L'any de Jaume I el conqueridor
Aprofitant que enguany es celebra l'any Jaume I, us enganxo un text de la pàgina de l'Institut d'Estudis Catalans i uns quants enllaços sobre la vida i actes que s'organitzen arreu de la seva persona.
Any Jaume I
La figura del rei Jaume I (1208-1276) ha estat sempre una referència per a tots els territoris on regnà. Heretà Catalunya i Aragó en circumstàncies tràgiques, arran de la mort del seu pare a la batalla de Muret el 1213, i poc després perdé també la mare, senyora de Montpeller. El regnat d'aquest nen orfe, que s'iniciava amb tants mals auguris, fou el més decisiu. La seva actuació va portar la Corona catalanoaragonesa a experimentar una expansió territorial d'una magnitud desconeguda fins llavors: la conquesta de Mallorca, la conquesta de València, la conquesta de Múrcia, que no va retenir, eixamplaren extraordinàriament els seus estats patrimonials. Arran d'aquesta expansió es va crear el marc territorial i la realitat cultural de les terres de llengua catalana, també denominades Països Catalans.
El seu regnat, un dels més llargs de tota la dinastia de Barcelona, coincidí amb una època de canvis arreu de la Mediterrània i d'Europa. Dins d'aquest context, acomplí una renovació institucional sense paral·lel: a la cancelleria, on s'iniciaren els registres, a l'organització del territori, al govern de les ciutats, al comerç i a la navegació, a les corts, a la hisenda, a les relacions internacionals.
http://emilicasademont.blogspot.com/2008/01/jaume-i-entre-la-histria-i-la-llegenda.html
http://www.conselldemallorca.cat/webs/any_jaume/
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2722881
http://www.bib.ub.edu/biblioteques/filosofia-geografia-historia/expos/jaume-i/
Imatge extreta de http://www.elpais.com/fotografia/cultura/Jaume/I/Conquistador/elpdiacul/20080201elpepucul_14/Ies/
Comentaris
>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Alfons Garcia, València
L'equip de recerca que porta anys investigant les restes de reis de la Corona d'Aragó dipositats al monestir de Poblet està decidit a sol·licitar de nou el 2008 permís per obrir el sarcòfag de Jaume I i analitzar el seu contingut. L'objectiu és determinar quin dels dos cranis que es van ficar a la caixa -així es veu en el reportatge del No-Do sobre el solemne trasllat del fèretre del rei a Poblet el 1952- pertany a la resta del cos, si és que algun d'ells li correspon, i intentar comprovar científicament si l'esquelet és realment el del Conqueridor.
Els dubtes sobre l'autenticitat dels ossos de Jaume I es deuen als diversos avatars pels quals han passat des de 1836, quan després de la desamortització i l'abandonament del cenobi els sarcòfags de Poblet van ser saquejats a la recerca de tresors al seu interior i les restes van quedar per terra. Un capellà els va recollir mesos després i els va traslladar, embolicats en sacs, a la seva parròquia. El 1843 van ser portats a la catedral de Tarragona, van romandre més d'un segle, fins al cerimoniós retorn al monestir de Poblet (presidit pel mateix Franco).
Els investigadors porten més de set anys dedicats a la identificació d'un altre monarca enterrat a Poblet: el Príncep de Viana (1421-1461). Després de localitzar la sepultura d'una rebesnéta en una església de Ferrara (Itàlia), han aconseguit els permisos per obtenir mostres d'ADN de les restes d'aquesta dona i comparar-lo amb el del príncep.
El projecte ha entrat, per tant, en la seva "recta final", va assegurar la historiadora i directora de l'equip, Mariona Ibars, ja que en els pròxims mesos es realitzaran les proves. La investigació sobre el Príncep de Viana és l'aval amb el qual compta aquest equip tècnic per sol·licitar als monjos de Poblet l'obertura del sepulcre de Jaume I. La commemoració dels 800 anys del seu naixement és un altre factor que impulsa la iniciativa.
Ibars va avançar que els investigadors tenen el compromís dels religiosos responsables del monestir de -una vegada resolt l'estudi del príncep- reunir el Patronat de Poblet per tramitar el permís sobre el conqueridor. Aquest organisme està presidit per la Generalitat catalana i en ell hi ha representats també els governs de València, Aragó i Balears.
Restituir la dignitat dels reis
La historiadora va subratllar que la intenció única és "restituir la dignitat als personatges de la família real" de la Corona de Aragón, ja que després de la profanació de les tombes hi ha dubtes sobre les restes refetes. Prova d'això és que a la caixa de Jaume I es van ficar dos cranis, tots dos amb una ferida de fletxa, tal com la història diu que li va passar al fundador de la Corona d'Aragó.
De la resta de l'esquelet se sap que el que es va introduir en els anys 50 en el sepulcre va pertànyer a un subjecte molt alt. Aquesta era una característica singular, encara que no exclusiva, de Jaume I. També ha quedat en la història l'altura significativa d'Alfonso II el Cast, un rei anterior al Conqueridor i també enterrat a Poblet. No obstant això, el primer va morir als 68 anys i el segon entorn dels 40 (la data de naixement és incerta). L'estudi antropològic dels ossos podria dilucidar a quin dels dos monarques s'ajusten millor les seves característiques.
No obstant això, per concloure que l'esquelet i un dels cranis són realment de Jaume I caldria una anàlisi científica més complexa, com el realitzat sobre el Príncep de Viana. El fi últim seria comparar l'ADN que poguessin obtenir dels ossos dipositats en el sepulcre de Jaume I amb els d'algun descendent.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2956_9_245899__Cultura-investigadors-demanaran-obrir-tomba-Jaume-examinarne-restes