El fons del llinatge Massot-Dalmases




El llinatge Massot

La primera notícia del llinatge Massot correspon al matrimoni entre Pere Jaume Massot i Esperança Sabanera, celebrat a Juneda el 1664. Pere Jaume Massot era hereu d'una família propietària de Juneda, ennoblida amb la compra de la senyoria del Bullidor i l'obtenció d'un privilegi de ciutadania honrada de Barcelona. Fruit d'aquest enllaç la successió en el patrimoni familiar anà a raure a mans d'Andreu Massot i Sabanera (mort el 1745), igualment ciutadà honrat barceloní, casat el 1690 amb Maria Rosa Sabadia. Llur hereu, Anton Massot i Sabadia, mantingué la residència familiar a Juneda i enllaçà per via d'un primer matrimoni amb Maria Paula Tarragona i Balaguer (1733), obtenint de la seva muller diferents propietats i una castlania als termes de Claret i Oliola. Mitjançant el seu segon matrimoni amb Agnès Flix i Florit d'Albertí (celebrat per procurador a Tàrrega el 1746), Anton Massot i Sabadia entroncà amb les famílies Flix, Ferreró i Florit d'Albertí, de consolidada pertinença al braç militar de Catalunya i amb notables juristes en exercici a cavall entre la vila de Tàrrega i la capital del Principat. El membres més rellevants del llinatge foren probablement els doctors en drets Andreu de Massot i Tarragona i el seu fill Faust de Massot i Romeu. El primer arrodoní els seus titols de jurisdicció plena sobre el castell, lloc i terme del Bullidor i la castlania d'Oliola amb l'obtenció del privilegi de noblesa el 1774. 

Traslladada la seva residència familiar al carrer Major de Cervera, d'ençà del 1777 n'esdevingué regidor perpetu. Durant les darreres dècades del segle XVIII el llinatge Massot es configura com una de les principals famílies en el govern municipal cerverí, emparentat amb nissagues com els Romeu i els Pedrolo, i amb els Canalda, hisendats de Lleida. Amb els primers enllaçà Andreu de Massot i Tarragona en contraure matrimoni amb Maria Anna Romeu i Finestres, descendent de dues famílies de prestigiosos gaudints i propietaris originaris de Cervera i Agramunt, d'entre els quals sobresurt el catedràtic de lleis a la Universitat cerverina i historiador Josep Finestres i Monsalvo. Amb la mort de Dolors Ignàsia de Massot i Canalda (1888), els Massot foren succeïts pels Dalmases, en virtut del matrimoni de l'esmentada senyora amb l'advocat Joaquim de Dalmases i d'Olivart. 

Com a resultat de compres, enllaços i entroncaments, el llinatge Massot aplegà un extens patrimoni radicat a diferents comarques catalanes. A les propietats originals en terres i censos de Juneda, s'afegiren aviat les dels termes de Claret i Oliola, consistents en castlanies, quartons de delme i diverses finques rústiques, que els Massot reberen dels Tarragona. Arrelat a Cervera, el llinatge adquirí i heretà nous béns a la ciutat i el seu entorn, com ara el palau del carrer Major, horts, filadors, oliveres i vinyes a diferents partides del seu terme. Del matrimoni de Josepa de Massot i Romeu i Francesc de Perpinyà i Ramis (1794), els Massot heretaren el Mas Santpere, abans Gual, a la parròquia de Corró d'Avall, i els patrimonis Masferrer i Perellada de Montornès del Vallès. El llinatge posseïa igualment béns a Agramunt i Tàrrega, consistents principalment en la titularitat d'un molí d'oli i l'arrendament del dret del pes de la vila, respectivament. A banda del patrimoni immobiliari els Massot havien invertit importants quantitats en censals, pels quals percebien les corresponents pensions anuals, i eren també beneficiaris de diversos beneficis, capellanies i causes pies, entre les quals sobresurt les del bisbe Domènec Romeu i la de Mateu Gralla. 


El llinatge Dalmases

Els Dalmases eren un llinatge de mercaders originari de Sant Martí de Sesgueioles i establert a Barcelona a mitjan segle XVII. El membre més significatiu del llinatge fou el diplomàtic Pau Ignasi de Dalmases i Ros, senyor de les baronies de Vilallonga i Pierola, cavaller (1685) i doctor en arts i filosofia (1688). A la casa d'aquest noble, situada al carrer de Montcada, es reuní el nucli de l'Acadèmia Desconfiada (1700). Els successors dels Massot a Cervera pertanyien a una branca dels Dalmases emparentats amb diferents llinatges nobles cerverins des de feia dues generacions. Marià Joaquim de Dalmases i Sans, besnét de Pau Ignasi de Dalmases i Ros, casà amb Maria Teresa de Gomar i Gomar (1791), d'una il·lustre família de la capital de la Segarra. El fill d'aquest matrimoni Josep Maria de Dalmases i de Gomar, enllaçà amb Maria Josepa d'Olivart i de Solans, d'una família d'hisendats de les Borges Blanques, l'hereu dels quals, és l'esmentat Joaquim de Dalmases i d'Olivart, qui contragué matrimoni amb l'hereva del llinatge Massot. 

