'Benet, Mestre'
El Casal de Cervera, el Centre Municipal de Cultura de Cervera, el Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera, i la Fundació Jordi Cases i Llebot, han organitzat un acte d'homenatge pòstum a l'historiador, polític i advocat cerverí Josep Benet i Morell, malauradament traspassat el passat 24 de març. L'acte estava previst portar-lo a terme en vida, però no va poder ser.
Tot i així, els organitzadors han cregut oportú mantenir-lo pràcticament tal com l’havien dissenyat d’antuvi. Així doncs, sota el títol de 'Benet, Mestre', s'organitza una taula rodona que comptarà amb la presència de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté, i de la periodista Mònica Terribas, en qualitat de moderadora. L’acte se celebrarà el proper dissabte 17 de maig a les 7 de la tarda al Casal de Cervera.
Aquest vol ser un acte de reconeixement de Cervera i la Segarra al mestratge d’una de les figures més rellevants del catalanisme polític, lluitador incansable pels drets i llibertats nacionals. Els seu testimoni és, sens dubte, encara clau per poder entendre en tot el seu abast la història del nostre poble en els anys foscos del franquisme i la transició democràtica.
Imatge: Josep Benet amb Marcelino Camacho i Josep Lluís López Bulla, a http://despertaferro-despertaferro.blogspot.com/2008/03/josep-benet-i-morell.html
Comentaris
_______________________________
NOTES BIOGRÀFIQUES:
De família obrera, va fer els estudis a l'Escolania de Montserrat i a l'Acadèmia Ramon Llull. Aviat s'afilià a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Combaté al front republicà amb la "quinta del biberó".
L'any 1942 entrà a la Universitat de Barcelona on va promoure el Front Universitari de Resistència Catalana i el Front Universitari de Catalunya.
Col·laborà en la fundació de l'editorial clandestina catalana Edicions de Negra Nit (1945-1946) i en l’organització cultural clandestina Miramar. L'any 1947 va dirigir la secretaria de la Comissió Abat Oliba, per organitzar les festes populars de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
Llicenciat en dret l'any 1948, defensà davant dels tribunals franquistes diverses persones que actuaven políticament en la clandestinitat; així mateix participà en l'activitat progressista del Col·legi d'Advocats de Barcelona i formà part de la seva junta de govern els anys 1974-1978.
Milità en la Unió Democràtica de Catalunya a finals dels anys quaranta; després, com a independent, va participar, i sovint impulsar, en distintes campanyes i accions antifranquistes i de defensa de la cultura catalana, com les vagues de tramvies (1951 i 1957), la campanya de la "P" (1959), contra el director de "La Vanguardia Española" L.M. de Galinsoga (1959-1960), els fets del Palau de la Música Catalana (1960), les declaracions de l'abat Escarré a "Le Monde" (1963), la campanya "Volem bisbes catalans" (1966), la "Caputxinada" (1966), la Taula Rodona constituïda el 1966, les Edicions Catalanes de París fundades el 1967, la campanya "Català a l'Escola" (1969) o la tancada d'intel·lectuals a Montserrat contra el procés de Burgos (1970). L'any 1971 s'integrà a l'Assemblea de Catalunya i va representar aquest moviment en els organismes de coordinació política de les forces democràtiques de l'estat.
En les primeres eleccions legislatives, el 1977, va ser elegit senador per la coalició "Entesa dels Catalans", formada bàsicament pels socialistes, els comunistes i els republicans, i formà part de la Comissió Negociadora de l'Assemblea de Parlamentaris catalans, de la Comissió Constitucional del Senat i de la Comissió dels Vint, redactora del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya. També va ser elegit senador en les legislatives de 1979, en la candidatura "Per l'Entesa", amb el suport del PSUC i del PTC, i en les primeres autonòmiques de 1980, va ser elegit diputat, encapçalant com a independent la candidatura del PSUC. El setembre de 1982 el PSUC va presentar una moció de censura contra el govern de Jordi Pujol i va proposar un govern de concentració amb Josep Benet com a candidat a la presidència. Benet defensà un programa de progrés que no va rebre suficient suport.
L'any 1985 va ser nomenat director del recentment creat Centre d'Història Contemporània de Catalunya, que va dirigir fins al desembre de l’any 1999.
Des del Centre es va plantejar principalment tres grans reptes: l'estudi, de manera rigorosa, de la guerra civil i de les seves conseqüències, la denúncia del franquisme i el seu intent de genocidi cultural contra Catalunya i la formació d'una biblioteca-arxiu especialitzada en temes de catalanisme i d'història contemporània de Catalunya. Per aconseguir-ho va promoure ajuts a la recerca i a les publicacions i la captació de documentació diversa en perill de perdre's o de ser destruïda. Va contribuir a reforçar el coneixement i la divulgació de la història de Catalunya. Fou, en termes actuals, el precursor del que avui es coneix com a recuperació de la memòria històrica i és que, segons ell, el coneixement històric comporta una major eficàcia política i un enfortiment de la consciència nacional.
Entre els reconeixements rebuts hi ha el Premi d’Honor de la Fundació Jaume I (1985), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1996) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2000). L’any 2001 va ser investit com a Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili.
Principals publicacions:
Maragall i la Setmana Tràgica (Barcelona, 1963; premi Joan Maragall 1961 i premi Lletra d'Or 1963; reimpressió, 1992). Catalunya sota el règim franquista: informe sobre la persecució de la llengua i de la cultura de Catalunya pel règim del general Franco (París, 1973). Marxisme català i qüestió nacional catalana: 1930-1936 (París 1974, 2 volums, amb el pseudònim de Roger Arnau). Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1858), coautor amb Casimir Martí (Barcelona 1976, 2 volums). Desfeta i redreçament de Catalunya (Barcelona 1978). Combat per una Catalunya autònoma (Barcelona 1980). Fets i personatges (Barcelona 1981). Exili i mort del president Companys (Barcelona 1990). El President Tarradellas en els seus textos (1954-1988) (Barcelona, 1992). L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (Barcelona, 1995). La mort del president Companys (Barcelona 1998). Carles Rahola, afusellat (Barcelona, 1999). Escrits en defensa pròpia (Barcelona, 2003). Domènech Latorre, afusellat per catalanista (Barcelona, 2003). El president Companys afusellat (Barcelona, 2005, també editat en castellà amb el títol Lluís Companys, presidente de Cataluña, fusilado). De l’esperança a la desfeta (1920-1939) (Barcelona 2008).
Lectures sobre Josep Benet:
Albert Manent, "Josep Benet, un polític indomable des de 9939", dins El Molí de l'Ombra: Dietari polític i retrats (1946-1975), Barcelona 1986, p. 113-126. Josep M. Espinàs, "Josep Benet" dins Identitats: Converses a TV3, Barcelona 1987, p. 23-42. Miscel·lània d'homenatge a Josep Benet, Barcelona 1991, amb articles de Francisco Candel, Francesc Casares, Joaquim Ferrer, Enric Jardí, Casimir Martí, Montserrat Roig, Joan Samsó, Miquel Sellarès, Josep M. Solé Sabaté, entre d’altres, unes "Notes biogràfiques de Josep Benet" a cura de Mercè Renom i Judit Subirachs, i una "Bibliografia de Josep Benet" a cura de Fabià Pla.
_______________________________
http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Vicepresidencia/menuitem.d3ac14d0a7926da7b1893110b0c0e1a0/?vgnextoid=c85a8478474d7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c85a8478474d7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=666237a1f3ae8110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD