22 d'ABRIL. 'Calendari tradicional de les comarques de Lleida', de Joan Bellmunt i Figueras

 
El Dissabte Sant ha estat, però, un dels dies en què la tradició s'ha mantingut més viva en els nostres pobles, i en aquest dia es practicava el salpàs, o com el poble deia, el "sal-i-ous". El capellà i els escolans passaven pel poble, i al llindar o al costat de cada casa hi tiraven una cullerada de sal mullada amb aigua beneita. La humitat feia que la sal quedés enganxada a la porta o a la paret.

Els de la casa era costum que donessin alguna cosa al capellà, normalment, ous (d'aquí el nom de sal i ous), que els escolans recollien en una cistella.

Era la benedicció de la casa tot recordant Moisès en el moment de la Pasqua a Egipte, quan va manar pintar, amb la sang de l'anyell pasqual, les llindes de les cases dels israelites perquè passés de llarg l'àngel exterminador. Aquesta era la simbologia del "salpàs", marcar aquella casa, perquè el mal en passés de llarg.

Una mil·lenària tradició que ha arribat fins als nostres dies, tot passant de generació en generació. Hem vist practicar aquest ritual a Bellpuig, Puiggròs, Castellnou de Seana, Juncosa, Cervera, Almatret i moltes altres poblacions. A Llesp, d'aquest acte de passar el capellà i els escolanets voltant el poble i beneint, una a una, totes les cases de la població se'n deia: "Treure la Quaresma".


Joan Bellmunt i Figueras
'Calendari tradicional de les comarques de Lleida'
Pagès editors, 2002.

Comentaris