda "es Fabioler" va a casa del Caixer Senyor per tal de sol·licitar permís per començar la festa. Un cop donada l'autorització va pels carrers fent sonar el flabiol, per tal de reunir als caixers i als genets. La cercavila es va engroixint i acaba a la plaça del Born on comença el primer 'caragol' (una cavalcada que es fa donant voltes en un mateix indret). El famós "Cargol des Born" es fa al so dels 'Jaleos', nom de la jota de sarsuela que amb el temps ha anat donant el nom a aquesta part de la festa en què els cavalls s'alcen sobre dues potes.
Els protagonistes d’aquesta part de la festa són els corsers i els cavallers, que han d’ésser d’origen pagès. Els cavallers cavalquen, primer els joves i després els més veterans, entre la munió de turistes i vilatans que no volen perdre’s un detall de l'arribada dels cavalls. Els cargols continuen més tard, i escenifiquen un ritual de seducció, en què els cavalls s’encaren a les portes de les cases de les noies joves, fins arribar al convent de Santa Clara, on es clou la cavalcada. Mentretant, té lloc una altra vegada la guerra d'avellanes buides.
Al fer-se de nit, les campanes de la catedral donen amb el seu repic, el tret de sortida per encendre els 'festers' o fogueres d’una nit de Sant Joan en què, qui més qui menys, ballarà, s’emborratxarà i s’adormirà quan surti el sol.
El dia 24, a les 07:00 hores, el 'Fabioler' surt a demanar l'autorització per a començar i arreplegar els caixers i cavallers per continuar escrupolosament amb els protocols. Primer 'caragol' de Santa Clara, després, al Pla de Baixamar, genets i cavalls entrenen els jocs d'ensortilla i de Córrer Abraçats que hauran de practicar al vespre. Més tard, l’exhibició continua amb les Corregudes a ses Voltes i, una altra vegada, al Cargol de Santa Clara. Després, a la Catedral, es fa la Missa dels Caixers, un dels actes centrals de la festa pels ciutadellencs.
Al capvespre, la comitiva baixa al pla, on, entre els cargols de cavalls i cavallers, se celebren els jocs de 's'Ensortilla', de 'Ses Carotes' i de 'Córrer Abraçats', tots posats en escena pels cavalcadors. Amb el so del tambor i el flabiol, el flabioler avisa al públic assistent del començament de cada prova. L’emoció provocada per l’escenificació d’aquests jocs porta a molts forasters a oblidar la distància mínima de seguretat que s’ha de mantenir amb els cavallers i els organitzadors han de recordar, any rere any, el gran perill que suposa mantenir conductes irresponsables durant les exhibicions.
Acabats els jocs, es fa un nou caragol a Santa Clara i els caixers i cavallers tornen a casa seva on desensellen els cavalls i duen a terme l'últim acte de les festes: un berenar a casa el Caixer Senyor que acaba amb les paraules rituals: "Fins l'any que ve, si déu ho vol".
Text: Manel Carrera, a http://www.festes.org/articles.php?id=109
Imatges: http://santjoan.ajciutadella.org/Contingut.aspx?IdPub=1844
Comentaris
________________________________________
Joan Mesquida Coll. És qui ha elaborat els esperons del Caixer Casat. Tot i que sempre ha fet de mecànic, amb la jubilació s’ha pogut dedicar a la seva afecció, els cavalls.
Siscu Faner és el Caixer Casat del bienni 2008-2009 que viurà per primera vegada un emotiu Sant Joan portes endins
El Caixer Casat d’aquest bienni, Siscu Faner Salord, explica que «com tothom, sempre penses que t’agradaria ser un caixer», però que no s’esperava ser l’escollit «és una ametlla que cau per sa punta.»
Representant de l’estament menestral en el ram de muntador de mobles, i encarregat amb la seva família de custodiar la bandera, aquest ciutadellenc de 37 anys, casat amb Margaret Mercadal Pons i pare del petit Francesc d’un any, espera l’arribada del dia gran, espectant, nerviós per dins, i sense saber el que li passarà, ja que «sempre ho he viscut de portes enfora, i ara em toca de portes endins».
