Especificacions tècniques de la Gralla
En motiu de la celebració del 15è DIA DEL GRALLER, la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el “I Concurs de Composició per a gralla i orgue”. En les bases que regeixen aquest concurs es publica com a document annex les 'especificacions tècniques de la Gralla', document que us oferim:
TÈCNIQUES DE LA GRALLA
La gralla és un instrument de vent de la família dels aeròfons oboès, popular i rústic consistent en un tub de fusta d’uns 34 cm de llarg (que pot variar segons el tipus) i de tuberia ampla, curta i cònica que amplifica el so produït per una inxa o llengüeta de doble canya i el transmet a l’instrument a través d’una petita peça de metall anomenada tudell o broquet.
TESSITURA
Hi ha tres tipus de gralles:
• Gralla seca: la seva tessitura més normal és del Sol 3 al Do 5.
• Gralla dolça: la seva tessitura més normal és del Mi 3 al Do 5.
• Gralla baixa: la seva tessitura més normal és del Do 2 al Fa 4.
En comptades ocasions les gralles seques i les dolces poden fer el Re 5 i el Mi 5, sobretot en passatges ràpids.
ESCRIPTURA MUSICAL
Les partitures per a gralla sempre s’escriuen en clau de Sol. Les gralles és un instrument transpositor. Està en Si. (...)
ACÚSTICA
És molt sonora i timbrada. La gralla originàriament està feta per tocar al carrer i tenir una bona amplificació sonora. Gràcies a la forma cònica de la gralla i a la llengüeta de doble canya, és un instrument ric en harmònics. L’afinació de les gralles es fa mitjançant 7 forats, 6 davant i 1 darrere. També pot fer dinàmiques.
REGISTRES
Els registres de la gralla es poden dividir bàsicament en dos que difereixen en la manera de produir-se:
• Primera octava (fins al Sol 4): el so és natural i de senzilla afinació.
• Segona octava (fins al Do 5 o el Mi 5): aquestes notes es produeixen fent el primer l’harmònic de les notes de la primera octava. Sols ens alguns casos es fa saltar el segon harmònic (en el Re 5 i Mi 5).
L’afinació és més complexa i és necessari més aire, per tant és més cansada i es recomana no fer passatges molt llargs a la segona octava, perquè podria suposar una execució molt dificultosa o impossible en alguns casos.
ALTERACIONS
La gralla no és un instrument cromàtic. Les alteracions s’han de fer mitjançant forques o mitjos forats. Es necessita certa tècnica per poder executar afinadament les alteracions. Les més usades i recomanables són:
A la primera octava
• sostinguts Fa #, Do # , i bemolls Si b i Mi b.
A la segona octava
• sostinguts Sol #, i bemolls La b i Si b.
Amb una major dificultat es poden fer, en passatges lents i de graus conjunts:
A la primera octava
• sostinguts Re #, La # , i bemolls La b, Re b i Sol b.
A la segona octava
• sostinguts Do #, La #, i bemolls Re b.
TONALITATS
Les tonalitats més usades i de menor dificultat són: Do M, Sol M, Fa M, La m i Mi m, ja que, o no impliquen sostinguts o bemolls, o utilitza els sostinguts i bemolls més fàcils d’executar.
Algunes tonalitats més difícils d’executar són: La M, Si b M, Fa m i Sol m.
La resta de tonalitats són d’execució molt difícil.
DINÀMICA
A la primera octava es poden fer dinàmiques que poden anar del (ff al p) ja que es fa difícil executar dinàmiques més extremes.
A la segona octava és molt difícil fer dinàmiques cap a piano, ja que són els harmònics de la primera octava i necessiten molta pressió d’aire.
Cal tenir en compte que els canvis molt sobtats de dinàmica són molt difícils d’executar amb precisió.
ARTICULACIÓ
Les articulacions que pot fer la gralla són bastant limitades, ja que no es pot fer doble o triple picat, per tant algunes combinacions ràpides de graus conjunts s’han de fer combinant certes lligadures.
L’articulació més usual en la gralla és articular el principi i el final de la nota, a diferència d’altres instruments d’aquesta família, als quals els és més fàcil l’emissió sense articulació.
RESISTÈNCIA
Tocar la gralla requereix una gran resistència i pressió d’aire.
La canya que utilitza és una de les més grans i més dures de tota la família d’oboès, i cal exercitar una gran pressió sobre elles per poder manipular el so. Com més aguts, menys resistència té l’intèrpret. Del contrari, com més respiracions, compassos d’espera i menor dinàmica, més gran és la resistència.
Les possibles combinacions de gralla per a la composició poden ser:
• Una gralla: seca o dolça
• Dues gralles: dues seques, dues dolces o una seca i una dolça.
• Tres gralles: totes les combinacions, però, com a màxim amb una única gralla baixa
Font: http://www.grallersdevilafranca.cat/
Imatge: http://hostatgeriadecelmahotel.com/castellano/entorn/les_pobles.htm
Comentaris
Si el santesmases s'assabenta del que era, segur que fa sortir als del Casal a fer-lo.
Venga Carles
Què ès el Rosari de l'Aurora?
L'afirmació "no és un instrument cromàtic" també la poso en dubte, que hi hagi poquíssima gent capaç de fer una escala cromàtica no vol dir que l'instrument no estigui preparat.