LA GRALLA: esperit de festa

La gralla és un instrument tradicional de vent de tipus oboè popular. Consisteix en un tub de forma cònica, d'uns 35 centímetres de llargada.

La gralla és feta de fusta, reforçada generalment amb dues o més argolles. El so produït per una inxa o llengüeta de doble canya es transmet al tub sonor a través d'una peça metàl·lica, normalment de llautó o d'argent, anomenada tudell.

Té sis forats a la part superior del tub i un forat a la part inferior. Aquests forats són els que fem servir per tapar i destapar amb els dits i poder crear melodies. També té dos forats laterals situats a la part final del cos, però aquests només són a efectes d'afinació.

La canya o també anomenada inxa, està construïda de dues pales independents lligades a la part inferior i que se situa al tudell. La vibració d'aquestes pales mitjançant la pressió d'aire fa que es produeixi el so. El tipus tradicional de canya és la de pala, encara que també s'han utilitzat canyes de tenora. Actualment hi ha molts grallers que utilitzen el tipus de canya de dolçaina castellana.

Cal saber que existeixen dos tipus de gralla: la seca i la dolça o de claus. La gralla seca és la més antiga de les dues. Afinada en Do, la seva tessitura abraça del Sol 3 al Do 5. La gralla dolça o de claus és una evolució moderna de la gralla seca. Com el seu nom indica, el seu so és molt més dolç. Disposa de més forats a la part baixa que són tapats per claus metàl.liques (dos o més) i que permeten augmentar la tessitura de l'instrument.

La fusta que s'utilitza normalment per a la construcció de la gralla és la de ginjoler, boix o granadillo. Encara que també es poden trobar gralles d'altres fustes. Evidentment però, depenent de la qualitat de la fusta, la gralla tindrà un so o un altre.

Font i imatge: http://www.lagralla.info/cat/gralla.php