Manifest de l’associacionisme cultural per una Catalunya que pugui decidir lliurement.
Els ciutadans de Catalunya afrontaran el proper 25 de novembre una
jornada electoral que pot ser el pòrtic del dret a decidir que la
majoria social reivindica.
El col·lectiu de l’associacionisme
ha mantingut des de sempre una lluita cívica i pacífica pels valors
culturals, les llibertats i la justícia social. Les associacions som
hereves d’aquells que van considerar fa més de dos segles que l’accés
del poble a la cultura era el camí cap a la creació d’una societat
lliure i justa. En aquesta línea, les associacions van crear les
societats ateneístiques interclassistes pel foment de la convivència,
els ateneus instructius per afrontar l’alfabetització de les classes
populars, les societats de socors mutus com a baluards per al progrés
social, les caixes d’estalvi per defensar-se de la usura, les
mutualitats per a la previsió social, les cooperatives per aconseguir
profit col·lectiu de la creació de riquesa... Només cal analitzar el
naixement de totes aquestes iniciatives per trobar a l’embrió alguna
associació dedicada a contribuir a la creació d’un model avançat de
societat. L’associacionisme popular va importar d’Europa el somni de la
llibertat i del progrés social que s’acabà definint com la societat del
benestar, malgrat una Espanya que ho rebutjava.
La gent del
moviment associatiu també s’implicà en tots els projectes dirigits a la
construcció d’una societat democràtica, fonamentada en un model
respectuós amb la diversitat nacional i cultural de les comunitats que
integren l’estat, esgotant totes les vies possibles per caminar tots
junts cap a l’horitzó de la Unió Europea.
Els darrers anys hem
vist decaure bona part dels somnis, precisament quan els pilars
principals de la societat del benestar -la cultura i la instrucció
pública i el sistema de sanitat i la seguretat social-
s’universalitzaven. Encara som a temps de salvar-los d’una crisi
econòmica que erosiona l’estabilitat de les classes populars, mentre les
institucions s’entossudeixen en protegir el capitalisme especulatiu que
ha generat la situació i s’obliden de donar suport al teixit social de
l’economia productiva.
L’activitat associativa possibilita un
observatori social privilegiat. Ara mateix una gran quantitat de
voluntaris treballen en tasques d’emergència social, com han fet sempre.
Fa molts anys que no es patia una situació tan complicada. Es fa
evident que no podem seguir depenent dels recursos d’un estat que es
mostra mesquí a l’hora d’oferir un retorn just a la gran contribució de
Catalunya. La crisi econòmica ha visualitzat l’evidència que, sense
l’espoli fiscal que pateix el conjunt de la societat catalana, la crisi
seria una altra cosa a casa nostra. En gran mesura va ser això el que va
treure una multitud al carrer el passat 11 de setembre i és això el que
ens fa demanar al conjunt de forces polítiques democràtiques que tallin
els lligams de dependència amb l’exterior, per reivindicar el dret a
decidir, que és irrenunciable si volem que el poble català plantegi el
seu futur en llibertat.
Logotip extret de http://www.tornaveu.cat/edicio-67/editorial/9427/manifest-de-lassociacionisme-cultural-per-una-catalunya-que-pugui-decidir-lliurament
Extret de http://www.tornaveu.cat/edicio-67/editorial/9427/manifest-de-lassociacionisme-cultural-per-una-catalunya-que-pugui-decidir-lliurament
Comentaris