_Com va ser que es convertí en Caixer Casat?
_Va ser una elecció del Caixer Senyor. Jo sabia que era molt difícil, que n’hi havia molts abans, però li vaig enviar una carta i aquí estic. M’ho va comunicar el cinc de juliol, i el primer va ser assimilar-ho. Després dir-ho a la família, que ho va rebre amb molta il•lusió.
_I les crítiques, com s’assimilen?
_Sí, n’hi ha hagut, i s’han d’escoltar però amb moderació. Si s’hagués de filar tan prim el Sant Joan seria molt diferent, per exemple no hi hauria música.
_Com espera que sigui aquest primer Sant Joan?
_Segons diuen estaré en un ennuvolat fins que hagi passat el Caragol des Born. Però jo esper davallar ben prest per començar a fer molta festa amb tothom.
_Quin és el moment més esperat?
_Crec que la cosa més polida serà la primera sortida des de la cotxeria des conco Tiago, rodejat de tota la família i els amics, de l’àvia Maria que té 95 anys.
_El Caragol de Santa Clara també serà emotiu, ja que viu al carrer de Sant Jaume.
_Sí, sobretot el matí que a casa hi haurà tots els nebots. Cada any llevam els mobles i posam tarima per a fer entra, i tenim un espai especial pels fillets. Ho esper amb ganes.
_Què li ha aportat aquesta experiència ?
_El millor és el que estic vivint ara. Els preparatius on tothom s’ha volcat per col·laborar. A més el contacte amb José Ma de Sintas, que ha cohesionat la Junta de Caixers i ens transmet les ganes de fer festa.
_Quina és la seva relació amb el món del cavall ?
_Bé, tradició familiar no en tenc. A través del meu cunyat, en José de Sa Marjal Vella, que fa uns 20 anys que surt a la qualcada, he viscut un altre Sant Joan ajudant a fer net l’estable i a tenir-ho tot a punt. Ara tenim un poltre de tres anys que començam a ensenyar.
_Com s’entrena? Per allò de la resistència.
_Durant tot l’hivern m’he entrenat amb Joan Bagur anant a córrer de bon matí. I tres dies per setmana amb el cavall a Son Martorellet amb Enric Barber.
_Té bona relació amb els cavalls?
_Sí, cada un és diferent. En trauré quatre, tres de raça menorquina, i un espanyol que el meu cosí Guillem Marquès em va oferir. Enguany li han mostrat el bot i sortirà el dematí.
Juanita Benejam Piris. Més coneguda com s’àvia de Son Usina. Ha dedicat els mesos d’hivern a brodar la buldrafa aprofitant la llum del sol. Sols vol a canvi un bot del caixer quan passi per ca seva.
Miquel Taltavull. És l’autor del fuet dels caixers Capellana, Casat i Fadrí . La seva mestria com a guarnicioner fa que també s’encarregui d’alguns adobs de pell pel Caixer Senyor.
Toni Fuguet. És qui proporciona el suport per poder penjar la bandera a cas Caixer Casat. I és que els elements logístics sóm més importants del que sembla.
Siscu Faner, en el seu punt de feina, espera amb espectant calma l’arribada del dia en què sortirà de casa seva. «Les crítiques s’ecolten amb moderació sinó Sant Joan seria molt diferent»
Amics i familiars participen amb el Caixer Casat aportant el que millor saben fer
Margaret, Margarita i Gadita. La família del Caixer Casat, la seva esposa i sogra, treballen elaborant tradicionalment els pastissets, panets i el que calgui per a la Beguda del Dia des Be.
Tomeu Pons i Tolo Carles. La complexitat de l’espasí fa que hi col•laborin diverses mans. El puny entronxat de llenya de Pons, els aplics de plata del seu íntim amic Carles i el full de Dènix.
Publicat a Ultima Hora Menorca