Dijous Sant a Verges (el Baix Empordà): el carrer dels caragols i la Dansa de la Mort
Dijous Sant és, sens dubte, un dels dies més esperats de l’any a la localitat empordanesa de Verges. Als seus carrerons i places s'hi representa, al cor de la Setmana Santa, una Passió de Crist que s'ha fet famosa per l'anomenada Dansa de la Mort, un ball solemne que ens recorda que el temps és breu.
La celebració de la Setmana Santa a Verges segueix la mateixa seqüència ritual que en altres llocs, però té dos elements que l'han convertida en una festa que desperta la mateixa devoció entre agnòstics i fidels, joves i vells o persones de diferents estatus socials. D'una banda, el carrer del caragols, un estret carrer que és il·luminat amb closques de caragols enceses amb oli, i de l'altra la Dansa de la Mort, un ball s'ha mantingut viu, per tradició ininterrompuda, des dels seus orígens a l'edat mitjana.
El carrer dels caragols
El carrer dels caragols és un petit carrer de la vila de Verges que ha conservat la tradició d'il·luminar el pas de la processó de Dijous Sant amb unes làmpades fetes amb closques de caragols. Dies abans de la processó els veïns i veïnes del carrer enganxen amb ciment casolà, fet amb les cendres de la llar de foc que han guardat durant l'hivern, unes closques de cargol que omplen d'oli i culminen amb una metxa. La nit de la processó, encenen les metxes i improvisen, així, una il·luminació popular i efímera que sorprèn a tots els visitants que es congreguen al carrer per esperar el pas de la processó.
La Dansa de la Mort
Segons els erudits, les Danses de la Mort neixen promogudes per l’Església, a l’antiga edat mitjana, una època de fam, pestes i guerres generalitzades. Sembla que tenien un objectiu pedagògic: volien transmetre un determinada idea sobre el pas del temps i el final de la vida, moment terrible, inevitable i equilibrador.
El segon element destacat i únic de la celebració és la Dansa de la Mort. Segons els estudiosos, aquest tipus de danses neixen promogudes per l’Església, a l’antiga edat mitjana amb l’objectiu pedagògic de transmetre una idea sobre el pas del temps i l’inevitable final de la vida. Se sap que va ser àmpliament representada en el passat a bona part d’Europa, especialment a França, Alemanya, Suïssa, Anglaterra i Itàlia.
La Dansa de la Mort de Verges només és una part més de l’escenificació de la Passió de Jesucrist pels carrers i places del poble. Concretament, és el pas que segueix al de Jesús a la Creu, un ball que és executat per nens i adults amb un vestit negre damunt del qual hi ha els dibuixos dels ossos d’un esquelet humà. La comitiva, formada per cinc persones, balla al so d’un petit però intens tabal, que ressona entre el silenci.
La Dansa l’obre el Capdanser, un dels components amb més anys de pràctica, que guia a la resta de balladors. Duu una gran dalla a la mà, amb la que executa els moviments característics de la sega, girant sobre si mateix. Amb el moviment de la dalla, que duu la inscripció “Nemini Parco” hom pot identificar el final del cicle agrícola amb el final del cicle de la vida.
Tot seguit ve el Banderer, un dansaire que ocupa el centre del quadre. Duu una bandera negra, color del dol, les tenebres i l’obscuritat que en una cara conté l'inscripció llatina "Nemini parco" i a l’altra banda es pot veure la màxima catalana "Lo temps és breu". Dos esquelets bessons interpretats per nens d’entre set i vuit anys, ocupen les posicions laterals del Banderer. Duen uns platets de cendra a les mans, símbol de la corrupció de la matèria i de la inevitable conversió en pols.
Finalment, tancant el quadre, apareix el rellotge, una al·legoria de la imprevisibilitat de la mort que és portat per un esquelet adult. En el seu moviment, l’esquelet marca arbitràriament qualsevol hora en l’esfera amb el dit i després deixa veure el rellotge desprovist de busques.
Els cinc dansaires van acompanyats pel so sec i repetitiu del tabal i quatre torxes que ajuden a crear, en la nit fosca, un ambient misteriós i particular on l’emoció i la devoció s’agermanen per recordar que la mort s’amaga a qualsevol cantonada i que a tots ens arribarà, més tard o més d'hora, el moment de morir.
La festa a Verges, però, no s'acaba amb la Processó. Dissabte Sant la mainada del poble fa la Processó Infantil, una versió en petit de tots els actes de la festa que executen els més petits, amb l'ajut i expectació dels grans. Dilluns es celebra l'Arròs, una gran festa gastronòmica que celebra el final de la festa a Verges i que consisteix en una gran arrossada caldosa per a tots els que han participat en la representació de la processó.
Per a més informació: http://www.laprocesso.com/
Font: http://www.festes.org/articles.php?id=34
Imatges: http://www.laprocesso.cat/imatges/fotos/tino2007/vestes.jpg i http://www.laprocesso.cat/imatges/fotos/albumtino/albumtino1.htm
Comentaris
La dansa clou aquí la seva actuació.
El ressó del tabal dins el temple posa la pell de gallina!
___________________________
C.T.B., Verges
La Dansa de la Mort, tresor de la processó de Verges conservat intacte des de l'època medieval, tindrà una estrena aquesta Setmana Santa. Després de uns 25 anys, els cinc dansaires de la Mort tindran la novetat dels seus vestits. Ahir, l'associació La Processó de Verges va fer la presentació davant del poble dels vestits de les cinc persones que ballaran la Dansa de la Mort el pròxim Dijous Sant. Es tracta de cinc malles elàstiques amb els tradiconals esquelets pintats, obra del pintor de les Olives, Jordi Rodríguez-Amat, que ha invertit prop d'un any a pintar els esquelets -per davant i per darrere- de les cinc malles. També es va presentar l'exposició de fotografies de la Processó de Verges de Tino Soriano.
El president de l'associació, Antoni Casabó, va explicar ahir que des del 2004, aproximadament, tenien en el cap fer els vestits nous dels cinc dansaires de la Mort. Durant aquest temps, van buscar les teles de malla apropiades i, a finals del 2006, l'entitat i Rodríguez-Amat, a qui Casabó va agrari al seva col·laboració, van posar-se en contacte per realitzar l'obra de pintar els esquelets. Una tasca complicada, segons va comentar Casabó, ja que a l'hora de pintar-los s'ha de tenir en compte els moviments dels dansaires i evitar que els esquelets puguin semblar figures desencaixades. Dels cinc vestits, dos són per adults i tres per a nens.
Casabó va manifestar que els vestits es degraden ja que, malgrat utilitzar-los un sol dia a l'any, es donen i queden suats. A més no es renten. Efectes de desgast per la qual cosa van decidir, fa quatre anys, treballar per aconseguir vestits nous per si algun s'esquinçava. Aquests vestits són totalment arrapats al cos i, per facilitar posar-se'ls, els dansaires es posen prèviament una altra malla.
La pintura especial utilitzada pel pintor, que a més de col·laborar amb els vestits representa el personatge de Ponç Pilat a la processó, ha obligat a retocar el color de les calaveres per conjugar els colors.
La Dansa de la Mort es remunta als segles XIII i XIV i està formada per deu persones: cinc són els dansaires i els altres els acompanyen -porten calavera però no van vestits d'esquelet-. Segons el precident de La Processó de Verges, les malles dels esquelets es van introduir a partir de la dècada dels 60 del segle passat. Fins aleshores, el vestit era de dues peces.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008031300_3_253283__Comarques-Dansa-Mort-estrena-Dijous-Sant-cinc-vestits-dels-dansaires