21 de novembre: representació teatral "Cervera, 1359: el Rei presideix les Corts"

En aquesta representació es parlarà dels privilegis que van ser signats efectivament pel rei Pere III a Cervera, entre l'octubre i el desembre de l’any 1359, i que estan recollits en el llibre de privilegis de Cervera i els personatges que s'anomenen són alguns dels noms que hi ha en els pergamins, encara que tot el que veureu segurament no va passar de la mateixa manera, ni tampoc en el mateix moment.

Introducció històrica

A les terres de la Corona d’Aragó, les lleis que proclamaven les Corts reunides amb el Rei tenien més força que les que donava el Rei per ell mateix, perquè a les Corts hi assistien representants dels homes més importants de tot el regne, separats en tres braços: el braç eclesiàstic, que el conformaven els més alts dignataris de l’església, com eren els bisbes o els abats; el braç militar, constituït pels nobles; i el braç reial, que l’integraven els homes principals de les viles i ciutats que estaven sota el govern directe del rei i que per això es deia reial. Aquests tres braços representaven tot el conjunt del país, el que llavors es deia “lo general”, la generalitat del regne.

Les Corts no tenien un lloc fix de reunió, sinó que es reunien en les diverses ciutats i viles de jurisdicció reial i el rei era l’únic que les podia convocar. Normalment ho feia quan li calia diner, llavors ell explicava perquè el necessitava i els tres braços discutien per separat si li donaven la quantitat demanada, que sempre estava subjecta al fet que ell acceptés concedir una sèrie de privilegis.

En les Corts s’aprovaven les constitucions que eren les normes o lleis generals del Principat i els capítols del donatiu, que regulaven la fiscalitat i la part que havia d’anar a mans del rei, però també es presentaven les queixes que es tenien respecte al govern del rei i dels seus oficials.

En les Corts de Cervera es va decidir constituir una comissió, amb atribucions executives en matèria fiscal, que representés tots els reunits per tal de controlar la recollida dels diners i el destí que se’ls hauria de donar. Aquesta comissió, que actuaria en nom de tots els reunits -“de tot el general”-, és la Diputació del General.

Amb el temps, com que les guerres eren contínues i les peticions reials eren molt freqüents, la Diputació del General, que era anomenada també Generalitat, ja no es dissolia i tenia la seu permanent a Barcelona. Com que, de fet, representava tots els homes de les Corts i aquestes tenien tant poder, va acabar essent una força política.

Font: revista 'La Paeria de Cervera', novembre 2009, http://www.cerverapaeria.com/xfiles/usuaris/File/paeria%20novembre.pdf