Diumenge de Rams

Més de 2.000 anys després de l'entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d'arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d'olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.



Recordant aquells fets, és tradició que el diumenge anterior a la Pasqua de Resurrecció vagin a missa brandant palmes i palmons, que seran beneïts pel mossèn. A la missa i a la benedicció cal anar-hi ben mudat i estrenar, com a mínim, una peça de roba, ja que, segons el refrany, "Diumenge Rams, qui no estrena no té mans".

És tradició que els padrins siguin els qui comprin la palma més bonica a les seves filloles i el palmó més llargarut als seus fillols. Tant les palmes com els palmons s'adornen amb llaminadures ensucrades, figures de pa o de galeta que figuren el sol, la lluna, el gall i d'altres figures de la Passió, així com rosaris de sucre i cintes de colors amb grans llaçades. Actualment, ja hi ha moltes palmes i palmons que venen adornats des del taller on les han manufacturat, incorporant joguines i galindaines vàries.



En sortir de missa, la canalla agita i colpeja ben fort a terra les palmes i palmons, competint per veure qui aconsegueix fer l'escombra més llarga en el palmó, simulant l'antic ritual per despertar la natura adormida. Una cançó tradicional que es canta mentre es pica a terra fa: "El ram, el ram, el ram de la Passió: Obriu, obriu, que volem entrar! A les portes de l'església no hi venen bacallà!"

Les palmes i palmons beneïts es pengen a la barana del balcó de casa com a element de protecció fins a l'arribada del Carnestoltes de l'any vinent, moment en què cal cremar-les i utilitzar la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra.

També és tradició que els Rams beneïts es cremin i s'escampi la seva cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra. Així mateix, les fulles de llorer beneïdes es guarden per fer-les servir com a condiment en els àpats de festa grossa.

Font: http://www.festes.org/articles.php?id=644

Per a més informació podeu consultar la web de Palmes Viaplana SL

Imatge: http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/fotos/gran/1659.jpg i http://www.xtec.es/centres/a8053091/paisavis/imagesgles/Esglesia%206.jpg

Comentaris

Anònim ha dit…
A Cervera la benedicció de rams es fa abans d'entrar a Missa, així qui no va a missa -que val a dir són la majoria- ja no cal que s'esperin.
Anònim ha dit…
Un altre fet també diferencia el Diumenge de Rams de Cervera del de la resta del món mundial, ja que al referir-s'hi s'ha de dir "diumenge de Rams de Quaresma" (sic), per diferenciar-la de l'arxiconegut i molt més popular "Diumenge de Rams de l'Aquelarre", que s'esdevé l'endemà de l'últim dissabte d'agost.
Anònim ha dit…
A totes les cases volten fotos d'antics diumenges de rams. Tots ben clenxinats, estrenant roba, amb la palma les nenes i palmons els nens...
Anònim ha dit…
Al meu germà petit i a mi ens feien vestir iguals... Es el que mes rabia em feia del "Diumenge de Rams de Quaresma".
Anònim ha dit…
Flipo de la quantitat de gent que encara beneix palmons i palmes, del mogollon de nens que fan la comunió, de la quantitat de gent que es casa per l'església...res a dir, però, em sorprén, ves quina cosa.