Faust de Dalmases i de Massot, advocat i propietari, traslladà la residència familiar a Barcelona, encara que la família mantingué forts lligams materials i sentimentals amb la capital de la Segarra, on participà en diferents projectes d'interès públic. Formà una copiosa col·lecció de documents d'interès per a la història de Cervera, conservada en l'actualitat a l'Arxiu Històric Comarcal, i publicà una Guia histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890). El 1919 fou admès al Cos de la Noblesa de Catalunya. La seva correspondència denota una activa vida associativa i cultural. El seu fill, Càndid de Dalmases i Jordana, jesuïta i historiador, fou autor de una àmplia obra historiogràfica, entre la qual sobresurt la direcció de la Monumenta Historica Societatis Iesus i Fontes narrativa de Sancto Ignatio. En l'actualitat aquesta branca de la família Dalmases ha emparentat amb diverses famílies del món cultural i empresarial català. Com a resultat de divisions hereditàries, el patrimoni antigament molt pròsper ha entrat en una fase de disgregació.

Història arxivística
 
L'arxiu del llinatge Massot fou heretat juntament amb el seu patrimoni per la família Dalmases i conservat al palau del carrer Major de Cervera. Consta que ha sofert diverses pèrdues al llarg del temps, fins que el seu actual propietari, el senyor Faust Serra de Dalmases el va concentrar al seu domicili de la Budellera de Vallvidrera (Barcelona). La família va retornar a l'Arxiu Històric de Cervera diverses sèries de documentació d'interès per a la ciutat, que formen la "Col·lecció Faust de Dalmases i Massot". La part del fons que ha sobreviscut és la que ha estat objecte de la present actuació arxivística. Actualment la documentació original del fons Llinatge Massot-Dalmases es troba a l'Arxiu Comarcal de Segarra mentre que l'Arxiu Nacional de Catalunya en té una còpia digital.

Dades sobre l'ingrés
 
El senyor Faust Serra de Dalmases va oferir en donació a la Generalitat de Catalunya el fons documental, segons contracte signat a Barcelona l'1 d'octubre de 2001. L'esmentat contracte estipulà que el fons seria restaurat, descrit i digitalitzat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Un cop efectuats els esmentats treballs, el fons es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Cervera.

Abast i contingut
 
El fons Llinatge Massot-Dalmases, barons del Bullidor i castlans d'Oliola, està integrat per la documentació produïda i aplegada per les esmentades famílies, que se succeïren al front d'un mateix patrimoni. El fons és el fruit de les seves activitats econòmiques, professionals i de projecció pública a Catalunya. Completant la documentació pròpia dels Massot i dels Dalmases, el fons inclou documentació d'altres famílies emparentades, particularment dels Tarragona (d'ells els prové la baronia del Bullidor), els Finestres i els Romeu. Es tracta de documentació de tipus familiar i patrimonial que fa referència a diverses comarques catalanes, tot i que el centre d'actuació de les famílies fou sempre Cervera i el seu entorn. Cal fer notar que el fons no inclou la documentació de tipus senyorial de la baronia del Bullidor, que per raons que fins ara no s'han pogut esbrinar no s'ha conservat. Respecte dels Dalmases, el fons inclou únicament documentació familiar de la branca del llinatge que emparentà amb els Massot.

Sistema d'organització
 
El fons s'ha dividit en dos subfons, atenent als dos llinatges principals que l'han produït:
  •  Llinatge Massot
  •  Llinatge Dalmases
Cada subfons s'ha organitzat d'acord amb el quadre de classificació de fons patrimonials de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Donada la manca absoluta d'un ordre originari, la classificació ha intentat reconstruir el sistema d'ordenació propi de fons familiars i patrimonials semblants. Les unitats documentals simples i/o compostes que integren cadascun dels subfons s'han atribuït a les diverses sèries del quadre seguint criteris d'ordre funcional i d'ordenació tipològica i cronològica. Les principals sèries són:
  • Genealogia, família i herència:
  • Patrimoni
  • Hisendes i béns immobles.
  • Crèdit
  • Beneficis, capellanies i causes pies
  • Administració
  • Activitats professionals, mercantils i empresarials
  • Correspondència
  • Documentació judicial
  • Dimensió pública
  • Església

Imatge extreta de http://casadalmases.org/2014/03/11/cronica-i-fotos-del-dia-de-la-dona-treballadora-a-la-casa-dalmases/

Informació extreta de la base de dades del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Comentaris