El 'Llibre Vermell de Montserrat'




El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.

El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.

Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle XIV.

Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu al mateix manuscrit: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."

Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.


En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.

Llista de les peces del Cançoner
  • Cànon O virgo splendens (fol. 21v-22)
  • Dansa Stella splendens (fol. 22r)
  • Cànon Laudemus Virginem (fol. 23)
  • Himne Mariam, matrem virginem, attolite (fol. 25r)
  • Dansa Polorum Regina (fol. 24v)
  • Dansa Cuncti simus concanentes (fol. 24)
  • Cànon Splendens ceptigera (fol. 23)
  • Dansa Los set gotxs (fol. 23v)
  • Motet Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa (fol. 25v)
  • Dansa Ad mortem festinamus (fol. 26v)


diumenge 16 de març - 7 de la tarda - església de sant Agustí
XXVIII Cicle de concerts de primavera - Concert de Setmana Santa
'LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT' i música de mestres de Montserrat
amb la Coral Ginesta i Çò del Botafoc / Sandra Roset (soprà) i Jordi Castellà (orgue) / Director: Xavier Puig
Organitza: Amics de la Música de Cervera


Comentaris

Anònim ha dit…
La Dharma va editar l'any 2002 el disc "Llibre Vermell", que tenia aquests temes:

O Virgo
Stella Splendens
Laudemus
Los 7 Gotx
Ceptigera
Polorum
Cuncti
Mariam Matrem
Imperayritz
Festinamus
Coda

http://www.ladharma.com/
Anònim ha dit…
Coincideix la notícia amb la mort aquesta setmana de l'ex-abat de Montserrat, Cassià Maria Just, home valent i catalanista, que sovint va topar amb el Vaticà i l'alta jerarquia eclesiàstica espanyola.
Anònim ha dit…
la versió de la dharma està molt i molt bé.